L’escriptor del mes

Si… teníeu raó, l’autor amagat del mes de març, mes de les Falles i de València, era Vicente Blasco Ibàñez, escriptor, periodista i polític valencià, del qual la  Generalitat Valenciana ha declarat any dedicat a la seva figura aquest 2017, amb motiu del 150 è. aniversari del seu naixement.  Us passem un enllaç a la fundació Vicente Blasco Ibàñez, des de la qual podeu seguir el calendari d’ actes  dedicats a l’autor.

http://www.fundacionblascoibanez.com/calendario-de-eventos-2017

La resposta correcta l’ha encertat Eros Vilar, de 3r. E ESO, al qual felicitem des d’aquí.

Aquest mes, per altra banda, encetem doble concurs, ja que es tracta del mes dedicat a la literatura en general. El primer torna a jugar amb un autor fantasma, en aquest cas, de la nostra zona i un poc més antic. Hem penjat un seguit de cartells amb frases cèlebres d’ell , en diferents punts del centre. Us animem a endevinar qui és, i dipositar la resposta , junt amb les vostres dades, en la caixeta dedicada a tal fi , al taulell de la biblioteca (caixa blanca)  .

I també tenim, com sempre, autor del mes. En aquest cas l’escriptor al qual la Generalitat de Catalunya ha dedicat 2017, Prudenci Bertrana. Nascut a Tordera ( 1867 – Barcelona, 1941). Escriptor modernista, estudià el batxillerat a Girona i un curs d’enginyeria industrial a Barcelona, on s’instal·là definitivament el 1911 i on va dirigir L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia. Va exercir de periodista i de professor de pintura. També col·laborà a El Poble Català, La Publicitat, Revista de Catalunya i La Veu de Catalunya.

Literàriament es desmarca de les modes de l’època. És conegut sobretot per la novel·la Josafat (1906), la primera de la seva producció en aquest gènere, i pel recull Proses bàrbares (1911), però publica els seus primers contes l’any 1903, considerats de gran qualitat. La producció contística de Bertrana té tres motius principals: el paisatge, els camperols i les bèsties. La seva obra novel·lística, estructurada des d’una observació minuciosa i detallada del món, parteix de l’experiència de la pròpia vida com a home i escriptor. És, però, en la trilogia Entre la terra i els núvols —integrada per L’hereu (1931), El vagabund (1933) i L’impenitent (1948)— on es reflecteix més el pòsit autobiogràfic, recollit al voltant de les frustracions personals, la més dolorosa de les quals és la mort de tres fills.

http://www.escriptors.cat/autors/bertranap/pagina.php?id_sec=2204

 EL CONCURS

L’any 2017 ha estat declarat “Any Bertrana” , per la Generalitat de Catalunya, però …. per quin motiu? .   I per què no és únicament “Any Prudenci Bertrana”? A qui més recordem, de la família?.

Si saps la resposta, diposita-la com sempre, amb totes les teves dades, al taulell de la biblioteca, a la caixeta dedicada al Concurs del mes. Entre els guanyadors sortejarem un llibre i un llapis de memòria, com sempre.

SORT!!