I el concurs del mes de Desembre

Aquest mes el dediquem a la literatura russa… us animem a llegir aquest resum sobre la mateixa i veure d’encertar la pregunta del mes:

La primera literatura escrita: cròniques, èpica i gèneres religiosos

El document més antic que es conserva és l’Evangeli d’Ostromir (1056-57). La primera de les cròniques conservades és la dita de Nèstor, del segle XI, sobre el naixement de l’estat rus.

A la fi del segle XIV i  al començament del XV s’inicià un renaixement de la literatura sota influències bizantines i eslaves meridionals, en part gràcies als serbis, que fugien davant l’amenaça dels turcs. El segle XVII constitueix la transició cap a la literatura moderna: a través de Polònia i d’una Ucraïna florent, penetren, amb un cert retard, obres de la cultura europea, com són les novel·les de cavalleries, les faules, les miscel·lànies medievals d’anècdotes i de contes, els relats didàctics, etc. Fou en aquesta època que arribaren a Rússia les obres de Ramon Llull. Les influències occidentals s’absorbeixen amb una gran avidesa i molt ràpidament. En poc més d’un segle els russos assoleixen el nivell de l’evolució cultural europea. Des dels anys setanta del segle XVIII anà prenent força el Romanticisme i sorgiren els primers intents de crear un únic estil literari.

Els grans clàssics de la literatura russa (Puškin, Dostojevskij, Tolstoj)

Els anys vint i els trenta del segle XIX són una època d’ebullició literària. El veritable geni que donà l’empenta decisiva a la literatura russa fou A.S. Puškin.. La tendència a considerar la literatura com un instrument ideològic s’accentua a la segona meitat del segle. Aquesta segona meitat del segle XIX és l’època d’una florida extraordinària de la novel·la russa, que fa descobrir el país als europeus, amb noms com ara I.S. Turgenev, L.N. Tolstoj, F.M. Dostojevskij, I.A. Gončarov, N.S. Leskov, A.F. Pisemskij, G.I. Uspenskij, entre d’altres. En poesia, cal recordar N.A. Nekrasov.

La tensió social i ideològica. Incidència del clima revolucionari

Cap a la meitat dels anys seixanta la irrupció dels narodniki (‘populistes’) a la vida política es reflecteix en la literatura amb l’aparició d’obres costumistes d’ambient camperol i el plantejament del paper de la intel·lectualitat davant el poble.

La Revolució del 1917 produí una gran confusió entre la classe intel·lectual russa. Part dels intel·lectuals emigrà. D’ altres, en fi, es passaren a la revolució amb tot el bagatge.

Des de la fi dels anys vint i sobretot a partir dels anys trenta, l’estat seguí una línia d’unificació ideològica, que a la llarga portà a l’eliminació de tota varietat. molts escriptors i artistes foren anihilats físicament i el conformisme s’instal·là per la força en la literatura i l’art. Durant la Segona Guerra Mundial, el control en el camp literari, com en tots els camps, fou alleujat, però es reproduí fins a extrems aberrants des del 1946. L’ambient es feu menys opressiu després de la mort de Stalin. De la postguerra restà, malgrat tot, un estol considerable d’escriptors, alguns tan coneguts com V. Grossman, K. Simonov, V. Nekrasov, Gr. Baklanov, Vera Panova, B. Lavren’ov, A. Tvardovskij, J. Bondarev, etc. Cap a la darreria dels anys cinquanta i el començament dels seixanta, amb el desglaç i la major tolerància de les autoritats, la literatura russa es renovà a través de l’aprofundiment de l’anàlisi psicològica, la tornada als personatges senzills de la vida quotidiana i l’abandó dels herois i del falsejament “optimista” de la realitat i la reflexió sobre el veritable estat del país.

La literatura russa actual

Amb la glasnost, iniciada a mitjan anys vuitanta, la censura pràcticament desaparegué i els escriptors conegueren un nou període de llibertat creativa, consolidat definitivament en desaparèixer l’URSS el 1991. La literatura russa entrà aleshores en una nova etapa caracteritzada principalment per l’obertura al món (difusió dels autors russos a l’estranger i lliure accés a les publicacions estrangeres), la indagació sobre el passat immediat i l’adaptació dels diversos vessants de l’activitat literària a un entorn regit per les lleis del mercat. Destaquen, entre d’altres, Saša Solokov, Jelena Shwartz, Olga Sedakova, Viktor Krivulin, O  Dmitri Prigov, ,

 

EL CONCURS:

 

 

 

 

 

 

 

 

font: 123rf.com

Dues preguntes, aquest mes:

  1. A dalt tens una mostra de l’ alfabet que utilitzen els russos…podries dir quin és el seu nom?
  2. Quin nom reben aquestes boniques figures típiques russes, que solen encaixar-se unes dintre les altres?

Si saps les respostes (les dues), escriu-les en un full, amb les teves dades, i ho diposites a la caixa del taulell de la biblioteca. Et desitgem sort al concurs!!!

Aquest article ha estat publicat en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *