Category Archives: Cicle Mitjà

Participem en el Projecte col·laboratiu “Els nostres pobles”

Els nens i nenes de 3r porten uns quants dies emocionats treballant en aquest projecte. Es tracta d’una proposta didàctica col·laborativa a nivell nacional, amb la intenció de què alumnes del Cicle Inicial i del Cicle Mitjà de Primària coneguin i donin a conèixer els seus pobles, així com aprenguin qüestions interessants d’altres localitats: llocs importants, menjars típics, cançons…

La xarxa ens permet comunicar-nos i compartir el que aprenem amb escoles situades lluny de la nostra i això és fantàstic!

xarxa

Hem obert dos blocs, un per cada classe de tercer. Si els seguiu veureu la tasca d’aquests alumnes.

La colla tramuntana de 3r A i Bruixes i bufons de 3r B

Però també us recomanem que visiteu l’espai comú creat per recollir el projecte de totes les escoles participants:

Nuestros pueblos

Aquest projecte neix d’una proposta que Gregorio Toribio, mestre del Cicle Inicial d’una escola d’Abrucena (Almeria), va fer en el seu blog “El blog de la clase de Gregorio“.

Contes per xerrar sobre la diferència!

La narració d’un conte sovint propicia converses molt interessants amb els alumnes. A l’escola ens hem plantejat aquest any que tota la comunitat educativa (pares, mestres, alumnes, monitors,…) reflexionem al voltant de la diferència. Un tema important que cal posar sobre la taula, intercanviar opinions, parlar de situacions que vivim nosaltres mateixos o veiem al nostre voltant que ens fan sentir bé o malament.
I va ser a partir de la història d’un nen sense nom, de les relacions que estableix amb la resta de persones del seu entorn i de l’amistat amb un vell roure que vam tractar aquest tema amb els alumnes de quart i cinquè de Primària.
L’expectació dels nois i noies mentre explicàvem “El nen i l’arbre” de Vivi Escriva, Edicions Jucar, va ser genial. Els hi va encantar. El protagonista és rebutjat per la resta del poble perquè no té nom. Ell és igualment feliç, juga amb els animals del bosc, que el criden pel nom que els hi ve de gust, i té una amistat molt especial amb un vell roure que el protegeix i el cuida. L’enveja dels altres arbres pel bon humor del roure que, malgrat no tenir fulles noves, sempre està alegre és un altre ingredient a tenir en compte. Ells, que ho tenen tot, estan sempre malhumorats. La situació del nen es va agreujant quan volen empresonar-lo i, finalment, un fet imprevisible els fa adonar-se que cada petita fulla que neix és important i mereix el respecte i l’atenció de tothom.
En acabar la narració els he demanat que amb una o dues paraules expressessin el primer sentiment que els venia al cap relacionat amb el conte. Injustícia, tristesa, amistat, respecte, alegria, maltracte,… han estat algunes de les paraules recollides.
Havia fotocopiat dos imatges del llibre que representaven dues idees contraposades: l’amistat del nen amb l’arbre i la burla i la incomprensió de la gent del poble respecte el nen sense nom.
He repartit una imatge diferent a cada alumne (del tipus de les que veureu a sota) perquè pensessin quina idea representava. A continuació han anat compartint les seves reflexions, explicant perquè la posaven a un lloc o un altre.


Havíem preparat altres contes que tracten el tema de la diferència. Els hem repartir per parelles i cadascuna havia de presentar a la resta de companys el llibre triat. Alguns contes seleccionats són:

Linda de Haan. Rei i Rei. Serres, 2004.

