En el bloc de la Lourdes Barroso he vist un enllaç molt interessant, el kit de resistència per a fumadors.
Com a ex-fumadora només puc dir que estic completament en contra d’aquesta llei, no entenc tanta intransigència, tampoc entenc aquesta duresa quan en definitiva, la persona fumadora atenta contra la seva salut….
En canvi hi ha altres drogues completament permeses: l’alcohol. No atenta molt més a la salut pública un alcohòlic a mans d’un volant?
No fa molt més mal l’alcoholisme dins d’una família?
No entenc com, davant d’aquests perills, no es fan establiments, concretament bars i restaurants on es digui:
- AQUÍ POT PRENDRE ALCOHOL
- ESTABLIMENT LLIURE D’ALCOHOL I RIC EN SUCS NATURALS
No, no ho entenc, igual que no entenc què passarà ara a les escoles, hi haurà companyes i companys que marxaran dels centres a l’hora de l’esbarjo?
Sigui com sigui, i davant del futur immediat, aquí va el KIT DE SUPERVIVÈNCIA PER A FUMADORS/ES... amb tot el meu "carinyo" d’ex-fumadora … (menys mal que ja ho he deixat, que si m’obliguessin, no se pas…. no seria millor convèncer? 😉 )
Llevas razón Anna, como tantas otras veces. Esta es el único supuesto en el qu ese persigue al consumidor, en lugar de al fabricante y distribuidores…
He colocado en mi blog una señal de “permitido fumar”.
Feliz año.
LLegit a El Periódico, 5-1-06:
Diferents articles d’opinió
“El que ens ha de preocupar, en canvi, és que sense haver entrat encara en vigor la llei, l’empresa tabaquera ja havia ideat una oferta de capses de tabac molt barates (menys de dos euros) per fer forat especialment entre la població més jove. Això sí que ens hauria de preocupar.”
“Fumar és un hàbit que crea dependència en bona part dels fumadors. Una dependència que compleix totes les característiques d’una drogodependència. Així està reconegut pels mateixos poders públics. En canvi, fumar serà l’única drogodependència reconeguda com a tal sense que es proporcionin ajudes públiques per deshabituar-se’n. Fins i tot s’ha arribat a qüestionar, durant la tramitació parlamentària, el valor mèdic i científic d’alguns tractaments. Dies més tard, el Govern de la Generalitat anunciava que finançaria els tractaments de deshabituació als seus funcionaris. La contradicció és evident i requereix esmena.”
“Els treballadors que fumen hi dediquen més de 25 minuts diaris, un temps que suposa més del 5% de la jornada laboral, d’acord amb un estudi que l’empresa Inology, especialitzada en aplicacions informàtiques, ha portat a terme en els últims tres anys entre els seus empleats.”
” Segons l’estudi, els més de 25 minuts durant els quals es fuma es reparteixen en una mitjana de sortides de més de vuit minuts cada una. Econòmicament, això té un cost anual de 208 euros per treballador, si es pren com a referència el salari mínim interprofessional, o 816 si per al càlcul s’adopta el salari que el conveni col.lectiu del sector metall fixa, per a una categoria intermèdia, a la província de Barcelona.”