SMACKDOWN…un mal comú

Avui he llegit a Palabras sencillas un post sobre el fenòmen televisiu smackdown i com repercuteix a les escoles amb el nostre alumnat.

D’entrada he de dir que m’he quedat de pedra, pensava que era un problema només dels nostres alumnes (vull dir de la meva escola), pel que llegeixo en el bloc Palabras sencillas me n’adono que no, que és un problema bastant generalitzat.

SMACKDOWN és una sèrie que fa DIÀRIAMENT en horari apte per tots els publics una emissora de TV, a la cuatro, i és el que diríem una sèrie de lluita lliure, és a dir baralles sense normes, personatges histriònics, crits, noies que ploren o criden animant al lluitador (evidentment mascle), que amb una cara ferotge i pintada pega a tort i a dret a l’adversari…. però quan dic pega, vull dir pega: es llença des de dalt a sobre l’adversari deixant caure tot el seu pes sobre aquest, trepitja a l’adversari quan és a terra, li llença cadires….. tot el que pogueu imaginar com a bèstia es fa…. i més!

El Jaume Sorolla apunta bastantes idees per treballar aquesta influència amb els nanos…. bàsicament nens, perquè ho miren més els NENS que les nenes. Són ells els que imiten a aquests lluitadors al pati, els que tot jugant s’acaben fent mal i els que col·leccionen els cromos a totes hores.

Algunes de les coses que apunta i que trobo interessant:

  • El treball de les expressions, tant de les cares com de tot el cos.
  • El treball del que significa l’esport, per diferenciar-lo precisament i que vegin que això no és cap esport (ja que no hi ha cap norma ni es respecta a l’adversari).
  • Que s’adonin que és una farsa, que no és cap competició si no un show televisiu que enganya al que creu que és seriós. Els personatges són actors, no són esportistes.
  • Les reflexions cada vegada que els nens intenten transgredir moments d’estudi per buscar imatges o vídeos de SMACKDOWN (quan estan a informàtica o biblioteca….).

Realment el post del Jaume Sorolla ens fa pensar, gràcies per escriure’l Jaume! Ens fem conscients que tenim un problema actual i comú i és com poden ser de dolents i contraproduents certs programes televisius….

Què tal si demanem a Cuatro que deixi d’emetre aquest programa?

5 comentaris a “SMACKDOWN…un mal comú

  1. Això passava abans amb el Pressing Catch de tota la vida, crec que hi ha actors que són els mateixos, ho miren fins que passen al segon cicle d’ESo, llavors s’avorreixen. Patètic? Sens dubte

  2. Hola Anna, gràcies pel teu comentari. Com tu dius, no sou els únics. Crec que és un fenomen bastant comú entre la infància. El nucli del problema és la propia societat, com pot ser que s’emeti aquest programa en aquest horari sense que ningú digui res? sense cap control… fins on arriba la llibertat d’expressió i de programació de les cadenes televisives? fa falta anar a buscar aquests continguts basura made in USA?

  3. Aquest fenomen és una plaga, no entenc com es permet que es facin aquestes tonteries en horari protegit, ara, està clar que l’horari aquest de protegit només té el nom, res més.
    Salut

Respon a xavier Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *