Llegeixo al bloc del Ramon Barlam i el de la Lu Doménech un parell de crítiques a dos programes de TV diferents.
La Lu critica el tracte que fan a TV3 dels adolescents en el programa Oik Mentns? Estic completament d’acord amb les seves reflexions.
El Ramon parla del programa "Heroïs qüotidians" on fa una "mofa" a l’educació. Evidentment que no critico que es pugui fer broma, si se’n fa del Barça es pot fer ja de tothom, però en tot cas és la manera i del que se’n riu. Aquesta és la resposta que he posat en el bloc del Ramon:
"I d’on ha sortit aquest super-vídeo???
Ramon, no menysté la feina del professorat que es dedica a la
diversitat, si no a tot aquell que pretén innovar, fer les coses d’una
manera més activa i vivencial, ….. És ridiculitzar la feina de mestra
ridiculitzant-la fins a l’extrem, però no ridiculitza el "profe
xusquero", és a dir el funcionair típic que fa classes magistrals, no,
ridiculitza al professorat amb un discurs on surten paraules com
"pedagogia activa, maquetes, treballar sense llibres,…" i evidentment
se’n riu de l’alumnat amb dificultats.
També vaig veure el programa dedicat als adolescents, i aquí, crec
que no només el professorat ens hauríem de queixar, si no tot el públic
adult i no adult. Que tinguem la imatge dels joves que vol mostrar el
programa no ens ha de pertocar només a nosaltres, si no als pares i als
mateixos adolescents.
Què es pot fer? D’entrada a mi m’agradaria saber qui és el brillant
periodista-guionista-pallasso que ha creat aquest vídeo…. un possible
profe amargat? un feixista que vol tornar al "Florido pensil"? Què tal
si fem entre tots una bona investigació i ho avarigüem?
Després, fem servir les armes que tenim, denunciem-ho tots als nostres
blocs i fem córrer la veu… igual arriba a alguns blocs mediàtics i es
pot fer ressó de la nostra disconformitat.
Malauradament
no tenim canals de televisió propis, ni emisores de ràdio… ara bé,
com que això s’ha emés en un canal públic igual si que ens toca exigir
que el nostre Departament d’Educació, que forma part del mateix govern
que permet aquest tipus de programes en canals públics, reclami una
disculpa i esigeixi una programa divulgatiu de la bona feina.
Això si que ho podem fer oi? I el Departament d’Educació…. ens escolta i/o ens llegeix, oi?"
I aquest el vídeo:
Als crèdits del final diu Idea Original, Direcció i Guió, entre d’altres, Empar Moliné. Si no recordo malament no és la primera vegada critica el que alguns anomenen la pedagogia de la plastilina.
Estic d’acord amb vosaltres que estan sortint moltes informacions i opinions en contra de qualsevol tipus de pedagogia activa, i centrat en l’escola pública, donant la imatge que és un caos que cal ordenar.
Això no treu que tinguem cintura i podem riure de certes situacions. El sentit de l’humor, irònic i respectuós, és un valor cada dia més preuat.
Us recomano que veieu Entre els Murs o la Classe http://www.golem.es/laclase/prensa.php Es mereix un bon cine-fòrum sobre les contradiccions de la societat a les que hem de fer front cada dia.
Totalment d’acord, Anna!
Benvolguda Anna,
la pedagogia activa està necessitada de molta crítica i revisió, tampoc ens enganyem. Jo no em sento interpel·lat per aquest vídeo que, simplement, trobo molt dolent. És previsible, superficial, mal interpretat i força avorrit. Que toqui el tema educatiu és el de menys…
En canvi, el llibre de Gregorio Luri, que critica obertament l’escola activa em preocupa molt més: el Conseller va assistir a la presentació amb el llibre llegit i subratllat. Un llibre ple de crítiques raonades però també de moltes trampes ideològiques i argumentals que mereix ser pres en consideració. I, segurament, rebatut.
De totes maneres, no espereu que el Departament es faci ressò dels blogs. Només cal que li envieu un correu explicant tot això i veure què respon: conseller.educacio@gencat.cat
Una abraçada ben forta!
Boris
Exacte Jordi, el sentit de l’humor, irònic i respectuós té un valor molt preuat, la llàstima és que en aquest vídeo d’humor no es demostra cap tipus de respecte vers dos col.lectius:
a) Cap a un tipus de centre i professorat que té ganes de treballar.
b) Cap a l’alumnat amb dificultats, no podem permetre riure’ns de les problemàtiques socials d’aquesta manera… no hi ha cap mena de respecte, és una mofa molt simplista i “xavacana” que no fa cap crítica social als motius.
Empar Moliné…ja pot ser ja, igual no sap fer cap altre tipus d’humor. Igual els guionistes, periodistes i algunes escriptores haurien de fer reciclatge del que pot ser l’humor intel·ligent.
Hola Boris, ja saps que no he defugit mai d’acceptar cap crítica sempre i quan sigui constructiva, reflexiva i ens impliqui una reflexió de millora. Saps que m’apunto al que calgui amb la intenció de millorar.
No és aquest el debat, si cal o no cal fer-nos crítiques, aquest debat si vols el fem en qualsevol moment però el farem bé. El que es tracta aquí és de debatre i “denunciar” el paper que fan els mitjans de comunicació sobre l’educació. I no confonguem aquest vídeo en una crítica, és un vídeo molt simplista que no comporta cap reflexió, simplement és de molt mal gust, però col.labora a un desprestigi que ja existeix.
