Participació en el Dia Mundial de les Llengües Maternes

Ahir es va celebrar a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó el Dia Mundial de les Llengües Maternes, per coincidir el 21 de febrer amb festa lectiva. Diferents institucions educatives d’Amposta vam participar en els actes , invitats per la Joana Serret, cap de la Biblioteca. Com sempre, va ser un acte d’orgull i reivindicació de les respectives llengües maternes i paternes, en què una part del nostre alumnat va voler participar, també, acompanyats pels seus familiar i amics, i també per la professora de l’Aula d’Acollida, Paula Llambrich, i la coordinadora de la Biblioteca del nostre centre, aquesta que us escriu. Després de les lectures i fins i tot cançons en distintes llengües, la festa va finalitzar amb un berenar ofert per la pròpia biblioteca, a la qual agraïm com sempre la invitació.

Us deixem amb fotografies de l’acte.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Exposició llengües maternes

Enllaçant amb la informació de l’article anterior, us mostrem una part de l’exposició que hem muntat, a l’espai Mur del centre, amb informació sobre algunes de les llengües maternes que parlen els nostres alumnes del centre.

La setmana vinent, i a les 11 de cada matí, es passarà un vídeo on aquests ens llegiran, en la seva llengua materna o paterna, un fragment de la poesia de Rosa Fabregat Poesia. Música de l’ànima, teixida amb paraules., creada per la dia de la Poesia de 2019, i que han estat treballant aquests darrers dies amb la seva professora d’Aula d’Acollida, Paula Llambrich.

Us fem enllaç al vídeo corresponent, al final d’aquest article, i us deixem algunes imatges de l’exposició.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Dia Internacional de la Llengua Materna. 21 de febrer

 En el Dia Internacional de la Llengua Materna  celebrat cada any el 21 de febrer des de fa ara 21  anys, la UNESCO reitera el seu compromís amb la diversitat lingüística i convida als seus estats membres a celebrar el dia en tantes llengües com sigui possible, recordant que la diversitat lingüística i el plurilingüisme són essencials per al desenvolupament sostenible.

El nostre centre s’ hi afegeix com cada any a la celebració, i aquest en concret volem dedicar el concurs del mes a l’esdeveniment.

Hauràs d’esbrinar el nom de 5 llengües maternes, diferents al català, que parlin alumnes del nostre centre. Escriu-les, posant el nom de l’alumne/a que les parla i quin curs fa, i diposites la resposta a la caixa del concurs que trobaràs com sempre al taulell de la nostra biblioteca.

Sortegem llibre i llapis de memòria.   Anima’t i molta sort!!!

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Xerrada de l’escriptora Anna Moner

Com ja us havíem anunciat, ahir dilluns ens va visitar l’escriptora Anna Moner, per parlar-nos de la seva obra El retorn de l’hongarès. La xerrada es va fer a l’aula de Música, i va assistir l’alumnat de 4t.ESO i de 2n. de Batxillerat.

L’Anna, molt propera, ens va explicar bàsicament la dificultat que comporta, a més de com és de sorprenent de vegades, el procés de documentació d’una novel·la, i en aquest cas ens va recórrer el París més bohemi de finals del  segle XIX , el dels cabarets, de les zones on els artistes trobaven la seva inspiració, i ens parlà també del contrast entre aquest París “bon vivant” i un altre molt vinculat a la mort, el de la Morgue. Tot això fent referència a la història de Sara Bongard, a la novel·la, i acompanyant les referències amb fotografies.

En finalitzar, a més de signar exemplars del llibre, va contestar a les preguntes que li van fer els nostres alumnes, parlant també del seu vessant com a artista .

Agraïm des d’aquí a l’Anna Moner la seva visita, i a l’ILC el programa “Autors a les aules”, que l’ha fet possible.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Bon any !!

Sant Tornem-hi! amb moltes ganes, re-emprenem  curs felicitant-vos aquest recent estrenat 2020, que esperem serveixi per complir ,si no tots, molts dels vostres somnis.

Natros estrenem concurs, aquest gener dedicat a la literatura nord-americana. També esperem la visita, el proper dia 13 de gener, de l’escriptora Anna Moner,  des del programa “Autors a les aules”, de l’ILEC, i que ens farà una xerrada, per al nivell de 4t.ESO, a l’aula de Música a les 16 hores, per parlar de la seva obra en general, i en particular del llibre El retorn de l’hongarès. Llicenciada en Història de l’Art, és artista i escriptora. Ha escrit en revistes d’art i en catàlegs d’exposicions i col·labora en el Diari la Veu, la Cartelera Turia i Lletraferit. És coautora de l’obra teatral La morta enamorada, estrenada el 2010 al Gran Teatre d’Alzira. Ha publicat els relats La Venus i el lliri i Les finestres de l’ànima (tots dos Premi de Relats de Dones, Ajuntament de Castelló de la Plana, 2006 i 2010), L’obsessió de Balthazar Hurley (Fundació Bromera, 2014), La Casa del Rellotge (Fundació Bromera, 2016), L’ocell (Mètode, Universitat de València, 2016), La dona ocell (Paper de vidre, 2016) i Ma féroce amie (El Temps, 2017).

Altres han estat inclosos en els reculls Escriure el país (Universitat d’Alacant i El País, 2012 / Onada, 2015), Sexduïts (Bromera, 2014), Noves dames del crim (Llibres del Delicte, 2015), 2 de 10 (Escola Valenciana, 2015), Entre dones (Balandra, 2016), Nosaltres, els fusterians (Períferic, 2017) i Nosaltres, les fusterianes  (3i4, 2017). També ha publicat les novel·les Les mans de la deixebla (Bromera, 2011), Premi Enric Valor, i El retorn de l’Hongarès (Bromera, 2015), Premi Alfons el Magnànim i Premi Túria. A més, amb aquesta última obra fou seleccionada per formar part dels Dracs de Sant Jordi 2015 de Catalunya Ràdio i el diari cultural Núvol. D’altra banda, Gabinet de curiositats (Pruna Llibres, 2015) va rebre el Premi de la Crítica al millor assaig. Ha estat Ambaixadora de la Lectura 2017.

(http://autorsalesaules.com/2018/04/05/anna-moner/)

 

 

 

PASSEM AL NOSTRE CONCURS:    Al gener… LITERATURA NORD-AMERICANA

 El segle XIX és una època de presa de consciència per a les lletres nord-americanes. La influència del Romanticisme europeu cedeix pas  a un realisme de caràcter transcendent. La prosperitat material de la segona meitat del segle, provocarà el sorgiment d’una literatura de to més descriptiu i moderat.

La multiculturalitat estatunidenca és un factor d’unió, però també de discòrdia. En aquesta literatura trobarem autors de molt diversos orígens: des d’irlandesos-americans com Francis Scott Fitzgerald, italo-americans com John Fante, germà-americans com Charles Bukowski, afro-americans com Toni Morrison, escandinau-americans com Ray Bradbury, judeo-americans com Philip Roth, etc. Per si no fos prou, alguns escriptors nascuts a l’estranger, com Isaac Asimov i Vladimir Nabokov (Rússia) han de ser considerats dins de la literatura nord-americana, ja que van escriure en aquest país i en idioma anglès. Això és el que els historiadors criden “Melting Pot”. La identitat estatunidenca es lliura enmig d’una necessària assimilació de valors universals, com la llibertat, la tolerància i el consens. Tanmateix, això no exclou que certs grups s’inclinin per pràctiques contràries; com l’exclusió, el racisme i la intolerància.

  • Alguns autors destacats són:

 EDGAR ALLAN POE: (Boston, 1809- Baltimore, 1849). És el primer gran escriptor del segle. Tant les seves teories sobre la literatura com els seus poemes (el més famós és El corb) estableixen les bases de la poesia i van influir enormement en la poesia europea de finals de segle.  La seva fama es deu als seus extraordinaris relats, que també influiran en els conreadors del gènere en els segles XIX i XX. Els seus contes combinen una tendència cap al fantàstic amb l’exactitud realista i la intriga de la trama. Se’l considera el fundador del gènere policíac.(El gat negre i altres contes)

 HERMAN MELVILLE: (Nova York, 1819 – 1891) és un dels millors escriptors del segle XIX. Les seves primeres obres tracten sobre temes mariners, com Typee o Brusa blanca. La seva gran creació, Moby Dick, és una de les grans novel·les de tots els temps.

