Entre el 1945 i el 1960 l’abundant informació recolpilada sobre els fons oceànics va generar molts dubtes sobre la certesa de les teories fixistes i va fer que es comencés a acceptar la mobilitat dels continents. Els arguments de Wegener van començar a resorgir i agafar protagonisme.

Teoria de la tectònica de plaques:

Actualment s’accepta que la majoria dels processos geològics es poden explicar a partir d’un sol model, la teoria de la tectònica de plaques. Aquesta teoria es basa en dos fets principals:

* La litosfera terrestre està dividida en fragments anomenats plaques tectòniques. Es coneixen entre 8 i 12 plaques grans, a més d’altre de petites.

Segons la composició de la litosfera podem diferenciar tres tipologies de plaques:

1. plaques continentals

2. plaques oceàniques

3. plaques mixtes

* L’escalfor de la Terra dóna lloc a corrents de convecció que es produeixen al mantell terrestre, cosa que provoca la mobilitat d’aquestes plaques.

 

L’expansió del fons oceànics.

Durant la Segona Guerra Mundial es van desenvolupar gran quantitat de mapes dels fons oceànics, gràcies a la tecnolgia SONAR.

Van descobrir que els fons oceànics no eren una plana plena de sediments, sinó una zona amb grans relleus, amb serrelades i esquerdes profundes.

Expansió dels fons oceànics. 

A mesura que el fons marí s’obre per les dorsals, el magma ascendeix per les fractures que s’acaben de crear, se solidifica i forma nova litosfera oceànica. Aquesta litosfera se separa de la cresta de les dorsals i així apareixen noves fractures, que fan que el procés continuï indefinidament.

[kml_flashembed movie="http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/4ESO/MedioNatural1I/animaciones/seafloor.swf" width="300" height="250"/]

Les proves que demostren la formació de nova escorça són:

1.  Les roques formades durant les èpoques de canvi de l’eix magnètic són simètriques als dos costats de la  dorsal.

2.  L’edat de les roques volcàniques del fons oceànic augmenta a mesura que ens allunyem de la dorsal.