A la muntanya més alta sobre la ciutat» un jove príncep encara no s’ha casat, com és costum en el seu regne. La seva mare, una reina rondinaire, insisteix que ha de trobar una princesa per casar-se. El príncep li diu a la seva mare: «Bé mamà […] haig de dir-te que mai m’han agradat molt les princeses.» La seva mare fa desfilar una princesa després d’una altra pel castell, però cap desperta l’interès del príncep. Després d’algun temps, arriba la princesa Madaleine, escortada pel seu germà, el príncep Lee, que provoca que el príncep exclami: «Que príncep més meravellós!» El príncep immediatament s’enamora de l’altre príncep i comencen immediatament els preparatius de les noces. La història acaba amb un petó entre els dos reis.

Home de color, Jérôme Ruillier, Ed. Juventut.
Jo, home de color quan vaig néixer era negre. Vaig créixer sent negre. Si prenc el sol,o tinc por, o estic malalt, segueixo sent negre. Mentre que tu home blanc, vas néixer de color rosa, si prens el sol et poses vermell, si tens fred et tornes blau, i si estàs malalt et poses groc . ¿I tu em dius a mi home de color? Malgrat que la pell negra també té diferents pigmentacions, aquest llibre posa de manifest que blanc i negre són en definitiva colors, així doncs tots som homes de color.

Els cinc horribles, Wolf Erlbruch, Ed. Juventud.

Cinc animals que tothom considera horribles decideixen fer alguna cosa per tal que els altres animals els mirin d’una altre manera, i demostraran que si es fa alguna cosa interessant, els altres no es fixen en l’aspecte. Un llibre contra els prejudicis que imposa l’aspecte físic.

Quatre petites cantonades de no res, Jérôme Ruillier, Ed. Juventud.
Mireu-lo, és fantàstic!


Una altra meravella: Orejas de mariposa, Luisa Aguilar, Ed. Kalandraka.

Stelalluna, Janell Cannon, Ed. Juventud.

Aquesta és la bella història de l’Stelalluna, una petita rat-penat que es veu separada de la seva i és adoptada per una família d’ocells. La fraternitat, la integració, els costums diferents, fan d’Stelalluna un llibre interessantíssim per tractar el tema de la convivència i la solidaritat.

Mireu alguns alumnes fent la seva presentació al grup.

Participa! Com acaba la dita?

Us presentem avui els primers muntatges fets amb les dites que els alumnes de 3r han treballat.

Us proposen un joc. Escolteu com comença la dita i els possibles finals. Només un d’ells és el de veritat. Els altres els han inventat ells mateixos!








Obrirem una nova pàgina a la part superior del bloc on anirem publicant la resta de muntatges. Participeu! Als autors els farà molta il·lusió!

Setmana dels contes de por a l’hora del pati

Aquesta setmana a l’hora del pati la biblioteca està molt animada o… horroritzada?

Una bruixa molt divertida (la Carmeta, tutora de primer) i un fantasma terrible (la Victòria, la nostra bibliotecària) perseguien els alumnes de cicle inicial. Però ells i elles son molt valents i no han marxat. Han passat una bona estona escoltant contes de por abans de tornar a les seves classes.

L’Anna, tutora de quart, també ha dedicat una sessió d’esbarjo a narrar contes terrorífics als nens i nenes del Cicle Mitjà i la Carmeta, mestra d’educació especial, amb la col·laboració d’alguns alumnes, han fet el mateix amb els nois i noies del Cicle Superior.

Mireu quin ambient més adient a la literatura de terror!

Monstres, ogres, fantasmes,… contes de por!

S’apropa la diada de “Tots Sants”, una de les festivitats més antigues en el món cristià.

En aquest web trobareu molta informació sobre l’origen i els costums d’aquesta festa. Us reproduïm una petita part:

“Sembla que la nostra festa deriva, en concret, de la festa celta dels morts, anomenada Samain o Samhain en els llenguatges gaèlics. El culte als difunts era una part molt important de la religió dels antics celtes, fet encara avui constatable en la riquesa i la varietat de les tradicions folklòriques relacionades amb els morts que conserven els pobles d’arrel cèltica. Per als celtes, l’any estava dividit en dos períodes: el temps clar i el temps fosc. Els dies del Samain obrien el període d’obscuritat. Eren considerats uns “temps fora del temps”, entre les dues meitats de l’any, i les terres de l’altre món estaven obertes i entraven en contacte amb el món dels humans.