 NATHANIEL HAWTHORNE: (Salem, E.O. 1804-Plymouth, 1864) retrata en les seves obres la severa societat puritana de Nova Anglaterra i explora en elles el tema del pecat i el mal. Les seves principals obres són La lletra escarlata, ambientada en la vida dels primers colons, o La casa de les set torres, de to fantàstic. El sobrenatural també caracteritza els seus contes.

MARK TWAIN: (Florida, E.O, 1835- Redding1910), pseudònim de Samuel Langhorne Clemens, és el novel·lista més important d’aquest període.  El seu esperit satíric i la seva visió pessimista de l’ésser humà s’apliquen tant al passat (Un ianqui en la cort del rei Artur) com a l’actualitat (L’home que va corrompre a Hadleyburg).

Les seves millors novel·les són Les aventures de Tom Sawyer i la seva continuació, encara millor, Les aventures de Huckleberry Finn. Les aventures picaresques dels seus joves protagonistes reflecteixen, des de la seva aparent senzillesa, tant els problemes socials racials de la societat nord-americana com alguns aspectes profunds de la naturalesa humana.

 JACK LONDON: (San Francisco, 1876- Glen Ellen, 1916) és un narrador realista d’estil àgil i directe. En les seves novel·les i contes exalta la força i la bondat de l’estat natural de l’home, deteriorat per la civilització. Va escriure relats d’aventures inspirats en records personals, entre els quals sobresurten La crida de la selva, Ullal blanc (les dues ambientades a Alaska), El llop de mar  i Martin Eden.

 WALT WHITMAN: (1819-1892) va aportar un aire renovador a la poesia amb la llibertat mètrica dels seus versos i la recuperació de la realitat com a matèria lírica. És autor d’un únic llibre, Fulles d’herba. Els seus llargs poemes, escrits en vigorosos versos, canten a l’individualisme, a la democràcia, a la llibertat i a la sensualitat

El realisme contínua dominant la novel·la nord-americana en entrar el segle XX.

Diverses dones s’han distingit com a novel·listes: Edith Wharton (1862-1937), gran amiga d’Henry James i gairebé el seu igual com a la percepció psicològica de les seves obres:  L’Edat de la Innocència. Willa Cather (1876-1947, Ellen Glasgow (1874-1945), que observa amb ironia l’antiga aristocràcia de la seva comarca en vana lluita contra les ensopegades del món modern.

Però els primers indicis d’un renaixement que anava a portar la literatura nord-americana per nous rumbs, comença a evidenciar-se en la poesia. En 1912, Harriet Munro, en fundar a Chicago la revista, Poetry, va proporcionar al moviment un impuls inicial. El corresponsal de la revista a Europa era Ezra Pound (1885-1972), un poeta expatriat i d’enormes dots, de desbordant entusiasme i eclèctics gustos.

Després de la Primer Guerra Mundial i abans de la Gran Depressió, nous valors converteixen la novel·la en un mitjà per a posar el tela de judici la societat nord-americana.

John Dos Passos (1896-1970) Les seves novel·les posen al nu la corrupció que engendra una societat materialista: Trasllat a Manhattan, i la trilogia O.S.A.

Francis Scott Fitzgerald (1890-1940) descriu la societat dels cafès en l’era del jazz, i els desconcerts i frustracions dels seus personatges que enmig de l’alegria els porta la seva inútil vida: El Gran Gatsby, Tendra és la Nit.

Thomas Wolfe (1900-1938), en quatre torrencials novel·les autobiografies, revela la seva pròpia cerca del significat de la vida i de l’ànima del seu país: Mira Cap a Casa, Ángel! .
John Steinbeck (1902-1968) escriu un emotiu relat sobre els sofriments dels pobres, durant la crisi econòmica dels trenta: Ratolins i Homes, Els raïms de l’ira.

