Us adjunto una fotografia molt lligada al llibre “Guárdate de los Idus”.
Us demano que l’expliqueu, que busqueu informació del personatge central i que esmenteu esquemàticament els fets polítics que va protoganitzar.
A més, us deixo l’enllaç d’una entrada feta per una companya, que fa referència a l‘obra.
Aquesta imatge representa el dia de la mort de Juli Cèsar (al Teatre de Pompeu el 15 de març de l’any 44 aC, les idus de març), que va morir a causa d’una conspiració formada per 40 senadors romans, per por de que l’acumulació de poders conduïs a un règim tirànic.
Juli Cèsar és la figura central, i es pot apreciar molt clarament com per al seu redera aparèix un dels senadors romans vulguent-lo apunyalar per l’esquena.
Luci Cassi Longí, Marc Juni Brutus i Gai Cassi Longuí van ser els homes que van apunyalar 40 vegades Juli Cèsar amb el suport dels altres senadors de la conspiració.
GAIUS IULIUS CAESAR:
Va néixer el Juliol del 100 aC i va morir el 15 de març del 44 aC. Provenia de famíia patrícia amb escassa fortuna. Al 84 aC, als 16 anys, el popular Cinna el va nomenar Flamen Dialis. Al 73 aC va succeir al seu oncle Gai Aureli com a pontífex, i aviat va entrar en relació amb els cònsols Pompeuo i Cras. El 70 aC serví com a qüestor a la província d’Hispania i com a edil a Roma. Durant l’exercici d’aquesta magistratura va oferir uns espectacles que van ser recordats durant molt de temps pel poble. El 63 aC va ser escollit pretor a l’obtenir més vots que la resta de candidats. El 59 aC va ser escollit cònsol gràcies al suport dels seus dos aliats polítics, Pompeu i Cras, els homes amb qui Cèsar va formar l’anomenat Primer Triumvirat. Va tirar endavant una sèrie de mesures legals, com per exemple la llei agrària que regulava el repartiment de terres entre els soldats veterans. Al 48 aC casibé no quedaven més de 15 o 16 famílies patrícies i Cèsar va obtenir la facultat de designar-ne de noves. Cèsar respectava les Assamblees Populars i totes les lleis dictades per ell eren sancionades regularment per plebiscit. Va fer reformes en el senat, amb els governadors, amb els prefectes, amb els col•legin sacerdotals, amb els judicis, amb els exèrcits, finances, festes, urbanisme, oficis, luxes, societat, població, agricultura i ramaderia, ciutats, corrupció, nous territoris i dret civil, cens moneda i amb el calendari.
A la imatge podem veure Juli Cèsar, envoltat per senadors. Un d’aquests amb un punyal a la mà disposat a clavar-li per l’esquena.
Juli Cèsar va ser un líder polític i militar, assassinat el 15 de Març del 44 a.C a Roma. Va ser assasinat a causa d’una conspiració de 40 senadors. Els líders d’aquesta van ser Marc Juni Brutus, Gai Cassi Longui i Luci Til·li Cimbre.
Veiem a Cèsar envoltat dels senadors, els quals amb punyals a les mans estan a punt de cometre el crim.
Juli Cèsar va néixer el 100 aC, tenia l’origen en una família patrícia tot-hi que no amb grans riqueses. Va ser un polític,escriptor i militar romà. La seva carrera política va començar en plena crisi de la república, va ser uns anys perseguit però finalment va aconseguir ser anomenat qüestor de la ciutat i va començar a fer contactes i a guanyar poder entre els governants de Roma. L’any 63 va ser anomenat pontífex màxim. Desprès de governar hispania i passar la guerra de les Gàl·lies i la civil va arr9var a tenir un poder total, sent el dictador de roma. Però quan intentava posar-se la corona de rei per segon cop, una conspiració va acabar amb la seva vida i va salvar la república romana.
