Sant Tornem-hi! amb moltes ganes, re-emprenem curs felicitant-vos aquest recent estrenat 2020, que esperem serveixi per complir ,si no tots, molts dels vostres somnis.
Natros estrenem concurs, aquest gener dedicat a la literatura nord-americana. També esperem la visita, el proper dia 13 de gener, de l’escriptora Anna Moner, des del programa “Autors a les aules”, de l’ILEC, i que ens farà una xerrada, per al nivell de 4t.ESO, a l’aula de Música a les 16 hores, per parlar de la seva obra en general, i en particular del llibre El retorn de l’hongarès. Llicenciada en Història de l’Art, és artista i escriptora. Ha escrit en revistes d’art i en catàlegs d’exposicions i col·labora en el Diari la Veu, la Cartelera Turia i Lletraferit. És coautora de l’obra teatral La morta enamorada, estrenada el 2010 al Gran Teatre d’Alzira. Ha publicat els relats La Venus i el lliri i Les finestres de l’ànima (tots dos Premi de Relats de Dones, Ajuntament de Castelló de la Plana, 2006 i 2010), L’obsessió de Balthazar Hurley (Fundació Bromera, 2014), La Casa del Rellotge (Fundació Bromera, 2016), L’ocell (Mètode, Universitat de València, 2016), La dona ocell (Paper de vidre, 2016) i Ma féroce amie (El Temps, 2017).
Altres han estat inclosos en els reculls Escriure el país (Universitat d’Alacant i El País, 2012 / Onada, 2015), Sexduïts (Bromera, 2014), Noves dames del crim (Llibres del Delicte, 2015), 2 de 10 (Escola Valenciana, 2015), Entre dones (Balandra, 2016), Nosaltres, els fusterians (Períferic, 2017) i Nosaltres, les fusterianes (3i4, 2017). També ha publicat les novel·les Les mans de la deixebla (Bromera, 2011), Premi Enric Valor, i El retorn de l’Hongarès (Bromera, 2015), Premi Alfons el Magnànim i Premi Túria. A més, amb aquesta última obra fou seleccionada per formar part dels Dracs de Sant Jordi 2015 de Catalunya Ràdio i el diari cultural Núvol. D’altra banda, Gabinet de curiositats (Pruna Llibres, 2015) va rebre el Premi de la Crítica al millor assaig. Ha estat Ambaixadora de la Lectura 2017.
(http://autorsalesaules.com/2018/04/05/anna-moner/)
PASSEM AL NOSTRE CONCURS: Al gener… LITERATURA NORD-AMERICANA
El segle XIX és una època de presa de consciència per a les lletres nord-americanes. La influència del Romanticisme europeu cedeix pas a un realisme de caràcter transcendent. La prosperitat material de la segona meitat del segle, provocarà el sorgiment d’una literatura de to més descriptiu i moderat.
La multiculturalitat estatunidenca és un factor d’unió, però també de discòrdia. En aquesta literatura trobarem autors de molt diversos orígens: des d’irlandesos-americans com Francis Scott Fitzgerald, italo-americans com John Fante, germà-americans com Charles Bukowski, afro-americans com Toni Morrison, escandinau-americans com Ray Bradbury, judeo-americans com Philip Roth, etc. Per si no fos prou, alguns escriptors nascuts a l’estranger, com Isaac Asimov i Vladimir Nabokov (Rússia) han de ser considerats dins de la literatura nord-americana, ja que van escriure en aquest país i en idioma anglès. Això és el que els historiadors criden “Melting Pot”. La identitat estatunidenca es lliura enmig d’una necessària assimilació de valors universals, com la llibertat, la tolerància i el consens. Tanmateix, això no exclou que certs grups s’inclinin per pràctiques contràries; com l’exclusió, el racisme i la intolerància.
- Alguns autors destacats són:
EDGAR ALLAN POE: (Boston, 1809- Baltimore, 1849). És el primer gran escriptor del segle. Tant les seves teories sobre la literatura com els seus poemes (el més famós és El corb) estableixen les bases de la poesia i van influir enormement en la poesia europea de finals de segle. La seva fama es deu als seus extraordinaris relats, que també influiran en els conreadors del gènere en els segles XIX i XX. Els seus contes combinen una tendència cap al fantàstic amb l’exactitud realista i la intriga de la trama. Se’l considera el fundador del gènere policíac.(El gat negre i altres contes)
HERMAN MELVILLE: (Nova York, 1819 – 1891) és un dels millors escriptors del segle XIX. Les seves primeres obres tracten sobre temes mariners, com Typee o Brusa blanca. La seva gran creació, Moby Dick, és una de les grans novel·les de tots els temps.
NATHANIEL HAWTHORNE: (Salem, E.O. 1804-Plymouth, 1864) retrata en les seves obres la severa societat puritana de Nova Anglaterra i explora en elles el tema del pecat i el mal. Les seves principals obres són La lletra escarlata, ambientada en la vida dels primers colons, o La casa de les set torres, de to fantàstic. El sobrenatural també caracteritza els seus contes.
MARK TWAIN: (Florida, E.O, 1835- Redding1910), pseudònim de Samuel Langhorne Clemens, és el novel·lista més important d’aquest període. El seu esperit satíric i la seva visió pessimista de l’ésser humà s’apliquen tant al passat (Un ianqui en la cort del rei Artur) com a l’actualitat (L’home que va corrompre a Hadleyburg).
Les seves millors novel·les són Les aventures de Tom Sawyer i la seva continuació, encara millor, Les aventures de Huckleberry Finn. Les aventures picaresques dels seus joves protagonistes reflecteixen, des de la seva aparent senzillesa, tant els problemes socials racials de la societat nord-americana com alguns aspectes profunds de la naturalesa humana.
JACK LONDON: (San Francisco, 1876- Glen Ellen, 1916) és un narrador realista d’estil àgil i directe. En les seves novel·les i contes exalta la força i la bondat de l’estat natural de l’home, deteriorat per la civilització. Va escriure relats d’aventures inspirats en records personals, entre els quals sobresurten La crida de la selva, Ullal blanc (les dues ambientades a Alaska), El llop de mar i Martin Eden.
WALT WHITMAN: (1819-1892) va aportar un aire renovador a la poesia amb la llibertat mètrica dels seus versos i la recuperació de la realitat com a matèria lírica. És autor d’un únic llibre, Fulles d’herba. Els seus llargs poemes, escrits en vigorosos versos, canten a l’individualisme, a la democràcia, a la llibertat i a la sensualitat
El realisme contínua dominant la novel·la nord-americana en entrar el segle XX.
Diverses dones s’han distingit com a novel·listes: Edith Wharton (1862-1937), gran amiga d’Henry James i gairebé el seu igual com a la percepció psicològica de les seves obres: L’Edat de la Innocència. Willa Cather (1876-1947, Ellen Glasgow (1874-1945), que observa amb ironia l’antiga aristocràcia de la seva comarca en vana lluita contra les ensopegades del món modern.
Però els primers indicis d’un renaixement que anava a portar la literatura nord-americana per nous rumbs, comença a evidenciar-se en la poesia. En 1912, Harriet Munro, en fundar a Chicago la revista, Poetry, va proporcionar al moviment un impuls inicial. El corresponsal de la revista a Europa era Ezra Pound (1885-1972), un poeta expatriat i d’enormes dots, de desbordant entusiasme i eclèctics gustos.
Després de la Primer Guerra Mundial i abans de la Gran Depressió, nous valors converteixen la novel·la en un mitjà per a posar el tela de judici la societat nord-americana.
John Dos Passos (1896-1970) Les seves novel·les posen al nu la corrupció que engendra una societat materialista: Trasllat a Manhattan, i la trilogia O.S.A.
Francis Scott Fitzgerald (1890-1940) descriu la societat dels cafès en l’era del jazz, i els desconcerts i frustracions dels seus personatges que enmig de l’alegria els porta la seva inútil vida: El Gran Gatsby, Tendra és la Nit.
Thomas Wolfe (1900-1938), en quatre torrencials novel·les autobiografies, revela la seva pròpia cerca del significat de la vida i de l’ànima del seu país: Mira Cap a Casa, Ángel! .
John Steinbeck (1902-1968) escriu un emotiu relat sobre els sofriments dels pobres, durant la crisi econòmica dels trenta: Ratolins i Homes, Els raïms de l’ira.
En canvi, amb Ernest Hemingway (1898-1961) l’individu li interessa més que la societat, i el seu tema preferit, és l’obstinació de l’home per a forjar la seva pròpia destinació, en un món essencialment hostil. Destaquen Adéu a les Armes, Per qui toquen Les Campanes, o El Vell i la Mar.
William Faulkner (1897-1962), un altre gran novel·lista de l’època, empra un estil exactament oposat al d’Hemingway: complex, ple de circumlocucions i ricament adjectivat : El So i la Fúria, Llum d’Agost, Absalón, La Ciutat.
Pearl Buck (1892-1973), filla de missioners, educada a la Xina, i autora de nombrosos llibres d’aquest país, La Bona Terra.
Entre els nous valors aclamats com a mestres per la generació d’escriptors més joves, cal esmentar a Jerome David Salinger (1919-2010) els protagonistes dels quals són adolescents que jutgen al mut adult amb intransigent honestedat: El vigilant en el camp de sègol.
El teatre nord-americà té una història poc distingida, fins a l’aparició d’ Eugene O’Neill (1888-1953), Des de la Segona Guerra Mundial, dos dramaturgs han dominat l’escena nord-americana. Arthur Miller (1915-2005) i Tennessee Williams (1914-1983).
https://miencuentroconlaliteratura.wordpress.com/2019/02/22/introduccion-a-la-literatura-norteamericana/
http://ceblenguacastellana11.blogspot.com/2013/07/literatura-norteamericana-del-siglo-xix.
Imatge: Elnoti.com
EL CONCURS DEL MES: La pregunta:
Un personatge de l’escriptor Mark Twain que de segur coneixeu és el Tom Sawyer… aquest mes us demanem que ens digueu al costat de quin riu nord-americà transcorren les aventures d’aquest personatge, i quin és el nom del seu millor amic, que va protagonitzar la continuació de les seves aventures, com us he comentat en el text anterior.
Si ho sabeu, boli, paper amb el vostre nom ,cognoms, curs i la resposta, i a dipositar-la en la caixa que trobareu al taulell de la nostra biblioteca…
MOLTA SORT!!