En canvi, amb Ernest Hemingway (1898-1961) l’individu li interessa més que la societat, i el seu tema preferit, és l’obstinació de l’home per a forjar la seva pròpia destinació, en un món essencialment hostil. Destaquen  Adéu a les Armes, Per qui toquen  Les Campanes, o  El Vell i la Mar.

William Faulkner (1897-1962), un altre gran novel·lista de l’època, empra un estil exactament oposat al d’Hemingway: complex, ple de circumlocucions i ricament adjectivat : El So i la Fúria, Llum d’Agost, Absalón, La Ciutat.

 Pearl Buck (1892-1973), filla de missioners, educada a la Xina, i autora de nombrosos llibres d’aquest país, La Bona Terra.

Entre els nous valors aclamats com a mestres per la generació d’escriptors més joves, cal esmentar a Jerome David Salinger (1919-2010) els protagonistes dels quals són adolescents que jutgen al mut adult amb intransigent honestedat: El vigilant en el camp de sègol.  

 
El teatre nord-americà té una història poc distingida, fins a l’aparició d’  Eugene O’Neill (1888-1953), Des de la Segona Guerra Mundial, dos dramaturgs han dominat l’escena nord-americana.  Arthur Miller (1915-2005) i Tennessee Williams (1914-1983).
https://miencuentroconlaliteratura.wordpress.com/2019/02/22/introduccion-a-la-literatura-norteamericana/

http://ceblenguacastellana11.blogspot.com/2013/07/literatura-norteamericana-del-siglo-xix.

http://clubdepensadoresuniversales.blogspot.com/2016/03/literatura-norteamericana-el-siglo-xx.htmlhtml

Imatge: Elnoti.com

EL CONCURS DEL MES: La pregunta: 

Un personatge de l’escriptor Mark Twain que de segur coneixeu és el  Tom Sawyer… aquest mes us demanem que ens digueu  al costat de quin riu nord-americà transcorren les aventures d’aquest personatge, i quin és el nom del seu millor amic, que va protagonitzar la continuació de  les seves aventures, com us he comentat en el text anterior.

Si ho sabeu, boli, paper amb el vostre nom ,cognoms, curs i la resposta, i a dipositar-la en la caixa que trobareu al taulell de la nostra biblioteca…

MOLTA SORT!!

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

I el concurs del mes de Desembre

Aquest mes el dediquem a la literatura russa… us animem a llegir aquest resum sobre la mateixa i veure d’encertar la pregunta del mes:

La primera literatura escrita: cròniques, èpica i gèneres religiosos

El document més antic que es conserva és l’Evangeli d’Ostromir (1056-57). La primera de les cròniques conservades és la dita de Nèstor, del segle XI, sobre el naixement de l’estat rus.

A la fi del segle XIV i  al començament del XV s’inicià un renaixement de la literatura sota influències bizantines i eslaves meridionals, en part gràcies als serbis, que fugien davant l’amenaça dels turcs. El segle XVII constitueix la transició cap a la literatura moderna: a través de Polònia i d’una Ucraïna florent, penetren, amb un cert retard, obres de la cultura europea, com són les novel·les de cavalleries, les faules, les miscel·lànies medievals d’anècdotes i de contes, els relats didàctics, etc. Fou en aquesta època que arribaren a Rússia les obres de Ramon Llull. Les influències occidentals s’absorbeixen amb una gran avidesa i molt ràpidament. En poc més d’un segle els russos assoleixen el nivell de l’evolució cultural europea. Des dels anys setanta del segle XVIII anà prenent força el Romanticisme i sorgiren els primers intents de crear un únic estil literari.

