El Peix Irisat és realment bonic i molts peixets de l’oceà on viu li demanen una de les seves escates brillants. Però el peix és tan presumit que prefereix perdre tots els amics abans de despendre’s de cap escata. Però el pop Octopus li dóna un bon consell i…
La narració d’aquest conte sempre és molt ben acollida pels nens i nenes petits. Els encanta!
Després de la narració i amb l’ajut de dos titelles, hem reproduït el diàleg entre el peix irisat i el peix petit que sempre li demana una escata.
Abans de marxar, en Bigotis els ha regalat una xapa amb el peix protagonista del conte.
També amb els més petits parlem de la diada de Tots Sants. Hem començat amb els nens i nenes de Pàrvuls 4 anys comentant la tradició d’explicar contes de por al voltant de la llar de foc.
Hem aprofitat per presentar “El Grúfal”, un conte de Júlia Donaldson, una de les autores de literatura infantil més populars del Regne Unit, il·lustrat fantàsticament per Axel Scheffler. Si voleu fullejar el llibre cliqueu sobre la imatge de la portada.
Mentre un ratolí passeja pel bosc es troba una guineu, un mussol i una serp. Tots se’l volen menjar. El ratolí els dirà que està esperant un grúfal. I què és un grúfal? Un ésser monstruós a qui tothom té por. Però de veritat existeix el grúfal o és una invenció del ratolí?
El moment de màxima expectació ha estat quan els hem demanat si volien conèixer al protagonista del conte (un peluix que tenim). Alguns no ho tenien gaire clar però, passats els primers moments de neguit, tots l’han tocat i hem pogut repassar les característiques físiques del monstre.
Si un ratolí pot inventar un monstre esgarrifós nosaltres també ho podem fer! Dit i fet, amb els portàtils hem anat a BuiLD YouR WiLD SeLF i, per parelles, hem creat el nostre personatge fantàstic.
Avui ens ha visitat l’altre grup de pàrvuls 5 anys. S’han entusiasmat amb el conte de la rateta presumida.
Hem passat el vídeo de l’escola “Poeta Juan Ochoa”, publicat per Xarxa Vives media amb dibuixos de Miguel Alonso. Mireu-lo, és fantàstic.
I després la narració amb instruments musicals!
A què es nota que s’ho han passat bé? Ells mateixos ho explicaven en marxar. Deien ” M’ho he passat molt bé a la biblioteca”; “no m’ha agradat…, m’ha encantat!”
S’apropa la diada de “Tots Sants”, una de les festivitats més antigues en el món cristià.
En aquest web trobareu molta informació sobre l’origen i els costums d’aquesta festa. Us reproduïm una petita part:
“Sembla que la nostra festa deriva, en concret, de la festa celta dels morts, anomenada Samain o Samhain en els llenguatges gaèlics. El culte als difunts era una part molt important de la religió dels antics celtes, fet encara avui constatable en la riquesa i la varietat de les tradicions folklòriques relacionades amb els morts que conserven els pobles d’arrel cèltica. Per als celtes, l’any estava dividit en dos períodes: el temps clar i el temps fosc. Els dies del Samain obrien el període d’obscuritat. Eren considerats uns “temps fora del temps”, entre les dues meitats de l’any, i les terres de l’altre món estaven obertes i entraven en contacte amb el món dels humans.
Malgrat la seva cristianització, la festa de Tots Sants ha conservat en el seu costumari tota una sèrie d’elements que corresponen a creences anteriors al cristianisme.”
Per aquestes dates, a l’hora de l’esbarjo, un grupet de mestres expliquen a la biblioteca històries protagonitzades per fantasmes, ogres, bruixes,… L’ambient es prepara per l’ocasió: es disfressen, porten objectes misteriosos i ens quedem a les fosques il·luminats només per la llum d’unes quantes espelmetes.
I vam decidir anar a comprar contes amb noves històries de por. Tenim novetats com:
Avui hem explicat un als nois i noies de cinquè. Es tracta de “El sagristà del Rector de Vallfogona”. I hem encetat una nova feina. Per parelles escriuran microcontes terrorífics que, quan estiguin a punt, us mostrarem. Partint d’un material preparat per a l’ocasió, col·lectivament, hem inventat un conte.
Disposàvem d’un joc de cartes amb personatges diversos (versió ampliada d’un material compartit per Abrapalabra, fantàstic portal de lectura y escriptura creativa que us recomanem). A l’atzar, hem triat un parell. Hem parlat de les característiques d’aquests personatges. Com són físicament? Quin caràcter tenen?. També hem presentat una sèrie de cartes amb escenaris on podria passar l’acció. De mica en mica, amb la participació dels alumnes, hem farcit la història.
Per fer els seus microcontes comptaran amb alguns documents guia que podeu consultar aquí.
Una de les accions que estem preparant a l’escola per l’homenatge a Joana Raspall compta amb la fantàstica col·laboració de la Vanesa, la mestra de música, que sempre s’entusiasma amb projectes com aquest. Vam parlar amb ella de la possibilitat de posar música a algun poema i vam seleccionar Dos cuquets, un preciós poema molt divertit. Els alumnes de primer l’estan assajant i ben aviat, durant el mes de novembre, l’oferiran a la resta de l’escola. Us presentem dos petits vídeos perquè comenceu a gaudir amb la versió cantada.
DOS CUQUETS
Un cuc diu a l’altre:
—Amiguet, d’on véns?
fas molt mala cara;
no m’agrades gens!
—Ai, si tu sabessis!
M’he vist obligat
a marxar de casa…
—Doncs, què t’ha passat?
—El menjar coïa cosa de no dir:
era dins la ceba!
Déu meu, quin patir!
—Pobre amic! A casa
viuràs de primera;
vine a menjar amb mi
dintre la cirera.
La Roser Algué ens va parlar d’un homenatge a la Joana Raspall que es proposava des d’un blog. Vam començar a cercar més informació i, efectivament, a través del blog de Bib.Botó, grup de Treball de Biblioteques Infantils i Juvenils del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, ens vam assabentar d’aquesta iniciativa a la que ens volem afegir.
Diuen: La poetessa Joana Raspall (Barcelona, 1913) ha dedicat gran part de la seva vida a escriure poesia per als infants. Des de les escoles s’ha treballat molt perquè la seva obra arribi a tots els nois i noies de casa nostra. I moltes biblioteques també han dedicat exposicions, guies i activitats per difondre la seva poesia.
Ara bé, des del Bib.Botó (Grup de Treball de Biblioteques Infantils i Juvenils del COBDC) ens queda la recança de si la poesia és la gran oblidada de gran part de les biblioteques infantils i si realment hem sabut transmetre a poetesses com la Joana Raspall el nostre agraïment i admiració.
És per això que us convidem a sumar-vos a un petit homenatge que des de les Biblioteques voldríem fer a la Joana Raspall i a la poesia per a infants en general.
No es tracta de grans muntatges, ni de grans pressupostos. Només pensàvem amb la possibilitat de dedicar el mes de novembre del 2010 a la Poesia de Joana Raspall.
Com? Doncs com cadascú vulgui: fent un recital amb els infants, repartint poemes a les escoles, fent un punt de llibre, un taller de poesia, una hora del conte, un espectacle poètic, regalant paraules, llegint poesia a la biblioteca, al carrer, a les cases…
COM PODEU PARTICIPAR?Només cal que envieu la vostra adhesió a l’adreça jimboto@cobdc.org
I un cop sapigueu quina activitat fareu, doncs també ens la feu arribar. La idea és que a mitjans del mes d’Octubre ja puguem penjar per la xarxa i els webs de poesia, etc. informació de totes les accions que durant el mes de novembre acolliran les biblioteques infantils i escolars.
Ben aviat començarem a publicar algunes de les accions que estem preparant. Animeu-vos vosaltres també a participar.
Una companya de l’escola, la Montse Casanellas, va tenir una iniciativa que totes les classes de Primària han portat a terme els dos últims anys. Va fer un recull de frases fetes, refranys i dites, i les va repartir al professorat. Cada tutor es va comprometre a treballar almenys una al mes i a cercar formes de posar-les en pràctica en els textos escrits o a les converses.
Malgrat tot he comprovat que quasi mai ningú consulta els documents que tenim a la biblioteca sobre refranys. Per això, conjuntament amb els mestres del Cicle Mitjà, vam decidir dedicar una sessió a presentar-los i pensar alguna activitat per treballar els refranys.
L’altra dia vam començar amb els alumnes de tercer. Els vam mostrar els següents llibres:
Vam animar als alumnes perquè ens expliquessin què era un refrany i després vam consultar la Viquipèdia per contrastar el que deien amb una definició.
Diu:
“Un refrany (del llatí, REFRINGERE) és l’exposició en forma de sentència d’una idea, de la qual traspua una conclusió, ensenyament o norma de conducta. La paremiologia és l’estudi dels refranys.
El refrany és una oració que es diu sempre igual, no admet variacions. Acostuma a tenir un origen antic i fa referència a diversos temes: el temps, la feina, les malalties, la gent dels llocs, el comportament humà, remeis de salut… Sempre conté un ensenyament.
Sol utilitzar el recurs de la rima (permet memoritzar-lo millor) i de vegades conté metàfores, és a dir, té un sentit figurat, no pas literal.”
També vam visitar aquest web que diu: “Els refranys reflecteixen la forma de ser i de fer dels pobles i perpetuen la saviesa popular. Per això podríem dir que expressen com érem, com som i, tal vegada, com serem.
Molts refranys van néixer en un context cultural ben diferent de l’actual i, per tant, hom podria pensar que ja no tenen vigència, però en molts casos no és pas així, perquè la majoria es refereixen a uns comportaments que són constants en les persones. No obstant, és ben cert que n’hi ha d’altres que ja no tenen validesa però ens serveixen per donar testimoni de les formes de fer i de pensar d’èpoques pretèrites. Els refranys, d’autors sempre anònims, solen donar uns ensenyaments extrets d’unes experiències comunes de tot un país”.
Havíem seleccionat uns quants refranys relacionats amb la tardor i aprofitant la idea i la plantilla d’un joc de sinònims (que hem d’agrair a Actiludis, un blog que us recomanem), vam preparar un memori amb els refranys que podeu consultar aquí.
A cada grup de sis alumnes els vam donar dotze targetes i la instrucció de què, en aproximadament cinc minuts, havien d’aparellar-les i descobrir els sis refranys. Després cada nen o nena havia de quedar-se un i pensar el que volia dir, l’ensenyament que ens volia mostrar. Vam fer una roda d’intervencions per llegir-los tots en veu alta i completar el seu significat.
Palabras no ar és una campanya de dinamització lingüística de la Conselleria d’Educació de la Xunta de Galícia desenvolupada per Kalandraka Editora. En el seu bloc vam trobar una proposta divertida per treballar els refranys.
Intentarem portar-la a terme amb els nostres alumnes. Partint de la primera part dels refranys inventaran la segona. Després prepararem un petit concurs: us proposarem escoltar 4 possibles acabaments del refrany i haureu de trobar el correcte. Ja us mostrarem els resultats!
Un vídeo interessant sobre els refranys:
El Peix Irisat és realment bonic i molts peixets de l’oceà on viu li demanen una de les seves escates brillants. Però el peix és tan presumit que prefereix perdre tots els amics abans de despendre’s de cap escata. Però el pop Octopus li dóna un bon consell i…