No creus que s’està fent un atac sistemàtic sobre l’educació i el professorat en els mitjans públics? Per altra banda, no creus que “s’ensenya poc” les bones pràctiques i projectes que existeixen?
Crec que és important començar a dir la nostra, iniciar una reflexió sobre el que està passant però també sobre nosaltres mateixos… per regla general no diem res, i si, podem enviar un correu al conseller, fins i tot podem engegar una campanya amb un model de “carta” que enviem tots… entenc que és això el que estàs proposant? Entenc que fas tu el model 😉 ?
Sigui com sigui crec que els blocs poden generar reacció, i segur que ens llegeixen des del departament, perquè al departament hi ha molta gent, oi? No només el conseller.
Si des d’aquest humil bloc he contribuït a que demà dilluns algú en el departament comenti el vídeo i s’emprenyi una mica (ep! com jo,no cal més) ja em dono per satisfeta!
Penso que de la mateixa manera que els guionistes agoserats s’atreveixen amb l’educació, també nosaltres hem de dir la nostra.
No em semblaria bé lamentar-me de cara endins. Si, com dius, demà es parla al Departamente de la nostra preocupació davant del tractament que els mitjans donen als docents i alumnes ja haurem avançat una mica.
És molt senzill riure’s de tot allò que ja està desprestigiat, i els ensenyants en som un exemple.
A mi em fa patir que es produeixi “el efecto llamada”, és a dir, que es multipliquin els programes que donen una visió equivocada i negativa de l’educació (Cuní,Moliner…). Aquesta inèrcia s’hauria de trencar pel bé de tots.
Benvolguda Anna,
la meva menció a la crítica no era en absolut una referència personal! Ja que ho dius considero que ets un exemple de coratge defensant les teves posicions pedagògiques. Jo mateix no he estat mai capaç de mostrar el treball dels meus alumnes ni les meves posicions amb la teva valentia. Em queda molt per aprendre…
Em sembla que la televisió fa un atac sistemàtic… a la intelligència i a la cultura en general i no exclusivament a leducació. Però sobre els mitjans de comunicació públics no puc opinar amb fonament perquè, simplement, no els conec prou. Mantinc una posició personal certament radical en aquest tema i no crec que sigui el lloc per parlar-ne.
Els problemes de lescola són tant seriosos que hem de dedicar tots els esforços a resoldrels o, si ho prefereixes, a influir sobre les persones i les institucions que tenen a les seves mans la possibilitat de resoldrels. No penso que nosaltres haguem de respondre als mitjans. No em sembla efectiu, ni constructiu. No seré jo qui els legitimi considerant-los un interlocutor vàlid. No estic proposant cap carta, simplement volia assenyalar que, en tot cas, cal actuar sobre els que prenen les decisions educatives i no, en general, sobre la opinió pública.
Anna, sóc completament solidari amb el teu esforç de denúncia. I també amb el del Ramon Barlam. Però penso que hem de fer accions i propostes que contribueixin al canvi efectiu de leducació. No minteressa fer de pedagog emprenyat sinó de motor del canvi. Potser estic una mica sonat: jo no em conformo en que algú del Departament semprenyi. Jo estic per canviar les coses. Modestament, lentament, incansablement. Però de veritat.
Una abraçada molt forta,
Boris
D’acord en un aspecte Boris, de fet veig que em dones la raó 😉 Jo no crec que els mestres haguem de “denunciar” el paper dels mitjans, per això demanava que el departament, que forma part del mateix govern que gestiona la TV pública, prengués mesures.
Si és el lloc per parlar-ne… home, crec que els blocs són el lloc per parlar del que creiem, oi? Per tant, si s’ha iniciat aquest debat en diferents blocs crec que val la pena afegir-se i parlar-ne.
Sobre que els canvis són els que es fan dia dia…. ui i tant Boris!!!! Crec que em coneixes el suficient com per saber que penso això i actuo en conseqüència… com que sé que ho saps i no ho dubtes pas, no li donarem voltes al tema.
Però crec que el fet d’actuar dia a dia de forma individual no aporta massa cosa, només consciència tranquil.la. Hem de fer xarxa, i aquesta xarxa ens fa millorar la nostra feina i també, per què negar-ho, ajuntar-nos i dir que hi ha coses que no ens agraden, i fer-ho sense vergonya i a poder ser de forma conjunta. Això de “pedagog emprenyat”… 😀 mira, pedagogs, mestres, professorat… som persones que vivim en societat i cal que treballem, EVIDENTMENT, però cal també dir obertment el que no ens agrada… si no sempre hi ha qui parla per nosaltres.
Benvolgut Boris, si una cosa he anat aprenent és que l’escola s’ha de millorar cada dia, des del treball que es fa en els centres i participant activament en diferents projectes… i no em considero gens sonada si et dic que això no ho podem fer en solitari, ajuntar-nos per fer propostes de canvi i per denunciar el que està malament… SEMPRE!
Mai he cregut que els mestres (ei! incorporo als profes de secundària també) siguem un col.lectiu que no pogeum opinar sobre la vida, sobre el que no ens agrada, demanar mitjans de comunicació més bons….
Crec que com a membres d’aquesta societat tenim el dret i l’obligació d’opinar.
Un plaer debatre amb tu Boris, una abraçada!
Així sigui.
Tens raó. Protestar i proposar són dues maneres d’actuar. Jo prefereixo la segona, però no cal donar-hi més voltes. Les dues són necessàries.
En fi, potser ja haurem de començar a treballar en xarxa per a fer alguna “moguda” pel 2009, no? 🙂
Una abraçada ben forta!!!
😉 Per suposat!
Fins aviat