Els grans clàssics de la literatura russa (Puškin, Dostojevskij, Tolstoj)

Els anys vint i els trenta del segle XIX són una època d’ebullició literària. El veritable geni que donà l’empenta decisiva a la literatura russa fou A.S. Puškin.. La tendència a considerar la literatura com un instrument ideològic s’accentua a la segona meitat del segle. Aquesta segona meitat del segle XIX és l’època d’una florida extraordinària de la novel·la russa, que fa descobrir el país als europeus, amb noms com ara I.S. Turgenev, L.N. Tolstoj, F.M. Dostojevskij, I.A. Gončarov, N.S. Leskov, A.F. Pisemskij, G.I. Uspenskij, entre d’altres. En poesia, cal recordar N.A. Nekrasov.

La tensió social i ideològica. Incidència del clima revolucionari

Cap a la meitat dels anys seixanta la irrupció dels narodniki (‘populistes’) a la vida política es reflecteix en la literatura amb l’aparició d’obres costumistes d’ambient camperol i el plantejament del paper de la intel·lectualitat davant el poble.

La Revolució del 1917 produí una gran confusió entre la classe intel·lectual russa. Part dels intel·lectuals emigrà. D’ altres, en fi, es passaren a la revolució amb tot el bagatge.

Des de la fi dels anys vint i sobretot a partir dels anys trenta, l’estat seguí una línia d’unificació ideològica, que a la llarga portà a l’eliminació de tota varietat. molts escriptors i artistes foren anihilats físicament i el conformisme s’instal·là per la força en la literatura i l’art. Durant la Segona Guerra Mundial, el control en el camp literari, com en tots els camps, fou alleujat, però es reproduí fins a extrems aberrants des del 1946. L’ambient es feu menys opressiu després de la mort de Stalin. De la postguerra restà, malgrat tot, un estol considerable d’escriptors, alguns tan coneguts com V. Grossman, K. Simonov, V. Nekrasov, Gr. Baklanov, Vera Panova, B. Lavren’ov, A. Tvardovskij, J. Bondarev, etc. Cap a la darreria dels anys cinquanta i el començament dels seixanta, amb el desglaç i la major tolerància de les autoritats, la literatura russa es renovà a través de l’aprofundiment de l’anàlisi psicològica, la tornada als personatges senzills de la vida quotidiana i l’abandó dels herois i del falsejament “optimista” de la realitat i la reflexió sobre el veritable estat del país.

La literatura russa actual

Amb la glasnost, iniciada a mitjan anys vuitanta, la censura pràcticament desaparegué i els escriptors conegueren un nou període de llibertat creativa, consolidat definitivament en desaparèixer l’URSS el 1991. La literatura russa entrà aleshores en una nova etapa caracteritzada principalment per l’obertura al món (difusió dels autors russos a l’estranger i lliure accés a les publicacions estrangeres), la indagació sobre el passat immediat i l’adaptació dels diversos vessants de l’activitat literària a un entorn regit per les lleis del mercat. Destaquen, entre d’altres, Saša Solokov, Jelena Shwartz, Olga Sedakova, Viktor Krivulin, O  Dmitri Prigov, ,

 

EL CONCURS:

 

 

 

 

 

 

 

 

font: 123rf.com

Dues preguntes, aquest mes:

  1. A dalt tens una mostra de l’ alfabet que utilitzen els russos…podries dir quin és el seu nom?
  2. Quin nom reben aquestes boniques figures típiques russes, que solen encaixar-se unes dintre les altres?

Si saps les respostes (les dues), escriu-les en un full, amb les teves dades, i ho diposites a la caixa del taulell de la biblioteca. Et desitgem sort al concurs!!!

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Guanyador concurs mes de novembre

Aquí el tenim, el nostre guanyador. Es tracta de l’Ibrahim Louane, de 2n.ESO, que va encertar que el còmic del nostre concurs era Astèrix.

La nostra enhorabona…

Publicat dins de Concursos literaris | Deixa un comentari

Guanyadora del nostre concurs

Ja tenim la guanyadora del nostre concurs sobre literatures del món. En aquest cas ha estat la Qatarelmeda Sennour, de 2n.ESO-B,  que va encertar que la resposta al concurs era Elisabetta Dami, autora dels llibres del Gerónimo Stilton.

Moltes felicitats !!

