Els refranys

Una companya de l’escola, la Montse Casanellas, va tenir una iniciativa que totes les classes de Primària han portat a terme els dos últims anys. Va fer un recull de frases fetes, refranys i dites, i les va repartir al professorat. Cada tutor es va comprometre a treballar almenys una al mes i a cercar formes de posar-les en pràctica en els textos escrits o a les converses.
Malgrat tot he comprovat que quasi mai ningú consulta els documents que tenim a la biblioteca sobre refranys. Per això, conjuntament amb els mestres del Cicle Mitjà, vam decidir dedicar una sessió a presentar-los i pensar alguna activitat per treballar els refranys.
L’altra dia vam començar amb els alumnes de tercer. Els vam mostrar els següents llibres:

tots-els-refranys-catalansrefranys-ilustrats5000-refranys





Vam animar als alumnes perquè ens expliquessin què era un refrany i després vam consultar la Viquipèdia per contrastar el que deien amb una definició.
Diu:
Un refrany (del llatí, REFRINGERE) és l’exposició en forma de sentència d’una idea, de la qual traspua una conclusió, ensenyament o norma de conducta. La paremiologia és l’estudi dels refranys.
El refrany és una oració que es diu sempre igual, no admet variacions. Acostuma a tenir un origen antic i fa referència a diversos temes: el temps, la feina, les malalties, la gent dels llocs, el comportament humà, remeis de salut… Sempre conté un ensenyament.
Sol utilitzar el recurs de la rima (permet memoritzar-lo millor) i de vegades conté metàfores, és a dir, té un sentit figurat, no pas literal.”

També vam visitar aquest web que diu:
“Els refranys reflecteixen la forma de ser i de fer dels pobles i perpetuen la saviesa popular. Per això podríem dir que expressen com érem, com som i, tal vegada, com serem.
Molts refranys van néixer en un context cultural ben diferent de l’actual i, per tant, hom podria pensar que ja no tenen vigència, però en molts casos no és pas així, perquè la majoria es refereixen a uns comportaments que són constants en les persones. No obstant, és ben cert que n’hi ha d’altres que ja no tenen validesa però ens serveixen per donar testimoni de les formes de fer i de pensar d’èpoques pretèrites. Els refranys, d’autors sempre anònims, solen donar uns ensenyaments extrets d’unes experiències comunes de tot un país”.

Havíem seleccionat uns quants refranys relacionats amb la tardor i aprofitant la idea i la plantilla d’un joc de sinònims (que hem d’agrair a Actiludis, un blog que us recomanem), vam preparar un memori amb els refranys que podeu consultar aquí.
A cada grup de sis alumnes els vam donar dotze targetes i la instrucció de què, en aproximadament cinc minuts, havien d’aparellar-les i descobrir els sis refranys. Després cada nen o nena havia de quedar-se un i pensar el que volia dir, l’ensenyament que ens volia mostrar. Vam fer una roda d’intervencions per llegir-los tots en veu alta i completar el seu significat.

Palabras no ar és una campanya de dinamització lingüística de la Conselleria d’Educació de la Xunta de Galícia desenvolupada per Kalandraka Editora. En el seu bloc vam trobar una proposta divertida per treballar els refranys.

Intentarem portar-la a terme amb els nostres alumnes. Partint de la primera part dels refranys inventaran la segona. Després prepararem un petit concurs: us proposarem escoltar 4 possibles acabaments del refrany i haureu de trobar el correcte. Ja us mostrarem els resultats!
Un vídeo interessant sobre els refranys:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà