L’ADMINISTRACIÓ QUE NO ESTIMAVA ELS MESTRES….Aquest és el títol que podria haver escrit Stieg Larsson si hagués treballat a l’educació a Catalunya. Aquest és el pensament que m’ha vingut al cap mentre llegia el dos últims posts de Ramon Barlam.
La veritat és que sovint l’administració ens demostra que el professorat som un nº: ens movem per llistats numèrics i el reconeixement de la feina feta importa poc, si fas les coses bé és perquè vols, és a dir voluntarisme, però costa molt reconèixer la feina feta.
Des d’aquí el meu suport al company del Ramon, el Diego, a la Núria Alart i a tants d’altres que veuen com s’interromp la feina iniciada.
Això si, des del dia abans d’inici de curs, i des de la més grans de les il.lusions per una nova etapa (en el fons, cada inici de curs ho és oi?), deixo el vídeo de la Núria Alart sobre competències docents, cal tenir clar que vol dir. Bon inici de curs!
Molt bona la portada del best-seller, Anna! Diria que divertida, si no fos perquè és la trista realitat. Segurament que la llista de greuges d’aquest inici de curs pot ser molt llarga (al nostre CRP també hem estat víctimes de les tisores…). Paraules com “innovació” o “qualitat” són, dissortadament, només paraules que queden bé i massa sovint s’oblida que el motor de qualsevol canvi són les persones.
gnna, Gràcies pel teu post! Penso que ens trobem en un moment d’indefensió important, on cal tornar a dir les coses pel seu nom. Encara que no ho sembli, representa que ens estan governant polítics d’esquerres. Però… quina diferència amb els que teníem a la República! Aquests sí que es van preocupar de debò per l’educació.
Les grans decisions dels darrers anys demostren una de les dues coses (o les dues juntes): o bé els nostres polítics no estan a l’alçada, o bé l’educació no els importa gens ni mica. Gran contradicció, quan ens omplim la boca de la societat del coneixement. De pena.