Monthly Archives: abril 2008

El clavicèmbal

El clavicèmbal és un instrument de corda pinçada mecànicament en canvi el piano és de cordes percutides. És més antic que el piano. Pot tenir un, dos o fins i tot tres teclats.

Fixa’t bé en el mecanisme:

Ara pots escoltar un fragment del Concert per a clavicèmbal, de Manuel de Falla. Segueix el ritme que interpreten els instruments de corda mentre el clavicèmbal tecleja el ritme de semicorxeres:

Vídeos relacionats:

Wanda Landowska – Folk Dance:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/a8934A11ZSY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

José Iturbi interpreta Rameau en clavicèmbal:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Xr2odO-LkqQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Pàgines relacionades:

Buscant, buscant he trobat una programació del crp-masnou al voltant de Mozart i el clavicèmbal per a Educació infantil:

Proposta didàctica, Fotografia.

La casa del mago

Pàgina educativa on pots jugar amb la música i la plàstica. Disposes d’una vareta màgica com si fossis ben bé un /a mag/a!
Tres escenaris diferents per activitats diferents. Entra i descobriràs aquest món màgic:

[kml_flashembed movie="http://ares.cnice.mec.es/artistica/pr/d/animaciones/321--MAGOCAPA.swf" width="300" height="400"/]

Paul Dukas: L’aprenent de bruixot.


Compositor francès. (París 1865 — 1935).

Paul Abraham Dukas va nàixer a París al si d’una família jueva i va fer els seus estudis musicals sota el mestratge de Théodore Dubois i Ernest Guiraud, entre d’altres, al Conservatori de París. Ací és on va fer coneixença de Claude Debussy. En acabar els estudis va treballar com a orquestrador i crític musical.

Més informació:

L’aprenent de bruixot:

Autor de la música: Paul Dukas
Gènere: Scherzo simfònic
Estrena: 1897

Aquesta és la història d’un bruixot, el seu ajudant i una escombra.

En un castell molt gran, hi vivia un mag que es passava els dies i les nits descobrint fórmules màgiques que no volia revelar a ningú.
Per això les apuntava en un llibre molt gruixut que només ell podia entendre.
El mag havia buscat un ajudant que no li prendria mai cap fórmula perquè no en sabia ni un borrall, de màgia.
Però un dia que el mag va sortir al bosc a buscar arrels per a les sevespocions, l’ajudant va voler provar si podia fer algun encanteri llegint les fórmules del llibre.
Meravellat, va veure com la seva escombra es convertia en un criat disposat a obeir-lo i li va ordenar que omplís la banyera d’aigua.
Però el llibre no deia com es podia desencantar l’escombra, i aviat tot el castell va quedar inundat.
L’aprenent de bruixot ja estava a punt d’ofegar-se quan, per sort, va arribar el mag i va desencantar l’escombra.
Això sí, abans de desencantar-la del tot, el mag va fer que l’escombra li piqués la cresta!

Les dues animacions que apareixen en aquest capítol del programa “Atrapatoons” són un tango i l’obra “L’aprenent de bruixot”, de Paul Dukas.

Dolça Albert, estudiant de saxo, toca “L’aprenent de bruixot”, del compositor francès Paul Dukas, i es representa la història mitjançant l’animació.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapatoons/922883.rm" width="352" height="288"/]

Zoltán Kodály: Háry János.

(Kecskemét, Bács-Kisun 1882 — Budapest 1967)

Compositor, etnomusicòleg i educador hongarès. Impulsor de la música hongaresa conjuntament amb Béla Bartók, desenvolupà també una important tasca en el camp de la música popular.

Més informació sobre la creació de la Nova Societat Musical Hongaresa i el métode Kodály:

Háry János:

Autor de la música: Zoltán Kodály
Gènere: Òpera. També Suite orquestral del mateix autor

Estrena: 1926

Atxum!!! Començar una història amb un esternut és una tradició hongaresa per avisar que el que s’explicarà a partir d’ara és tot mentida.

Avui, l’esternudant història de Háry János explicada per ell mateix. Atxim!!

