Els instruments de vent.

Un instrument musical de vent és aquell que genera un so quan al bufar es fa vibrar una columna d’aire en el seu interior. En la classificació de Sachs-Hornbostel s’anomenen aeròfons.

Pel que fa a la pràctica musical i a la composició, s’acostumen a classificar en dos grans grups:

Els instruments de tubs s’acostumen a classificar en primer lloc segons el tipus d’embocadura:

  • De bisell, com per exemple les flautes.
  • De llengüeta simple, com per exemple el clarinet.
  • De llengüeta doble, com per exemple la gralla.
  • De broquet, com per exemple la trompeta.

Els instruments de broquet són els que normalment es classifiquen com a Instruments de metall, i els que tenen els altres tipus d’embocadures, com a Instruments de fusta.

Per ampliar informació: Viquipèdia ,

Perquè un instrument soni s’ha de bufar pel forat del tub:

* Sona agut si bufo un tub curt.

* Sona greu si bufo en un tub més llarg.

Per a poder fer totes les notes podem fer els tubs de diferents llargàries o en un sol tub fer-hi diferents forats: Tapant tots els forats obting un so greu ja que aprofito tota la llargada del tub. A mesura que vaig destapant forats sonen les notes cada vegada més agudes ja que vaig escurçant el tub.

Pe r a poder amplificar el so cal donar forma de campana a l’extrem del tub.

Hi ha moltes maneres de fer sonar els instruments de vent.

Maneres de fer sonar els instruments de vent

Hi ha cinc maneres de fer sonar els instruments de vent segons el tipus d’embocadura que tenen:

* Bufar pel bisell o tallavent: flauta travessera, flautí,…

* Bufar pel bec i conduir l’aire cap al tallavent: flautes de bec, flabiol,…

* Bufar fent vibrar una llengüeta senzilla de canya contra el bec: clarinet, saxòfon,

* Bufar fent vibrar una llengüeta de doble canya: oboè,fagot, tible, tenora, gralla…

* Bufar per un broquet: trompeta, trombó, trompa, tuba…

L’embocadura de broquet té forma d’una copa petita. Sona quan l’instrumentista bufa i fa vibrar els llavis, que es recolzen al broquet. Per a que sonin bé cal col.locar bé els llavis i controlar la intensitat de la bufada i prémer els pistons, així s’accionen les vàlvules que allarguen o escurcen el recorregut de l’aire en el tub.

VÍDEOS:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Gn6S5IxNiXk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

El grup “Els quatre vents” ens presenta una combinació de músiques de pel.lícules i sèries de televisió:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/zdiVB-S2a7g" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Música pop

Segons la el pop és música moderna que parteix del model marcat per The Beatles.

El terme pop té diversos significats:

1. D’una banda és l’abreviació de música popular (popular music) en anglès i, per tant, abraça el rock i tot el que no és música clàssica i que és de consum popular.

2. Per altra banda el terme també defineix un tipus de rock amb cançons que tenen com a base el model marcat pels Beatles dels inicis, és a dir, cançons curtes —de tres minuts—, comercials, amb ritmes senzills, melodies harmòniques i tornades enganxoses, aptes per a un públic molt més ampli que el del rock-and-roll, en especial, però no exclusivament, dirigides als adolescents.

El pop és interpretat normalment per un conjunt de bateria, baix i una o dues guitarres, que sovint es reparteixen la veu principal i els cors.

Els instruments bàsics que integren un conjunt de rock són: dues guitarres, baix elèctric i la bateria.

Cadascun d’aquests instruments té una funció específica:
– una guitarra elèctrica és la principal, la que fa la melodia.
– l’altra guitarra elèctrica és la rítmica, la que fa els acords.
– el baix elèctric toca les notes greus que fa de “coixí” a la melodia
i que juntament amb la bateria proporciona una base rítmica.
– la bateria que marca el ritme.

El mot pop es popularitzà els anys seixanta com a terme definidor de diversos moviments culturals —també de la música moderna— que volien ser trencadors, com per exemple el pop-art d’Andy Warhol. Els anys setanta el rock evolucionà cap a línies més dures i menys ‘comercials’, però els grups que es mantingueren en la cançó senzilla de tres minuts, amb un solo de guitarra, o cap, conservaren l’etiqueta pop, per bé que ampliant el terme en funció de les noves incorporacions estilístiques. Així, hi ha pop-soul, pop-rock, pop alternatiu, techno-pop, power-pop, new wave o dance-pop.

Entre els diversos grups i intèrprets que han practicat el pop i les seves derivacions cal esmentar Cheap Trick, Stevie Wonder, Michael Jackson, Madonna, Dionne Warwick, Badfinger, Posies, Withney Houston, Pet Shop Boys, Everly Brothers, ABBA, Fleetwood Mac, Kinks, Jam, Oasis, Sade, Tequila o Alejandro Sanz.

