Category Archives: Notícies

Cantant a la fira d’Esplugues la cançó inventada pel Projecte Nuestros pueblos

Tots els que seguiu aquest blog sabeu que els nens i nenes de 3r aquest any han participat en un fantàstic projecte col·laboratiu, Nuestros Pueblos.

Han compartit activitats amb nens i nenes d’arreu d’Espanya, han estudiat el seu poble, han explicat tot allò que estudiaven sobre Esplugues i han après moltes coses de la resta de pobles participants.

Durant el projecte, van anar a visitar a l’alcaldessa, la senyora Pilar Díaz, i li van cantar una cançó que, amb l’ajut de la nostra meravellosa mestra de música, la Vanesa, havien inventat. Li va agradar molt i, passats uns dies, vam rebre una invitació. Ens demanàvem que cantéssim aquesta cançó per als ciutadans del nostre poble durant la Fira d’Esplugues. Una passada per als nens i nenes!

Dissabte passat al matí, tots ben vestits i neguitosos, acompanyats per les tutores i, com no, per la Vanesa, sempre disposada a donar un cop de mà, van fer l’actuació. Molt emotiva. Nens i nenes de 3r cantant per Esplugues davant dels que passejaven per la Fira, una meravella!

Mireu alguna de les fotografies.



I per si voleu escolar la cançó…

Participació de tercer al projecte “Poesía eres tú”

En aquesta ocasió són els nens i nenes de tercer els que ens ofereixen poesies de diversos autors. Escolteu-los i, com sempre, us animem a què deixeu els vostres comentaris. Ells i elles els esperen amb il·lusió!


I no deixeu de veure les meravelloses i variades aportacions que fan els alumnes de molts centres de tota Espanya visitant el web del projecte.

Diferents mirades dels àlbums il·lustrats

Ahir vaig tenir la sort de poder assistir a una activitat d’animació a la lectura del FLIC (Festival de Literatures Infantil i Juvenil) a la Biblioteca les Voltes de Sant Vicenç dels Horts. Vaig passar una tarda fantàstica i molt profitosa. Vull compartir les meves impressions i explicar-vos des d’aquest racó algunes de les activitats i les idees que vaig recollir i que, ben segur, em seran molt vàlides per la meva pràctica com a responsable d’una biblioteca escolar.

La sessió es va dividir en dues parts. La primera va ser molt divertida, tots i totes els que vam tenir la sort de veure-la en directe vam passar una  bona estona. Ens van presentar uns quants àlbums il·lustrats però d’una manera atrevida, diferent, impactant! De fet van presentar-nos un dels projectes de Tantàgora (un espai de creació que fa més de 18 anys que es dedica al disseny, gestió, elaboració i execució de projectes literaris i de foment de la lectura i de l’oralitat per a infants i joves). Concretament el projecte es diu Mariquemportes – Mariquemdius” dues noies molt eixerides i molt expressives que, amb originalitat, van anar mostrant els àlbums. A la segona part, i basant-nos en l’experiència viscuda, vam anar reflexionant sobre l’important paper de la biblioteca escolar en el foment de la lectura.

Una qüestió que  personalment em va agradar és la de les diferents mirades que pot tenir un àlbum il·lustrat de qualitat. Per crear expectatives, per aconseguir que els nostres nens i nenes s’apropin amb curiositat al llibre i comencin a llegir-lo i mirar-lo, podem mostrar-lo des de diferents  mirades: el format, el color, els punts de vista de diferents personatges, el joc… i no sempre des de la narració del text. Serà molt difícil aconseguir fer-vos arribar l’experiència però us explicaré alguns dels exemples d’ahir.

La primera proposta va ser l’àlbum “Dues rodones idèntiques?” de Neus Moscada, Sd edicions. Les dues rodones vermelles protagonistes d’aquesta història neguen ser idèntiques malgrat la seva similitud de forma, mida, color, textura… Un llibre que probablement agradarà a tots aquells a qui sempre comparen amb algú altre i a tots els qui defensen el seu dret a ser diferents.

Les Maris, amb dos llibres iguals, donaven veu a les dues rodones que discutien amb algú altre sobre el fet de què no eren iguals i es tornaven per anar mostrant les imatges. La discussió, l’entonació i l’expressió de les seves cares ens van fer gaudir del vocabulari excel·lent del conte, ple de sinònims. Quasi no em vaig poder estar d’aixecar-me per tocar-lo i mirar les senzilles imatges (rodones, de fet) que acompanyen el text.

Van triar un poema del llibre “Poesies amb suc: Antologia de poesia per infants” de Miquel Desclot, ed. la Galera i ens el van recitar, tot jugant amb ell.

Ens van fer petar de riure presentant “L’eriçó” de Gustavo Roldán, ed Thule. I aquesta vegada ens van explicar la història del conte però no tal i com està al llibre sinó des del punt de vista d’un personatge secundari: les pomes. Dues d’elles, en veure des de l’arbre l’eriçó, el troben encantador i es preparen per coquetejar amb ell. Ooohhh! és pelut! Mira, mira, que s’apropa! Ui! es fixarà en nosaltres? Però s’emporten una desagradable sorpresa quan es menja a una de les seves companyes i… Fantàstic!