Atxum!!! A LA TAVERNA DEL POBLE, HÁRY EXPLICA HISTÒRIES QUE VAN CONGREGANT CADA COP MÉS PÚBLIC EMBADALIt, FINS QUE JA NO S’HI CAP.

Això és el que el explica:
“En aquell temps jo era un pagès hongarès. I com que Hongria estava en guerra contra Napoleó, l’exèrcit del meu país em va enviar al front.
– Quan es va acabar la guerra, vaig tornar al meu poble i a tothom qui em volgués escoltar li explicava les meves increïbles aventures i gestes extraordinàries!!!
– …I sapigueu que jo vaig ser qui va ajudar la filla de l’emperador d’Àustria a travessar sense prendre mal la frontera d’Hongria amb Rússia.
– …I és clar, la princesa em va estar tan agraïda que em va convidar al seu palau.
– És el lloc més meravellós de la Terra. Allà hi ha el famós Rellotge Musical Vienès, que sona com els àngels¿
– Enmig de les meravelles més meravelloses del món, vaig domar un cavall salvatge i tothom va quedar bocabadat.
– L’emperadriu va quedar tan admirada i la princesa tan enamorada, que em volien convertir en l’hereu de l’imperi.
– Però els altres pretendents al tron, grocs d’enveja, van conspirar per ajudar Napoleó a conquerir l’imperi austríac.
– I és clar, com que jo era l’únic oficial fidel a l’emperadriu, vaig ser l’encarregat de comandar totes les tropes contra el “gran” Napoleó.
– O potser no tan gran, perquè en veure’m brandar el sabre, Napoleó es va espantar tant, que ell i el seu exèrcit encara corren. (RIU)

– Però voleu que us digui la veritat? A mi, ser emperador no em fa ni fred ni calor, i per més que hi van insistir, jo vaig preferir tornar al poble i compartir les meves històries amb tots vosaltres.”

Per veure el vídeo has d’anar a TV3 A LA CARTA

L’espai “Atrapasons” recrea, amb animacions, una història ambientada a l’antic Egipte i l’obra “Háry János”, del compositor hongarès Zoltán Kodály. Xavier Piñol, estudiant d’oboè i corn anglès, interpreta un fragment de l’obra “Háry János”, del compositor hongarès Zoltán Kodály.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapatoons/922881.rm" width="352" height="288"/]

NIKOLAI RIMSKI-KÓRSAKOV:Sherezade.

Compositor rus i teòric de la música, una de les grans figures de l’escola nacionalista russa i gran mestre en l’art de la orquestració. Va néixer el 18 de març de 1844 a Tijvin, prop de Nóvgorod, en la seva infància va estudiar piano. En 1856 va ser acceptat en l’Acadèmia Naval de San Petersburg, encara que això no va suposar l’abandó dels seus estudis musicals. En 1861 va conèixer al compositor rus Mili Balakirev, capdavanter d’un grup de joves compositors nacionalistes entre els quals es trobaven Aleksandr Borodín, Modest Músorgski i César Cui. Junts van formar el grup que més tard es coneixeria com Els Cinc. En 1873 Rimski Korsakov es va retirar del servei actiu en la marina per a ocupar el càrrec d’inspector musical dels conjunts de la flota russa, ocupació que li va permetre avançar en la seva carrera musical. Des de 1871 i fins la seva mort va ensenyar composició i instrumentació en el conservatori de San Petersburg (actualment Conservatori Rimski-Korsakov) i entre 1886 i 1890 va dirigir l’orquestra simfònica d’aquesta ciutat. En 1889 va finalitzar l’òpera El príncep Igor, que Borodin havia deixat incompleta, i en 1896 reorquestrà l’òpera de Músorgski Borís Godunov, després de la defunció del seu autor. Rimski Korsakov va morir el 21 de juny de 1908 a Sant Petersburgo. Actualment es valora més la frescor i la brillantor de la seva orquestració que l’originalitat de les seves idees musicals. Com orquestador va exercir una influència directa, especialment sobre els seus deixebles Ígor Stravinski i Alesander Glazunov, i indirecta a través de la seva obra pòstuma Principis d’orquestació, publicada en 1913. Entre les seves òperes cap destacar Sadkó Snegurochka (La donzella de neu, 1880-1881) Nit de maig (1879), El tsar Saltán (1900), Mlada (1892), La núvia del tsar (1898-1899), Kästchei, l’immortal (1902), La nit de Nadal (1895) i El gall d’or (1906-1907) i les obres simfòniques Capritx espanyol (1887), Scheherazade (1888) i La gran Pasqua russa (1888). En 1909, després de la seva mort, es va publicar la seva autobiografia Records de la meva vida musical.

