La Mercè 2021

/

És una santa protectora o potser una reina poderosa que encarna en si mateixa tota la bellesa de Barcelona? Aquesta última visió és la que ha preferit donar a la seva Mercè Malika Favre, una il·lustradora parisenca que fa uns anys que viu a la capital catalana i que, tot just ara, acaba de fer realitat un somni. I és que poc abans de venir a viure a Barcelona, durant una estada breu a la ciutat, va topar amb un cartell de la il·lustradora Maria Corte que anunciava la Mercè d’aquell any. Va reconèixer la imatge que veia, però sense saber encara la importància i la magnitud d’aquesta celebració en la vida de la ciutat. Quan en va ser conscient, va pensar: “quin projecte més engrescador per a una il·lustradora”. I es va deixar portar un instant per la fantasia, somiant que potser algun dia seria ella l’encarregada de crear la imatge de la festa. Qui es pensi que els somnis són només això, somnis, trobarà material per a la reflexió en l’experiència de Malika…

L’autora del cartell de la Mercè 2021 va néixer i créixer a París, filla d’una mare, artista de vocació, que li va encomanar la seva passió per les belles arts i un coneixement de l’ús dels colors que, de gran, ha aplicat a bastament en les seves creacions. La capital francesa, rica, diversa i creativa, va ser una gran escola per a una artista, de bon principi, ni tan sols no havia pensat a dedicar-se a l’art. Els estudis la van portar cap a les matemàtiques i la física, un camí més segur per arribar a una vida estable… fins al moment que es va adonar que no seria mai feliç dedicant-se al món de la ciència i va començar a estudiar disseny gràfic.

Amb vint-i-pocs anys, va decidir explorar la vida a Londres durant un any. I, seduïda per la barreja de cultures, l’energia i la diversitat visual de la ciutat, s’hi va quedar durant setze, els sis primers treballant en un estudi de disseny i la resta, ja com a il·lustradora. Era l’autèntica vocació d’una artista a qui, com explica ella mateixa, el que més li agrada és explicar una història. I ho fa en cadascuna de les il·lustracions que signa per a mitjans que van de The New Yorker a l’edició espanyola de Vogue, o The Parisianer, passant pel Montreux Jazz Festival, el Lincoln Center de Nova York o mil i una firmes comercials que reclamen els seus serveis.

Coneixereu les seves obres per un caràcter minimalista que aposta per dir el màxim amb el mínim d’elements, pels colors vius i intensos que hi aplica i per l’afició de l’autora a jugar amb el que es veu i el que no, amb espais en negatiu i amb uns efectes òptics que col·loquen el seu treball a mig camí entre el pop art i l’op art. Un bon exemple és la imatge de la Mercè d’enguany, en la qual la primera lectura deixa pas a un examen més detallat que revela detalls sorprenents, tots ells lligats amb aquesta Mercè que enguany celebra el 150è aniversari o amb la geografia de la ciutat. Mireu-vos la corona que duu, les imatges que emergeixen del seu pit o les arracades que porta posades i descobrireu mil i una al·lusions a la vida barcelonina… que canvien (igual que el mateix color de la imatge) quan s’anuncien activitats tradicionals, d’arts de carrer o quan es reclama una festa antimasclista. No espereu que l’autora us expliqui tota la simbologia i les imatges ocultes en la seva Mercè, ja que, per a ella, part del misteri consisteix en això: que cadascú descobreixi per si mateix o per si mateixa què li suggereix el que està veient.

Malika no hauria arribat a crear mai aquesta imatge si no s’hagués instal·lat a la ciutat, buscant un ambient més càlid, meteorològicament i humanament, que el de la capital britànica. Es va enamorar de Barcelona, on ja tenia amics, i especialment de Gràcia, el barri preferit d’una artista que valora de Barcelona l’arquitectura, la bellesa de la ciutat i la calidesa de la gent que hi viu. Per a ella, Barcelona és una ciutat acollidora i, el que és més important encara, una ciutat plena de talents i sempre disposada a augmentar les seves reserves de creativitat important talents procedents d’altres ciutats, com ella mateixa. La ciutat la rep amb el millor projecte de benvinguda que hauria pogut imaginar-se. El somni d’una il·lustradora, fet realitat.