Premi literari per a Jaume Margalef Rieres, de 4t. ESO -A

La nostra enhorabona!

Us deixem l’obra guanyadora:

ELL

Un somriure daurat es trobava dibuixat al vell mig d’un fons negre. Una silueta sense nom, sense rostre, sense identitat… sense res que perdre.

El pensament amagat dins un cervell que ens enganya quan al cos humà li convé, sempre ha sigut de suposició referent a que el cel és la salvació, on després d’una vida llarga i profitosa arribes a un lloc inexplicable situat sobre una petita línia prima i susceptible, on el misteri que envolta la dama de les nits no té solució i s’evapora com un espai on només la mort hi te cabuda.

Mentida.

Al darrere de la mirada del que ens pensem que és la nostra salvació, el nostre destí, el final d’un viatge… la nostra destrucció, només s’hi troba ell. Si aquest home que et fa caure d’algun lloc en els somnis, on al caure fa que ens refugiem al món real, i de repent et despertes i dius: “Només ha estat un somni, no ha passat res”.

Mentida.

Tot el que ens pensem que és una teranyina de somnis i redempció, només és la figura que ens fem d’algú que no ens correspon, per a no sentir-nos sols al més enllà. El final, només és el principi per a ell. Encara no saps a qui em refereixo? Llàstima ja que d’aquí poc el coneixeràs, i pensava que te’l podria presentar abans de la pèrdua de tot el que t’envolta.

Veus, això no és mentida, al contrari és la veritat. Ell t’ho prendrà tot i no podràs fer res per a canviar-ho. Tu cridaràs davant els teus sers estimats i no et sentiran, o no voldran sentir-te? Llàstima, tampoc podran fer-ho, ja que baix una làpida no et podran escoltar al lloc que ningú ha trobat mai ni ha estat. Només ell et veurà sofrir des dels ulls del demà.

Qui és ell? Ell ho és tot i no  és res. Ell es troba ens els llocs que menys t’imagines. Com saps que no està observant-te ara? Pot-ser que siguis la pròxima en saber-ne de la seva existència, o ja ho has fet?

Ell és el final i el principi.