Font: Tot música 

Sherezade:

Has sentit a parlar de les històries de “Les mil i una nits”? No te les expliquem totes perquè d’aquí a tres anys encara hi seríem, però te n’expliquem una: la d‘Aladí i la llàntia màgica.

L’Aladí era un jove molt valent que un mag malvat va enganyar perquè li anés a buscar una llàntia misteriosa que havia perdut al desert.

– Si em portes la llàntia, et podràs quedar aquest anell màgic que et protegirà pel camí ¿va dir el mag.

En realitat, el mag no havia tingut mai la llàntia, perquè era en un lloc tan perillós que no hi havia pogut arribar ningú.

Quan l’Aladí hi va arribar i va tenir a les mans aquella llàntia tan petita i bruta, li va semblar que s’havia arriscat molt per no res. Però quan la va fregar una mica va aparèixer un geni que li va dir:

– Sóc el geni de la llàntia. Demana’m tres desitjos i te’ls concediré!

L’Aladí no s’ho podia creure. Però va pensar: “Per demanar que no quedi” i va dir: – Vull un palau d’or, una cambra plena de tresors i em vull casar amb la filla del soldà -.

Dit i fet!

Però tots els contractes tenen lletra petita, fins i tot els contes. Si creus que la felicitat va durar gaire, t’equivoques.

El mag malvat el va trobar, li va robar la llàntia i va fer desaparèixer el seu palau, els tresors i la princesa. L’Aladí s’havia quedat sense res!

Bé, no. Sense res, no. Li quedava l’anell màgic. De manera que el va fregar i fregar i fregar per veure si podia fer aparèixer una altra vegada el palau, la princesa i els tresors. Però res de res. L’únic que va aparèixer va ser la catifa d’entrada al palau.

Trist i desesperat, l’Aladí s’hi va asseure, i es va posar a plorar. Però quan va tornar a obrir els ulls va veure que volava! Era una catifa voladora!
Amb la catifa voladora, l’Aladí va voltar per tot el món, fins que en un racó perdut de la Xina va trobar el palau, la princesa, els tresors, i la llàntia màgica.
I abans que el mag malvat se n’adonés, va tornar a invocar el geni i va tancar el mag malvat dins la llàntia màgica. Encara hi deu ser, si ningú no l’ha tret.

Per veure el vídeo has d’anar a TV3 A LA CARTA

El programa “Atrapa-sons” dedica el capítol a la flauta, al seu so i a la seva història. També inclou un relat animat de l’obra “Sherezade”, de Rimski-Kórsakov, i una interpretació curiosa d’una peça de Claude Debussy. El vídeo dura 17 minuts i trobaràs el relat al minut 9:20.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapasons/001_730973.rm" width="352" height="288"/]

Sergei Prokofiev: En Pere i el llop


Va néixer el 24 d’abril de 1891 a Sontzovka, petit poble ucranià, situat prop del riu Don i de la població Dnipropetrovsk. El seu pare era ingenier agrònom i la seva mare pianista. Ella el va iniciar al món de la música. Des de molt petit mostrava molt bones aptituds musicals: llegia i interpretava fàcilment partitures de Mozart i Beethoven i es divertia composant. Sergei feu una primera primera simfonia als 9 anys.

En Pere i el llop:


Aquesta és la història d’un ocell, un ànec, un gat, un nen, un avi i un llop. Es titula “Pere i el llop”.

