El tercer llargmetratge de Tati i el segon on fa de M. Hulot mostra la maduresa creativa adquirida pel realitzador francès, tot oferint-nos una paròdia sobre els temps moderns. La successió de gags que ja sortien als films anteriors deixa pas a l’obra compacta; sense perdre, això sí, gens ni mica la frescor ni la inventiva tan pròpies de tota l’obra de Tati.