Mètodes d’estudi de l’interior de la Terra.
Un dels mètodes utilitzats per saber com és l’interior de la Terra ha estat l’estudi dels terratrèmols, és un mètode indirecte basat amb l’observació de les ones sísmiques.
Quan els moviments lents de les roques a l’interior de la terra alliberen l’energia acumulada de forma ràpida es produeixen unes vibracions anomenades ones sísmiques, que donen lloc a un terratrèmol.
El punt o zona on es produeix la pertorbació s’anomena hipocentre, normalment a l’interior de la Terra, el punt superficial que li correspon s’anomena epicentre. Des d’aquest punt es propaguen dues tipologies d’ones diferents que es recolliran gràcies a uns aparells anomenats sismògrafs.
* Ones longitudinals: produeixen una vibració de les partícules paral·lela a la direcció de propagació de la ona. Són les ones més ràpides, també s’anomenen primàries o ones P. Es propaguen per qualsevol tipus de medi. Com més rígid més ràpides.
Podem imaginar com transmet una molla una ona.
* Ones transversals: produeixen una vibració de les partícules perpendicular a la direcció de propagació de la ona. Les ones transversals també s’anomenen secundàries o ones S. Només es transmeten per medis sòlids, no es transmeten per medis fluids.
Les capes de la Terra segons la composició.
Gràcies a l’estudi d’aquestes ones, podem separar la Terra en diverses capes, en funció de la seva composició, és a dir, observant cada zona de la terra la tipologia d’ones que transmet i la velocitat amb la que les transmet, veiem que hi ha varies discontinuitats. Obtenim tres capes diferenciades escorça, mantell i nucli, separades per diverses discontinuitats.
Escorça: és una capa rocosa prima i sòlida. N’hi ha dos tipus ben diferenciats:
* Escorça continental: El seu gruix varia entre 30 i 70 km. Forma les masses continentals i està composta fonamentalment per granit. En moltes zones la superfície està coberta de roques sedimentàries i de sediments sense consolidar.
* Escorça oceànica: El seu gruix és d’uns 10 km. Forma els fons oceànics i està composta de basalt i gabre, roques d’una densitat una mica més gran que el granit.
Mantell: és una capa rocosa situada sota l’escorça i que arriba fins als 2.900km. Està compost quasi únicament per peridotita, una roca molt densa. Podem diferenciar dues parts:
* Mantell superior: Arriba fins als 670 km de profunditat.
* Mantell inferior: Va des dels 670 km fins als 2.900 km. És més dens que el superior per les altes pressions que hi ha. Només podem fer hipòtesis de la seva composició.
Nucli: La composició del nucli és metàl·lica, i es calcula que majoritàriament està composta de ferro (85%), níquel (5%), i la resta d’elements no metàl·lics. Se suposa que la part externa del nucli està fosa, o com a mínim es comporta com a tal, ja que no deixa passar les ones S. També diferenciem dues parts, tot i que tenen la mateixa composició, tenen diferent estat físic.
* Nucli extern: Es troba en estat líquid, i hi ha corrents convectives, com una olla d’aigua que bull, això és el causant del camp magnètic terrestre.
* Nucli intern: Es troba en estat sòlid. Va des dels 5.150 km fins als 6.370 km, suposat radi de la Terra.