La música “ragtime” i “El trencanous”, de Txaikovski, protagonitzen els dos relats animats d’aquest capítol de l’espai “Atrapatoons”.

Com sempre, l’Atrapa-sons sorprèn amb les seves habilitats i, en aquesta ocasió, demostra que és capaç d’interpretar un “ragtime” tocant el piano al mateix temps que bufa una flauta. El “ragtime” es considera un dels pares del jazz, sobretot del jazz tocat amb piano. La primera animació porta, precisament, música de “ragtime”.

Laia Magrí, estudiant de fagot, interpreta un fragment del ballet “El trencanous”, de Piotr Ílitx Txaikovski, la peça protagonista del segon conte animat.

A començaments del segle XX, els pianistes dels bars i les tavernes es repetien més que un disc ratllat. Tocaven ragtime a totes hores.

El Ragtime és un estil de música de ball desenvolupada als Estats Units cap a finals del S. XIX. Es va convertir principalment en un gènere pianístic on destaca una melodia sincopada a la mà dreta sobre un compàs uniforme en estil de marxa (2/4 o 4/4) a la mà esquerra.

Al principi, el ragtime l’interpretaven bandes de 10 o 12 músics, però aviat els pianistes van aprendre a muntar-s’ho tot sols. Amb la mà esquerra feien els baixos i els acords i amb la dreta tocaven una melodia sincopada que feia ballar fins i tot les mosquetes mortes.

Movent els dits no tenien rival, però no utilitzaven les seves habilitats digitals només per tocar el piano: obriu les orelles i vigileu les carteres… i compte amb els pianistes cecs!

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapatoons/922880.rm" width="352" height="288"/]

El compositor més famós de rags per piano va ser Scott Joplin (1868-1917) i entre les composicions més destacades es troben: Maple Leaf Rag (1899), Elite Syncopations (1902) i The Entertainer (1902).

Mira’t aquest video que és un fragment de la pel.lícula Anne of Green Gables en cinema mut on de fons se sent The entertainer ja veuràs com t’agradarà:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/lWscs9fgTlE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Pàgines relacionades:Horace Silver, Improvisadors, Tete Montoliu, Jazz.

Avui, el xef Atrapamosques també us recomana una de les seves receptes: Remenat de tango per a dues parelles de sabates.

Primer hi posem unes quantes gotes de passió. Hi afegim un polsim d’elegància i ho amanim amb moviments enèrgics de ball. Si hi ha gent que li canten els peus, a l’Atrapa-sons li ballen les sabates. He, he, he! Saltem a la pista …i a ballar!

Les dues animacions que apareixen en aquest capítol del programa “Atrapatoons” són un tango i l’obra “L’aprenent de bruixot”, de Paul Dukas.

L’Atrapa-sons toca l’acordió diatònic, un instrument que fa pensar en els tangos. Però en els tangos, l’instrument que toquen és una mica més gros i es diu bandoneó. Explica que el tango és una música que va néixer a Buenos Aires i que es va fer famosa a Europa.

Tot seguit, Dolça Albert, estudiant de saxo, toca “L’aprenent de bruixot”, del compositor francès Paul Dukas, i es representa la història mitjançant l’animació.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapatoons/922883.rm" width="352" height="288"/]

Font: Atrapasons

Si la música dóna energia, amb el calipso no us faltaran mai les forces. El calipso va començar animant les rues de carnaval de Trinitat i Tobago.

Aquestes illes han vist desfilar gent molt diferent pels seus carrers: anglesos, francesos, espanyols i fins i tot algun borinot despistat! I tots hi van deixar la seva música.

El calipso es toca amb l’Steel Drum, un timbal d’acer abonyegat per poder-hi fer totes les notes de l’escala. Això no vol dir que sigui una llauna!

Imagineu-vos una banda de percussió amb tapes de cubell d’escombraries, para-xocs de cotxe, olles i cassoles! Només hi falten les llenties: com que porten tant de ferro…! Que la festa us acompanyi!

El programa “Atrapa-sons” centra aquest capítol en la música hip-hop, però també deixa un espai per al calipso.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapasons/001_842723.rm" width="352" height="288"/]

Font: Atrapasons

Gravar un disc no és tan fàcil com sembla. Si els primers cantants de blues haguessin tingut un productor musical, els seus discos ara no cabrien al bassal de l’Atrapamosques.

El blues, al principi, el cantaven els esclaus negres mentre treballaven a les plantacions de cotó al delta del Mississippí. Per fer créixer el cotó abans cal plantar-ne les llavors, però els músics de blues també els deixaven plantats. Sobretot els que no passaven la prova del cotó!

Les dues animacions d’aquest capítol del programa “Atrapatoons” porten música de blues i de l’obra d’Ígor Stravinski “L’ocell de foc”.

L’Atrapa-sons recorda que el blues és fill dels cants dels esclaus negres, que els servien per fer la feina menys feixuga, i pare del rock i del jazz. L’instrument que millor acompanya el blues és la guitarra.

Tot seguit, Anna Serra, estudiant de piano, interpreta un tros de “L’ocell de foc”, un ballet d’Ígor Stravinski que dóna lloc al conte animat.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapatoons/922884.rm" width="352" height="288"/]

Font: Atrapasons

Vols aprendre a tocar blues?

[kml_flashembed movie="http://www.netrover.com/~kingskid/lesson/blues_lesson1.swf" width="100%" height="350"/]

[kml_flashembed movie="http://www.netrover.com/~kingskid/lesson/blues_lesson2.swf" width="100%" height="350"/]

Font: Room 108

L’havanera és una cançó tradicional que ve navegant des de Cuba. Quan arriba a Catalunya, els pescadors catalans li tiren la canya! D’això, se’n diu atrapar el peix gros!

L’havanera estén les seves xarxes musicals per la Costa Brava i des de finals dels anys seixanta, les Cantades d’havaneres a Calella de Palafrugell fan gronxar fins i tot els llobarros més ensopits. I després d’uns quants glops de rom cremat, els pescadors també es gronxen d’un costat a l’altre! He, he!

Una de les havaneres més conegudes és “El meu avi”. I no parlo pas del pobre Atrapamosques tercer. “El meu avi” és l’havanera més cantada i més gronxada de tots els temps. Si bé a la plaça major ens uneix la sardana, arran de mar, l’havanera ens agermana!

El ritme d’una havanera i “Les quatre estacions”, de Vivaldi, inspiren els dos relats animats d’aquest capítol del programa “Atrapatoons”.

L’Atrapa-sons comença el programa tocant una havanera amb l’acordió. Fa uns tres-cents anys, un ball popular anglès anomenat contradansa va passar a França i després a Espanya, des d’on va viatjar a Cuba. Allà es va barrejar amb les músiques caribenyes d’origen africà i va donar lloc a l’havanera, la música del primer conte animat del capítol.

Cassiel Antón, estudiant de trombó, interpetra el moviment de “L’hivern” de “Les quatre estacions”, una obra d’Antonio Vivaldi protagonista del segon relat animat.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapatoons/922872.rm" width="352" height="288"/]

Font: Atrapasons

A l’òpera xinesa, els homes fan tots els papers, fins i tot els de dona, i duen màscares que els tapen la cara. Així ningú no els reconeix si ho fan malament!

Els vestits dels actors tenen un color diferent per a cada personatge, segons si és bo o dolent, jove o vell, babau o espavilat.

Ara veureu la història d’uns lladres babaus que roben el vano a una jove encisadora, d’un bufó espavilat que roba el vano als lladres babaus i d’una jove encisadora que roba el cor al bufó espavilat.

Per a tots vosaltres, una història xinesa d’amor i d’acció que es titula “Tinc tanta sang que a les cinc tinc son”.

L’espai “Atrapatoons” presenta una animació inspirada en l’òpera xinesa i una altra que té com a protagonista la música de Ravel i el personatge d’en Polzet.

L’Atrapa-sons recorda que l’òpera xinesa barreja música, dansa, arts marcials, elements tràgics i còmics, narracions poètiques… Els actors fan servir ventalls i cintes i, sovint, porten màscares. Els colors defineixen el caràcter de cada personatge. En l’òpera xinesa, tots els papers masculins i femenins els fan homes. Aquesta música inspira el primer relat animat del programa.

Tot seguit, Martí Bertran, estudiant de guitarra, interpreta un fragment de “Ma mère l’oye”, de Maurice Ravel, que introdueix el conte animat protagonitzat per en Polzet.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapatoons/922882.rm" width="352" height="288"/]

Font: Atrapasons