Temes com la guerra civil espanyola, difícils a vegades d’abordar, però i si no ho fem llegint? I si només presentem la portada…, la contraportada…, el llom…, la coberta del davant…, la del darrera… i plam! al mig dos anys i mig! El llibre torna al seu lloc però jo ja sento les ganes de descobrir aquests dos anys i mig.

Bé, és un espectacle per viure’l no per explicar-ho però no he pogut resistir les ganes d’escriure sobre ell.

Vam parlar també de què cal dedicar temps a la tria de llibres, però no només a través de llistes amb recomanacions. Cal anar a biblioteques públiques, a llibreries i mirar-los, llegir i triar els que a nosaltres ens agradin. Només així transmetrem emoció als que ens escoltin. Fa temps que estic convençuda de la importància d’això.

Cal perdre la por al llibre com a objecte. S’ha de tocar, jugar amb ell. Tractar amb respecte un àlbum no vol dir que no el puguin tocar per por a trencar-lo.

No us perdeu l’ocasió de viure en directe algun dels projectes de Tantágora. Si podem els convidarem a la biblioteca, a una de les tertúlies amb les famílies.

Moltíssima emoció a l’entrega dels Premis Espiral

Ahir uns quants mestres de l’escola vam anar a recollir la nostra estimada baldufa daurada a l’entrega dels IV Premis Espiral Edublogs 2010. Altres companys van seguir per Internet l’emissió en directe perquè no van poder acompanyar-nos, gràcies!

No puc recollir en aquest espai els sentiments i les sensacions que vam viure durant l’acte d’entrega. Quasi bé no se com explicar-ho. Mestres, alumnes y famílies estàvem junts en aquells moments tan especials, les paraules no sortíen, la passió es desbordava al costat de la satisfacció pel reconeixement que suposa aquest premi.

Quan visc tantes emocions en poc temps i, l’endemà, intento repassar el que vaig viure no ho aconsegueixo. Avui no sé ni el que vaig dir en recollir la baldufa. Però és igual, el que de veritat compta, és la vivència, la complicitat i la felicitat que es respirava entre els que estavem allà. Vaig riure amb el meu home, que m’acompanyava, perquè va descobrir que no només ell “pateix” tenir una bloguera a casa.
Una gran ocasió per posar cara a persones que coneixia virtualment, per xerrar una estona amb les bibliotecàries de Galícia, un plaer.
dsc09030

Fantàstic el que deien els diferents premiats sobre el que significava el seu blog.  Felipe Zayas ho recull en el seu blog:

“Los premiados, al recoger sus trofeos, se han referido a los blogs como medios para comunicar y para expresarse, para hacer visible el trabajo, para escribir y dar sentido a una escritura que es pública, para debatir y desarrollar el espíritu crítico, para aprender a usar con diversas finalidades (profesores y alumnos) muchos recursos TIC, para compartir lecturas, para llevar adelante proyectos entre diversos  centros, para hacer participar a los padres en la vida escolar, etc.”

Un altre plaer va ser escoltar a  Alfonso Alcántara, @yoriento, amb la seva presentació “Los blogs son unos maleducados”. Divertit i molt expressiu, va compartir moltes idees interessants sobre les que tots hauríem de reflexionar. Va dir, per exemple, que la cultura de l’esforç no pot néixer de l’avorriment, que tots els alumnes són experts en alguna cosa, que no hi ha bons blogs sense passió. Segur que tornaré a escoltar i comentar la gravació de la xerrada amb algún company.

Novament vull agrair a l’Associació Espiral l’esforç d’organitzar aquests premis. Jornades com les d’avui són inoblidables, arriben al cor i el sacsegen!

Us deixo amb algunes fotos i el vídeo gravat amb la transmissió en directe d’aquest acte que he tingut la sort de viure en primera persona.


Exposició del Taller d’Art

Aquests dies Marga Gascón, responsable del Taller d’Art, exposa el treball que molts dels seus alumnes han anat fent al llarg del curs. Al passadís de la planta baixa del centre, just al costat de la biblioteca, podeu gaudir contemplant obres variades, d’una gran creativitat. No he pogut resistir la temptació de fer un petit muntatge fotogràfic. Tasteu alguns dels treballs!

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/XAN-p8vEnxw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Dejate empapar por la lectura!

Aquest és el títol d’una de les 30 fotografies seleccionades pel “II Concurso Momentos de Lectura de la Fundación Alonso Quijano”.

1

Si voleu veure-les totes podeu descarregar-vos el pdf  a la pàgina de la fundació però també podeu mirar la presentació que ens ofereix el blog d’A Nosa Biblioteca. De pas podeu aprofitar per conèixer una eina molt útil, una aplicació que ens permet extreure les imatges d’un document en format PDF. Gràcies!

