Llegia l’altre dia, en el bloc del Ramon Barlam, un anàlisi molt
interessant sobre el món dels adolescents i preadolescents a
internet… el nom com ho anomenava el vaig trobar del tot suggerent
…. així que me’l quedo i el faig servir a partir d’ara:
l’acnesfera… si la catosfera és la comunicació a través dels blocs,
l’acnesfera serà totes les eines que a través d’internet fan servir els
nanos a partir dels 12 anys o abans… quan els hi comença a sortir
l’acnè.
Observant els alumnes del cicle superior de l’escola, o el meu fill
mateix i els seus amics, veig que hi ha diverses eines que fan servir:
La primera, gairebé com a bateig digital, és el messenger, en el qual
utilitzen una comunicació sincrònica: tots els que parlen estan al
mateix temps davant l’ordinador i van comunicant-se. La gràcia del
messenger és la rapidesa… volen amb l’escriptura imitar les converses
orals on un parla i l’altra respon de forma immediata… per tant
utilitzen el llenguatge-codi dels sms ja que els hi permet anar més
ràpid teclejant… per tant el llenguatge és més desinhibit, sovint un
diu el que pensa de forma espontània…. Amb el messenger utilitzen la
webcam i els micros, per tant la imatge i la veu els permet estar més a
prop, continuar la conversa que tenien pendent de l’escola… i
l’ordinador és com el telèfon! L’únic que més econòmic. Quan els adults
d’avui érem els joves d’ahir no ens podíem penjar molta estona al
telefon… hauria sortit molt car, oi?
Davant d’aquest llenguatge sincrònic del jovent, els mestres hem pensat
diverses coses: que no són reflexius, que utilitzen un llenguatge codi
que malbarata la llengua…. i no hem valorat l’originalitat i la
creativitat en la capacitat d’inventar i usar un codi nou.
La sorpresa ha estat descobrir com utilitzen també, i de forma força
massiva, eines de comunicació asíncrona com són els fotologs, flogs o
els metroflogs…. plataformes per penjar imatges. Els nostres
adolescents pengen imatges i les comenten, tipus peu de foto, i els
companys què fan? Doncs les comenten, afegeixen idees, es reclamen
l’atenció dient "ep! no m’has comentat el meu metroflog"…. però ho
fan utilitzant el llenguatge codi…. i tal com diu el Ramon Barlam,
aquí si que tenim un problema, els nostres nanos no saben veure on és
millor utilitzar un llenguatge o un altre.
Davant d’això podem "passar", podem fer veure que són "tonteries
d’ells", que estan equivocats, que estem molt lluny… però si fem això
deixarem passar l’oportunitat de treballar a partir dels seus
interessos, de la seva manera de comunicar-se…. els nostres joves
escriuen, es llegeixen, reflexionen, són originals, fan creacions
audiovisuals i fan debats a partir d’aquestes eines i ho fan a la seva
manera…. només cal que valorem el que fan per ajudar-los a millorar
el seu nivell de comunicació fent-los veure on han d’utilitzar un
llenguatge més tipus codi i on és bo que utilitzin el llenguatge
arbitrari … això si, tant mestres com pares hem d’estar al dia, oi?
Mai tant com ara els adolescents i joves s’havien comunicat tant!
És molt important la comunicació amb els fills per saber el que fan a Internet i assessorar-los, concretament en l’us del messenger, no accepta contactes que no coneixen, no donar dades personals. Referent a Metroflog hem faig la pregunta, a partir de quina edat els hi tenim que permetrà un foto bloc o bloc? Ja que es un lloc obert, on qualsevol pot comenta. Crec molt important la informació sobre seguretat en la xarxa, que hem de transmetrà pares i escola els nostres fills i alumnes. 😉
Aquesta és una gran pregunta que m’he fet:
“a partir de quina edat els hi tenim que permetrà un foto bloc o bloc? Ja que es un lloc obert, on qualsevol pot comenta.”
Jo tinc clar que abans dels 12 (o 11, edat de 6è) no ho veig clar, però fins i tot els 12 té els seus “perills”.
Més que prohibir és estudiar la plataforma i veure si permet mesures de seguretat. El metroflog per exemple permet crear una “comunitat tancada” tipus messenger, és a dir l’usuari diu qui pot comentar el seu fotolog, i només el que ells dona permís poden escriure… d’aquesta manera t’evites el que tothom pot comentar.
També pot linkar els metroflogs dels seus amics i no linkar la resta.
Tampoc cal omplir les dades personals que demanen aquestes plataformes, però és clar, algú els hi ha de dir.
Per una altra banda, es poden penjat fotos sense necessitat que siguin fotos personals… és a dir poden ser imatges temàtiques, divertides, retocs d’imatges… crec que és important educar-los en aquests “perills” i fer-los conscients per tal que preservin la seva intimitat.
De fet crec que només podem educar aquests aspectes si els fan servir i si els comentem amb ells.
Anna,
Gràcies per la reflexió, he près nota de les teves interessants reflexions i aportacions. Estic molt d’acord en què els nostres adolescents mai s’havien comunicat tant com ara i que potser ens hauríem de plantejar com canalitzem aquesta oportunitat. Perquè és una oportunitat.
Anna:
Moltes gràcies pel teu article i per donar-me la possibilitat d’arribar al bloc d’en Ramon Barlam.
De fet us he citat als dos en el meu bloc, que encara està en fase de proves (http://blocs.xtec.cat/mpau)
Aquest és un tema al que estem donant voltes a l’escola, sobretot amb els grups de 6è. Juntament amb les tutores i des de l’àrea d’informàtica hem començat una reflexió per intentar orientar una mica totes aquestes maneres de comunicar-se dels adolescents. No se si ens en sortirem.
M. Pau Navarro