Als Països Catalans, els grups més destacats pel que fa al pop han estat Sirex, Duble Buble, La Madam,Gossos, Ja t’ho diré, Sopa de cabra, Sau i Els Pets, Lax’n’busto.

CLÀSSICS DEL POP EN EL TEMPS

La funció d’aquests gràfics és ajudar a visualitzar i escoltar l’evolució en el temps de la carrera d’un artista o els canvis experimentats per un estil musical.

GENEALOGIA DE LA MÚSICA POP

Aquests arbres pretenen mostrar a partir d’estils molt coneguts les evolucions i ramificacions que han anat patint en el temps amb exemples de grups ben coneguts:

VÍDEOS:

El grup català ELS PETS ens interpreta el tema “Bon dia”:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/s0WAW6ATXlU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

CANÇÓ:

PER AMPLIAR INFORMACIÓ:

Més informació a: Història de la Música Pop i Rock i a la

Symphony nº 9 “From the new world”- DVORÁK

Antonín Leopold Dvo?ák (Nelahozeves, 8 de setembre de 1841 – Praga, 1 de maig de 1904), compositor bohemi del romanticisme.

Compositor txec. Juntament amb Bed?ich Smetana i Leoš Janá?ek, fou un dels principals compositors nacionalistes txecs i el qui desenvolupà un idioma més obert al gran repertori occidental. El jove Antonín aprengué música a l’escola de la seva ciutat natal, fins que a l’edat de dotze anys abandonà l’escola per començar a aprendre l’ofici de carnisser. Un any després deixà Nelahozeves per establir-se a Zlonice, on tingué l’oportunitat d’entrar en contacte amb la cultura germànica. L’organista Antonin Liehmann li ensenyà alemany i continuà la seva formació musical, fentli conèixer bàsicament el violí, la viola, el piano, l’orgue i l’harmònium.

Si en vols saber més coses: Gran enciclopèdia de la música

En aquesta web podràs aprendre moltes coses d’aquest compositor i de la simfonia nº9 del nou món. Està en anglès però és maquíssima ja que pots triar els moviments, els temes i tot és en dibuix en moviment.Per fer una ullada hauràs d’anar a la font:Weillmusicinstitute
[kml_flashembed movie="http://listeningadventures.carnegiehall.org/nws/splash.swf" width="450" height="300" wmode="transparent" /]
Enregistrament d’una activitat d’educació musical a l’aula de música del CEIP Pere Viver de Terrassa.
Treballen la simfonia del nou món de Dvorak. La professora la toca amb el teclat, l’alumnat amb la flauta, treballen la pulsació, la partitura i diferents instruments.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/musica/5m7200.rm" width="352" height="288"/]

Què és el soroll?

Quan toquem un instrument com per exemple la guitarra, la vibració de les cordes fa que vibrin les partícules de l’aire. Aquesta vibració produeix el so:

[kml_flashembed movie="http://www.epd.gov.hk/epd/noise_education/young/eng_young_html/m1/images/m1_photo_01.swf" width="350" height="300"/]

El soroll és un so que no es desitja. El soroll pot ser produït per moltes fonts: les cordes bocals, el mal funcionament d’un motor, una màquina en funcionament…[kml_flashembed movie="http://www.epd.gov.hk/epd/noise_education/young/eng_young_html/m1/images/a2_1.swf" width="200" height="175"/][kml_flashembed movie="http://www.epd.gov.hk/epd/noise_education/young/eng_young_html/m1/images/a2_2.swf" width="200" height="175"/][kml_flashembed movie="http://www.epd.gov.hk/epd/noise_education/young/eng_young_html/m1/images/a2_3.swf" width="200" height="175"/][kml_flashembed movie="http://www.epd.gov.hk/epd/noise_education/young/eng_young_html/m1/images/a2_4.swf" width="200" height="175"/]

Hi ha dos característiques importants de so o soroll – freqüència i volum.

El so és la pressió de l’ona que varia ràpidament quan viatja a través d’ un mitjà. Quan el so viatja per l’ aire, la pressió atmosfèrica varia periòdicament. El número de variacions de pressió per segon es diu la freqüència del so, i es medeix en Hertz (Hz) que es defineix com cicles per segon. Quant major sigui la freqüència, més agut es percep un so. Els sons produïts per tambors tenen moltes freqüències més baixes que les d’un xiulet, mira els diagrames.

[kml_flashembed movie="http://www.epd.gov.hk/epd/noise_education/young/eng_young_html/m1/images/a3.swf" width="400" height="375"/]

Continue reading →

VJ Masher

Barreja els estils, tria els efectes i les transicions i crea música!

[kml_flashembed movie="http://downloads.bbc.co.uk/blast/music/tipsandtools/vjmasher/blast.swf?" width="450" height="400"/]

Font:bbc.ko.uc