Sovint sento afirmacions del que poden o no poden fer els nostres nanos, alumnes de primària amb unes determinades característiques: immigració, problemes socials…
Amb la Núria Cervera sempre hem pensat que s’ha de partir de la seva realitat però tenint molt clar que el que s’ha de fer és "estirar-los cap a munt", no baixar el nivell per sistema i no donar mai per sentat que no podran fer segons quines activitats.
L’experiència ens diu que si hi ha un bon clima de treball, que si es potencia l’interès, si els dones els recursos adequats, el poder de la creativitat, i el protagonisme dels seus aprenentatges tenen la mateixa capacitat d’aprendre que qualsevol…. o més!
L’altre dia, i dins de Socials, a la Núria se li va acudir que estaria bé portar a un "conferenciant", un professor d’història que els parlés de la diada de Catalunya.
Sé que molta gent hauria dit: "És impossible que nens i nenes del Raval estiguin més d’una hora escoltant i parlant amb un profe d’història", però la Núria ens demostra que tot és possible i que la clau és una idea fantàstica: La confiança en els alumnes!
Mireu el que escriu la Núria i sentiu la xerrada, que evidentment, ha acabat sent un podcast més.
crec que efectivament a vegades limitem nosaltres el que poden fer o no els alumnes amb els nostres prejudicis, hi ha pocs llocs on no puguin arribar amb un bon mestre!
Avui, finalment, he pogut sentir sencera la xerrada d’en Manfred i ell, realment, és un apassionat però el que veritablement crida l’atenció és la quantitat de preguntes que li fan els nois i noies i l’interès que hi posen.
Realment val la pena posar el llistó més alt.
Si nosaltres creiem que ells poden, segur que podran.