Malgrat la seva cristianització, la festa de Tots Sants ha conservat en el seu costumari tota una sèrie d’elements que corresponen a creences anteriors al cristianisme.”

Per aquestes dates, a l’hora de l’esbarjo, un grupet de mestres expliquen a la biblioteca històries protagonitzades per fantasmes, ogres, bruixes,… L’ambient es prepara per l’ocasió: es disfressen, porten objectes misteriosos i ens quedem a les fosques il·luminats només per la llum d’unes quantes espelmetes.

I vam decidir anar a comprar contes amb noves històries de por. Tenim novetats com:

25-contescontesdeporcorneliamonstres

















Avui hem explicat un als nois i noies de cinquè. Es tracta de “El sagristà del Rector de Vallfogona”. I hem encetat una nova feina. Per parelles escriuran microcontes terrorífics que, quan estiguin a punt, us mostrarem. Partint d’un material preparat per a l’ocasió, col·lectivament, hem inventat un conte.

Disposàvem d’un joc de cartes amb personatges diversos (versió ampliada d’un material compartit per Abrapalabra, fantàstic portal de lectura y escriptura creativa que us recomanem). A l’atzar, hem triat un parell. Hem parlat de les característiques d’aquests personatges. Com són físicament? Quin caràcter tenen?. També hem presentat una sèrie de cartes amb escenaris on podria passar l’acció. De mica en mica, amb la participació dels alumnes, hem farcit la història.

Per fer els seus microcontes comptaran amb alguns documents guia que podeu consultar aquí.


Música de David G Bonacho

Novembre poètic: homenatge a la Joana Raspall

La Roser Algué ens va parlar d’un homenatge a la Joana Raspall que es proposava des d’un blog. Vam començar a cercar més informació i, efectivament, a través del blog de Bib.Botó, grup de Treball de Biblioteques Infantils i Juvenils del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, ens vam assabentar d’aquesta iniciativa a la que ens volem afegir.
Diuen:
La poetessa Joana Raspall (Barcelona, 1913) ha dedicat gran part de la seva vida a escriure poesia per als infants. Des de les escoles s’ha treballat molt perquè la seva obra arribi a tots els nois i noies de casa nostra. I moltes biblioteques també han dedicat exposicions, guies i activitats per difondre la seva poesia.

Ara bé, des del Bib.Botó (Grup de Treball de Biblioteques Infantils i Juvenils del COBDC) ens queda la recança de si la poesia és la gran oblidada de gran part de les biblioteques infantils i si realment hem sabut transmetre a poetesses com la Joana Raspall el nostre agraïment i admiració.

És per això que us convidem a sumar-vos a un petit homenatge que des de les Biblioteques voldríem fer a la Joana Raspall i a la poesia per a infants en general.
No es tracta de grans muntatges, ni de grans pressupostos. Només pensàvem amb la possibilitat de dedicar el mes de novembre del 2010 a la Poesia de Joana Raspall.

Com? Doncs com cadascú vulgui: fent un recital amb els infants, repartint poemes a les escoles, fent un punt de llibre, un taller de poesia, una hora del conte, un espectacle poètic, regalant paraules, llegint poesia a la biblioteca, al carrer, a les cases…

COM PODEU PARTICIPAR? Només cal que envieu la vostra adhesió a l’adreça jimboto@cobdc.org

I un cop sapigueu quina activitat fareu, doncs també ens la feu arribar. La idea és que a mitjans del mes d’Octubre ja puguem penjar per la xarxa i els webs de poesia, etc. informació de totes les accions que durant el mes de novembre acolliran les biblioteques infantils i escolars.

Ben aviat començarem a publicar algunes de les accions que estem preparant. Animeu-vos vosaltres també a participar.