LA MERCÈ

Quan d’aquí a uns anys miris els cartells de la festa major, reconeixeràs de seguida l’any de la pandèmia. I és que la imatge de la Mercè del 2020 parla tant de l’origen de la festa com de la manera en què es viurà enguany.Per poc que t’interessi el disseny i la il·lustració barcelonina, segur que has sentit a parlar de Reskate Studio. El van crear l’any 2010 María López i Javier de Riba, una artista de Sant Sebastià i un de Barcelona que sovint aprofiten l’estètica d’altres temps per parlar del món d’avui. Es van conèixer a Viena, on tots dos treballaven, l’una en un estudi de disseny i l’altre, en una agència de publicitat. Van tornar a coincidir a Barcelona, quan la María va venir a fer un màster en tipografia. Eren temps de crisi i en Javier, coses que passen quan ets l’últim que arriba, havia perdut la feina. Així que tots dos van començar a donar voltes a una manera de ser creatius i guanyar-se les garrofes a la vegada. I amb un amor compartit per la sostenibilitat, el reciclatge i les tècniques artesanals, van començar a reconvertir vells skates en superfícies per a la creació artística en un projecte conjunt amb Edu Pi. En van il·lustrar algunes, però la seva feina va consistir a localitzar artistes, proposar-los decorar un vell skate i muntar exposicions. Experts en lettering, aquell disseny que pren paraules i lletres com a motiu, van començar a crear murals d’entrada a les exposicions que organitzaven. I d’aquí al muralisme només hi havia un pas. Han acabat creant obres murals de grans dimensions en llocs que van de San Antonio (Texas) a Shenzhen (Xina), passant per Viena (Àustria), de vegades fins i tot fent servir pintura fotoluminescent per tal de mostrar dues realitats en una. Segur que has vist les seves creacions, perquè alguna s’ha fet prou famosa a la ciutat. El 2017 van decorar la façana de la seu del Districte de Gràcia, una intervenció respectuosa, perfectament lligada a la tradició de la festa i tan estèticament ben trobada com poc invasiva. No és estrany que una obra pensada per ser efímera acabés quedant-se a la façana de la plaça de la Vila de Gràcia un any sencer. I és que ells són tots uns experts a capbussar-se en l’estètica d’altres temps. No és estrany que el duet còmic Venga Monjas els demanés que fessin l’escenografia setantera per al videoclip d’Enséñame a amar, un tema del músic de culte Joe Crepúsculo.
La cartelleria modernista, el packaging antic o les caixes de llumins que feia servir l’àvia són algunes de les fonts d’inspiració d’una parella de creadors que utilitzen les imatges i els formats publicitaris no per vendre res, sinó per llançar missatges extrets de la cultura popular i compartir-los a l’espai públic. En un mural de grans dimensions o en l’objecte més humil dissenyat per aquests creadors us podeu trobar una dita que fa molt que no escoltàveu (“Any gelat, any de blat”, “Qui no té cap té cames”…). Són mostres d’una cultura popular que té tant de pes a Catalunya com al País Basc.
El cartell que han creat per a la Mercè 2020 és un exemple perfecte d’aquesta cultura tradicional portada als nostres temps. És una Mercè que podria procedir perfectament d’un cartell dels anys quaranta. Una nena que representa l’esperança en les generacions més noves i que, en posició activa, sosté a la mà una llagosta, aquell insecte convertit en plaga que va fer que els barcelonins del 1687 es posessin en mans de la Verge de la Mercè. Quan es va aturar la calamitat, la santa va acabar sent nomenada patrona de Barcelona. Avui, aquest insecte que ens explica per si sol tota la història d’un patronatge i d’una festa, marca la silueta d’un somriure sobre la mascareta immaculada que duu la nostra Mercè, un signe dels temps tan simbòlic com els representants del món natural que envolten la noia.

I és que, entre els cabells de la Mercè del 2020 trobaràs ocells que fan pensar en la música de la festa, sargantanes que canvien de color i es transformen com fan actors i actrius sobre un escenari, o uns arbres que, amb les seves llargues arrels, representen la tradició que ens lliga a la terra. Perquè també la biodiversitat, i la lluita per protegir-la, és un signe dels temps que vivim, uns temps de pandèmia en què una humil llagosta representa, a la vegada, un passat de tradició i un món futur més sostenible i natural.

TROBAT A LA WEB DE L‘AJUNTAMENT DE BARCELONA

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *