Presentació del llibre

El passat dissabte dia 2 de maig es va presentar a Sant Carles de la Ràpita el llibre Els homes de la terra i el mar, reedició actualitzada de l’obra del mateix títol publicada el 1961 per Sebastià Juan Arbó. L’acte fou introduït pel nostre company Ramon Rosales. La portada del llibre és disseny del pintor   Miquel Paton.

Us fem arribar la seva presentació, així com algunes fotografies de l’acte.

Els homes de la terra i el mar

Estem de sort perquè s’ha publicat en català una de les obres amb la qual Arbó se sentia més satisfet. En alguna entrevista Arbó assenyala que està content de tota la seua producció, però si hagués de triar es decantaria per Tino Costa, Martin de Caretas, i afegeix que per motius comprensibles, Los hombres de la tierra y el mar i l’Espera. Al meu entendre els motius comprensibles eren que ambdues obres tenen com a fons el seu poble estimat, els esdeveniments i persones que l’hi ha servit per forjar el seu univers literari. I la sort, o no, també ha volgut que sigui Proa qui editi aquesta versió catalana de Els homes de la terra i el mar, la mateixa editorial que li va publicar la seua primera obra, L’inútil combat, quan es va donar a conèixer amb força i originalitat en el món literari català. És com si aquell temps cíclic dels seus estimats tràgics grecs jugués al seu favor.

   Els homes de la terra i el mar  ens apropa al món que Arbó va recrear en les seues novel·les. Són els primers anys de vida del xiquet Arbó que tant el van impactar i a partir del qual va fer literatura. Arbó mateix ens diu que la seua obra és reflex de la seua vida. Ribera i garriga, mar i muntanya, i els homes que l’habitaven: mariners i pagesos.

   Així i tot, Arbó no pot deixar de ser escriptor, perquè si bé la seua obra és un reflex de la seua vida, ell mateix afegeix que passant naturalment per la seua ànima. L’obra que presentem fou publicada l’any 1961 en castellà, Arbó, per tant, ja feia anys que s’havia instal·lat en la maduresa, i el que trobarem en aquesta obra memorialista és una recreació literària dels seus records.

   Com en les seues novel·les el món humà és  tràgic i despietat amb  personatges oprimits, esgarrats, tarats, aquests últims, com en el cas de son cosí Quico, amb la tendresa que li despertaven enmig d’un món sagnant i hostil, amb grans dosis de misèria moral exercida sobre els més dèbils, siguin humans o animals. Si més no, Els homes de la terra i el mar  supura una gran tranquil·litat d’esperit, jo diria que a voltes ironia que en alguns casos s’estira fins a la comicitat. És com si la prosa russa angoixada pels assumptes existencials  de les novel·les es transfigurés, en alguns moments, en poesia virgiliana quan descriu la naturalesa: placidesa, dolcesa, gratitud. Certament hi ha una gran nostàlgia pel món perdut de la infantesa i el relat s’endolceix.

 Un apunt final. Quan llegeixes el llibre t’adones que, si bé és cert que els protagonistes són tant homes com dones, només aquestes són les que donen cohesió i coherència al món infantil d’Arbó, perquè són elles les que amb els seus contes i romanços donen compte del món, són elles el que el narren, són ells ulls a través dels quals l’Arbó xiquet s’apropa al món.

Ramon Rosales