Pregunteu: les biblioteques responen

biblioteca1.jpgEl Ministeri de Cultura i les Comunitats Autònomes han engegat un projecte que vol impulsar el paper actiu de les biblioteques públiques a la societat de la informació.

Oferix el servei “Pregunteu, les biblioteques responen” amb l’objectiu de crear un servei d’informació públic a la xarxa Internet, a través del correu electrònic i de la pàgina web.

“Les biblioteques responen” funciona les 24 hores, els 365 dies de l’any, i es compromet a contestar en un termini màxim de tres dies. Les preguntes poden tractar de qualsevol tema puntual i concret. Està a disposició de tots els ciutadans.

Hem conegut aquest servei gràcies a Espacio Libros.

Un joc de pistes per practicar la cerca al catàleg de la biblioteca

Avui hem tornat a la biblioteca municipal Pare Miquel amb els alumnes de 4t de Primària. Hem aprofitat la sortida per fer cerques al catàleg amb l’ajut de les bibliotecàries, la Cristina i la Mª Angels, i la Rafi i l’Eliseo, mestres de l’escola.

Havíem preparat un joc on, a partir de pistes variades, havíen de trobar l’autor o el títol d’un llibre, un cd de música, un vídeo o dvd sobre un tema determinat,…

Segur que l’activitat es pot millorar però us podem dir que nens i nenes estaven molt interessats i han pogut practicar cerques a partir de diferents criteris i dades (Editorial, autor, matèria, paraula clau, tipus de document).

Us deixem aquí les pistes per si us interessen.

I parlant de biblioteques avui llegíem al bloc Entizado una notícia i un text de l’escriptor Jose Luis Sampedro que volem compartir. Us deixem l’enllaç.

A veure què en penseu!

Adéu a Mario Benedetti, un poeta compromès.

Molts dels seus poemes han donat la volta al món i s’han convertit en cançons interpretades per diverses veus, entre elles la de Joan Manel Serrat. Acaba de morir a Montevideo, capital de l’Uruguay als 88 anys.

Escolteu “De árbol a árbol” , una cançó de solidaritat que parla d’arbres que, malgrat la seva diferència, han de lluitar junts contra el seu enemic, l’home.[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/8JPFPFEhnic" width="425" height="350" wmode="transparent" /]Si vols escoltar poemes recitats per ell mateix clica aquest enllaçI encara pots llegir aquest altre poema

Cuando éramos Niños

Cuando éramos niños
los viejos tenían como treinta
un charco era un océano
la muerte lisa y llana
no existía.

Luego cuando muchachos
los viejos eran gente de cuarenta
un estanque era un océano
la muerte solamente
una palabra.

Ya cuando nos casamos
los ancianos estaban en los cincuenta
un lago era un océano
la muerte era la muerte
de los otros.

Ahora veteranos
ya le dimos alcance a la verdad
el océano es por fin el océano
pero la muerte empieza a ser
la nuestra.

Francesco Tonucci: “La misión principal de la escuela ya no es enseñar cosas”

Francesco Tonucci va nèixer a Fano, Itàlia, al 1941. Es diplomà com a professor al 1958 i, al 1963 és graduà en Pedagogia, a la Universitat Catòlica de Milan. Als 28 anys, va començar a satiritzar la realitat de l’escola mitjançant el pseudònim “Frato”.
Va treballar com a mestre d’escola primària i, al 1966, es va convertir en investigador a l’Institut Psicològic del Consell Nacional d’Investigació, on va presidir el Departament de Psicopedagogia.

F.Tonucci, analitza la realitat del nen a partir dels detalls de la vida quotidiana. Molt sovint se situa en el lloc dels nens per explicar-se, des d’aquesta òptica infantil i aparentment ingènua, les contradiccions que viu el nen, fruit d’unes institucions educatives (familia i escola) que li planifiquen i li programen, sense deixar-lo ser el protagonista. Poseeix i utilitza un mitjà extraordinari, el dibuix-historieta, per trasmetre les crítiques surgides d’aquestes observacions i vivències.

Alguns dels seus llibre són: “Per una escola alternativa”, “Amb ulls de nen”, “Infant s’hi neix”, “Com ser nen”, “La ciutat dels nens”, “Ensenyar o aprendre?” i “Amb ulls de mestre”, entre d’altres.

tonucciRecentment, a una entrevista que li van fer a “La Nación” diu:

“La misión de la escuela ya no es enseñar cosas. Eso lo hace mejor la TV o Internet… Debe ser el lugar donde los chicos aprendan a manejar y usar bien las nuevas tecnologías, donde se transmita un método de trabajo e investigación científica, se fomente el conocimiento crítico y se aprenda a cooperar y trabajar en equipo”.

Deia: “que los maestros no llenen de contenidos a sus estudiantes, sino que escuchen lo que ellos ya saben, y que propongan métodos interesantes para discutir el conocimiento que ellos traen de sus casas, de Internet, de los documentales televisivos”.

Si voleu llegir l’entrevista sencera cliqueu aquest enllaç

 tonucci1