Amb el 23 de juny ha arribat el final del curs escolar, i amb ell, els comiats.
Durant el tercer trimestre els alumnes de 6è (com cada any) han
estat preparant un vídeo per poder expressar què ha significat per ells
els anys a l’escola, quins són els sentiments amb els que es queden,
els records…. Ha estat un treball molt interessant que aquest any he
pogut fer amb la Núria Cervera, la tutora del grup i companya de mil projectes.
Amb aquest vídeo han pogut donar les gràcies, i la frase d’agraïment és prou clara: "Gràcies per confiar".
I és que en les valoracions de l’últim dia ho deien ben clar: a
principi de curs no sabien que es podien portar millor, no sabien que
si ho feien aprendrien més, ni que s’ho passarien millor en el "bon
rollo" que en el conflicte… i expressaven obertament que es sentien
millor si es confiava en ells i se’ls hi demostrava que podien fer-ho.
Això que expressaven aquests nens i nenes d’11 i 12 anys els pedagogs i sociòlegs ho anomenen "empoderament",
i la veritat… sentir les seves paraules i les seves reaccions l’últim
dia de curs em va fer sentir emocionada i orgullosa, emocionada pel que
transmetien i orgullosa per la feina ben feta, però sobretot perquè en
moments com aquests, els mestres podem aprendre molt dels nostres
alumnes.
Amb aquest final de curs els alumnes han tancat una etapa, i jo
també, com ells deixo el Drassanes i marxo a una altra escola…. molta
feina per fer i nous reptes, una nova etapa que començo amb molta
il.lusió.
Només em queda donar les gràcies als nens i nenes de l’escola
perquè m’han permés aprendre dia a dia, m’han ajudat a millorar en la
meva feina, però sobretot…. han confiat en mi i sabien que ho podia
fer 😉 Gràcies macos!
Aquí deixo el vídeo de final d’etapa:
Molt bonic i molt sentit el post. I, estem d’acord! Aquests nens han après molt i no només d’aprenentatges “curriculars” sinó de les seves qualitats i les seves mancances. Han après que poden confiar en ells i en els altres i que es poden ajudar mútuament i que quan ho fan, creixen i es fan grans. Realment ha estat un curs molt viscut i treballat. Moltes gràcies Anna per haver-lo compartit amb mi. I també moltes gràcies a tots ells perquè, tal com dius, han confiat en nosaltres fins i tot quan no veien clar el que els demanàvem i ens han ajudat a fer millor la nostra feina dia a dia.
Ah! I molta sort en aquesta nova etapa! 😉
Realment el vídeo està molt bé. A mi em va agradar molt quan el vaig veure, però el que realment és veritat és que aquests nois i noies de sisè han canviat, i molt, aquest darrer curs.
Jo he anat veient el canvi des de fora, però realment es nota la feina feta (teva i de la Núria) en les seves actituds i en les seves reflexions.
Gràcies i molta sort !!!!
Anna,
Moltes felicitats per la feina feta Anna. Durant la teva etapa al Drassanes hem anat aprenent dia a dia de la teva experiència i ens has encomanat la teva generositat de compartir-ho tot. Molta sort en aquesta nova etapa … i continua igual de guerrera com fins ara.
Una abraçadota ben forta Anna ! … i bon estiu !!!