Publicat dins de Concursos literaris | Deixa un comentari

Literatura del mes… de novembre: França

L’origen de la literatura francesa és, a igual que el de l’espanyola o la italiana, l’Edat mitjana, quan a poc a poc el llatí va derivant en noves llengües romanços d’arrel comuna. El primer text en francès es va escriure en el segle IX, i es va dir «Els juraments d’Estrasburg», si bé el seu valor literari és encara discutit. Per això altres consideren millor  «La Seqüència de Santa Eulàlia» com l’origen primer de la literatura francesa.

Més endavant  va sorgir a França un gènere que s’acabaria imposant en tot el continent i les influències del qual encara ressonen avui dia. Parlem de les novel·les de cavalleria, o roman courtois, que en el cas francès van tractar de temes de l’Antiguitat o sobre la mitologia cèltica («Tristán i Isolda», «Perceval» o «Els cavallers de la Taula Rodona»).

Durant el Renaixement es va renovar la poesia, i en el Barroc va destacar el teatre, amb el renéixer de la tragèdia clàssica per Corneille i Racine, i de la comèdia, portada al seu zenit per Molière. Tampoc podem deixar d’assenyalar la prosa assagística, que va produir un clàssic d’incalculable valor en aquesta època: el Discurs del Mètode, de Descartes.

El segle XVIII va estar marcat per la Il·lustració. L’Enciclopèdia és tal vegada l’obra mestra de l’època, encara que no tot van ser assajos, com bé exemplifiquen les obres de Voltaire i Rousseau.

Ja en el XIX van néixer a França alguns dels novel·listes més grans de la història. En particular, el difícil d’etiquetar Balzac, el realista Zola, i el gran renovador de la literatura, Marcel Proust, qui va obrir el camí de les avantguardes.

Ja en el segle XX destaquem autores com Kenizé Mourad ,Marguerite Duras,Simone de Beauvoir, de les quals teniu obres disponibles a la nostra biblioteca.       

(Font: https://lengua.laguia2000.com/literatura/literatura-francesa)

Us deixem l’enllaç a dues pàgines que parlen a bastament d’autores femenines de la literatura francesa:

https://mujeresliteratas.wordpress.com/category/escritoras-francesas/

https://mujeresresenando.wordpress.com/category/novelistas-francesas/

  EL CONCURS:

L’any 1959, Albert Uderzo i el guionista René Goscinny, van dibuixar per primer cop un còmic, al número 1 de la revista francesa Pilote, que s’ha fet famós mundialment. Sabries dir de quin còmic es tracta? Tens una pista en aquesta mateixa pàgina…

Com sempre, si ho saps , escriu la resposta juntament amb el teu nom, cognoms i curs, i la diposites a la caixa que trobaràs al taulell de la biblioteca.

Sortegem llibre i llapis de memòria!!! Molta sort!

 

Publicat dins de General, L'escriptor del mes | Deixa un comentari

“Lectures terrorífiques”

Un any més arriba la Castanyada, i un any més l’alumnat de 1r.ESO ens van demostrar el bé que llegeixen i teatralitzen amb les Lectures terrorífiques.

Àngela Esquerré, Joan Barberà, Alexandra Esteban, Abel Gómez, Júlia Tomàs, Xavier Lafont, Natàlia Vélez, Anousha Mehmood, Josep Gelabert, Aritz Fernández, Adam Bencheikh, Razvan Nastasa, Noa Hierro , Adriana Pop, Daniel Rosas, Sibgha Isaq, George Sirbulet, Elisabeth Pascalin, Nicola Gheda, Aleida Serrallonga   i Júlia Lor ens van fer passar una divertida estona llegint fragments terrorífics en castellà, català, anglès i alemany. Cal agrair la preparació amb les corresponents professores de les matèries, Montse Rosales, Carolina Capilla, Lucía Tomàs i Liz Comí.

Tot i que ,com sempre, penjarem en breu el vídeo corresponent, tan bon punt estigui editat, de moment us deixem amb alguna fotografia corresponent a l’acte.

Publicat dins de General | Deixa un comentari