Alba Vidal Garcia 1r.batx B
En aquesta imatge podem observar l’assassinat de Juli Cèsar, que és el personatge central, i al voltant seu els senadors, un d’ells, amb un punyal a la mà amb l’intenció de clavar-li.
Juli Cèsar va ser assassinat el 15 de març a.C. a Roma (els idus de març) per una cosnipració de 40 senadors republicans, que els havia forçat per tal d’aconseguir tot el poder i arribar a un règim tirànic.
Gai Cassi Longí (Cassius), Marc Juni Brut (brutus) i Luci Til·li Cimbre van ser els 3 liders, anomenats liberatores que van assassinar a Juli Cèsar, clavant-li 40 vegades el punyal, juntament amb altres conspiradors.
GAI JULI CÈSAR
Gai Juli Cèsar va néixer el 13 de Juliol de l’any 100 a.C. i va ser assessinat el 15 de Març de l’any 44 a. C. Provenia d’una família patrícia, però no posseïen una gran fortuna ni una posició política important. Els 12 anys va ser anomenat Flamen Dialis pel seu tiet Cayo Mario i es va veure obligat a casar-se amb Cornelia Cinilla. En morir el seu pare els 14 anys va ser perseguit en negar-se a divorciar-se amb la seva esposa Cornelia, filla de Cinna, tot i que va fugir de Sila, el dictador fins que va aconseguir el seu perdó. Va començar la seva carrera a l’Àsia Menor, i quan Sila va morir, va tornar a Roma. En l’any 69 a.C. va ser anomenat cuestor de la Hispania Ulterior. Quan Cèsar va estar a l’Orient va acosneguir que l’anomenessin edil, pontifex maximus i pretor urbà. L’any 61 a.C va ser nomenat governador de la Hispania Ulterior, però l’any següent se’n va tornar a Roma. El 59 a.C. va ser escollit cònsol gràcies al suport dels seus dos aliats polítics, Pompeu i Cras, els homes amb qui Cèsar va formar l’anomenat Primer Triumvirat, i es va casar amb la filla de Pompeu. Els Triumvirats es van repartir les zones d’influència: Cras, els Països de l’Orient, Pompeu tenia Roma i Cèsar el comandament militar de Gàl·lia Cisalpina i el preconsolat de Narbonense.
Des d’aquest moment va començar una guerra contra els gals que va durar 8 anys, aconseguint la conquesta de tota la Gàl·lia. Va lluitar contra els germans en les ribes del Rin i va enviar dues expedicions a Britània. La mort de Julia i Craso van motivar la separació entre Pompeu i Cèsar, al desaparèixer els vincles entre el dos. Els dos desitjaven imposar-se i aconseguir el màxim poder, cosa que va provocar que es creés una guerra civil a Roma. Quan l’any 49 Juli va acabar el seu mandat de Gàl·lia, el Senat li va ordenar que retirés les legions del territori Gal, i això va provocar que Cèsar travessés el Rubicón i marxés amb les seves tropes cap a Roma. Pompeu es va retirar als Balcans per a preparar la resistència. Cèsar i Pompeu van enfrontar-se a Farsalia (48 a. de C.), i Pompeu es va veure obligat a fugir cap a Egipte, on va ser assessinat per Ptolomeo. Cèsar va marxar a Egipte i li va treure el tron el que va matar a Pompeu i li va donar a Cleopàtra, amb la qual va mantenir una estreta relació. Des d’aquest moment es va dedicar a posar fi a les resistències de Pompeia vencent definitivament en Tapso i Munda, als partidaris de Pompeu. En l’any 45 a. de C. es va convertí en l’únic amo de la situació i rebia el nomenament de “dictador perpetuus” que s’havia d’afegir els títols de “imperator”, “pontifex maximus” i “pater patriae”. Cèsar tenia gairebé tots els poders d’una monarca, o fins i tot encara més, i això va provocar que els republicans s’aliessin per posar fi a la vida de Cèsar