Autor de la música: Sergei Prokofiev
Gènere: Conte musical
Estrena: 1933
Un dia, en Pere va sortir de casa i es va fer amic d’un ocell.
Com que en Pere s’havia deixat la tanca oberta, un ànec va escapar-se i va anar a banyar-se al toll.
Allà s’hi va trobar un ocell, que no havia vist mai cap ànec. I com que l’ànec tampoc no havia vist mai cap més ocell, van quedar tots dos meravellats.
Tan meravellats estaven, que no s’adonaven que el gat se’ls acostava per menjar-se’ls per berenar. Sort que en Pere ho va veure i va cridar: “Vigileu!”.
En Pere va cridar tan fort que fins i tot el seu avi, des de casa, el va sentir. I va sortir a renyar-lo, tot cridant ben enfadat: “Pere! Torna a casa! I si ve el llop?”
En aquell moment, el llop va aparèixer disposat a cruspir-se el primer despistat que trobés…, que va ser l’ànec.
Abans que el llop afamat s’empassés cap més dels seus amics, en Pere va dir al seu avi: “No em fan por els llops”, i va sortir amb una corda per capturar-lo.
Sense que el veiés el llop, es va enfilar a un arbre i, amb l’ajuda de l’ocell, va aconseguir fer un llaç a la cua del llop.
Quan els caçadors que perseguien el llop van arribar, en Pere els va dir: “No dispareu, portem-lo al zoo”. I l’hi van portar i encara hi és. I si escolteu amb atenció dins la panxa del llop, encara s’hi sent l’ànec que crida:”Sóc aquí”.

Ves a la Font En Pere I el llop
Un curtmetratge:

Activitats al voltant de l’obra:

Aquest conte musical associa el so dels instruments amb els moviments dels personatges, adivina quins són clicant-los:
[kml_flashembed movie="http://www.euskadikoorkestra.es/web/juegos/aula_musica/es/JUEGO_03_C.SWF" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Font: Euskadikoorkestra

[kml_flashembed movie="http://www.peterandthewolffilm.co.uk/Peter%20and%20the%20Wolf%20Game.swf" width="455" height="350" wmode="transparent" /]
Font: Peter and the wolf

Pàgines relacionades:

Activitat JClic d’En Pere i el llop,Activitat del conte musical a 2on,

James Last

James Last (nascut Hans Last el 17 d’abril de 1929 a Bremen) compositor i director de big-band alemany.

Quan era un nen va aprendre a tocar el piano per desprès quan era adolescent canviar al contrabaix. Treballà a Radio Bremen Dance Orchestra, fou director de Last-Becker Ensemble (grup de jazz alemany molt popular els anys 40 i principis dels 50), desprès feu arranjaments per Polydor Records i per altres ràdios i en la última dècada ajuda a fer arranjaments de cançons a grans artistes.

Es tracta d’un concert realitzat el 1982 a Berlín:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/94k-YL659JY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Last ha versionat i tocat en viu vàries bandes sonores de pel.lícules. A més a més del tema de Star Wars podem disfrutar de ls següents:

Rocky:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/s2Qi_KR8eCc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Kill Bill:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/DC-qVU58Nk4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

ELS MUSICALS: Tea for two, Singing in the rain.

Els musicals són pel.lícules caracteritzades per la combinació d’acció, música i coreografia dins una unitat temàtica. Allò més característic és el desenvolupament de la història per mitjà de diàlegs cantats i una banda sonora escrita d’acord amb la trama. Generalment, els musicals s’entrellacen amb històries d’amor, amb emotius happy ends o finals feliços.

El cinema musical aparegué amb el cinema sonor, cap els anys 1927-28.
Als anys 50 s’esdevé l’etapa daurada dels musicals, quan les productores creen equips de professionals destinats exclusivament a fer-ne, com la Metro Goldwyn Mayer i la unitat d’Arthur Freed, que va fer pel.lícules com Singing in the rain (Cantant sota la pluja 1952, de Stanley Donen), al mateix període d’esplendor correspon la pel.lícula Tea for two (1950) cantada per Doris Day:

Títol V.O.: Tea for Two
Any de producció: 1950
Productora: Warner Bros.
Gènere: Comèdia
Classificació: No recomanada menors de 13 anys
Director: David Butler
Guió: William Jacobs, Harry Clork
Música: Ray Heindorf
Fotografia: Wilfred M. Cline
Intèrprets: Virginia Gibson, Doris Day, Gene Nelson, Billy De Wolfe, Gordon Macrae

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/3ZnM7hFQnWk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]


Originalment “Tea for Two” és una cançó de l’any 1925 del musical No, No, Nanette amb música de Vincent Youmans i lletra d’ Irving Caesar .

“Tea for Two” va ser un ” àlbum LP” realitzat per Columbia Records el 4 de setembre de 1950 amb Doris Day i amb Axel Stordahl dirigint l’orquestra en algunes peces. The Page Cavanaugh Trio eren músics de reserva entre d’ altres. Contenia cançons de la banda sonora de la pel·lícula del mateix nom.

Singing in the rain:

” Singin ‘in the rain” és una cançó amb lletra d’ Arthur Freed i música de Nacio Herb Brown publicada l’any 1929. La cançó fou catalogada com el número 3 a AFI’s 100 Years… 100 Songs…

La cançó apareix en un musical anomenat The Hollywood Revue of 1929 l’any 1929 en el segon acte de la mà de Cliff Edwards.

Aquesta cançó probablement és més coneguda per un musical de l’any 1952 anomenat amb el mateix nom (Singin’in the rain).

Directors: Gene Kelly i Stanley Donen
Productor: Arthur Freed per a la Metro-Goldwyn-Mayer
Guió: Betty Comden i Adolph Green
Fotografia: Harold Rosson. Technicolor
Muntatge: Adrienne Fazan
Directors artístics: Cedric Gibbons i Randall Duell.
Director musical: Lennie Hayton

Música: Nacio Herb Brown
Coreografia: Gene Kelly i Stanley Donen
Durada: 103 minuts

Intèrprets: Gene Kelly (Don Lockwood); Donald O’Connor (Cosmo Brown); Debbie Reynolds (Kathy Selden), Jean Hagen (Lina Lamont), Milard Mitchell (R. F. Simpson).

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/bkEvy-9yVyQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Posteriorment l’any 1983 es fa una adaptació de l’anterior:

Musica Nacio Herb Brown
Lletra Arthur Freed
Llibre Betty Comden
Adolph Green
Basada en 1952 film Singin’ in the Rain
Produccions 1983 West End
1985 Broadway

SANT JORDI

Aquest és Sant Jordi, patró de Catalunya:

En aquesta pàgina hi trobaràs el capítol de la sèrie “El món per un forat” que tracta de la celebració de Sant Jordi: data de la festivitat, tradició del llibre i la rosa, la llegenda de Sant Jordi i el drac, els Jocs Florals a l’escola… Conté un vídeo amb imatge real, fotos amb imatges del vídeo, sons, dibuixos per imprimir i pintar, diverses activitats d’aprenentatge i lúdiques…


LA LLEGENDA DE SANT JORDI:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/72oaUA_KEAo" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

CANÇONS:

En vols saber tota la història? Doncs escolta atentament que la Berta i en Janot del Pais de Xauxa te la cantaran:
I també podràs escoltar el conte I moltes cançons relacionades amb la llegenda.
Si vols una cançó en concret clicala:

RECURSOS:Fitxa de tres cançons al voltant de Sant Jordi:


Font de les fitxes: El raconet de música i Noè Rivas.

JOCS I ACTIVITATS AL VOLTANT DE SANT JORDI:

Conte i activitats entorn de la llegenda:

Dos projectes d’activitats sobre la llegenda de Sant Jordi:

CEIP Doctor Ferrer Artés (Bages)El primer d’ells el trobem en llengua anglesa i està adreçat a cicle mitjà i superior de primària.

El segon d’ells, en llengua catalana, està dividit en tres parts diferents: una per a p4, una altra per a p5 i l’última per a cicle inicial.

CEIP Mas Casanovas Barcelona

Conté dos paquets d’activitats, adreçats a Educació Infantil i Cicle Inicial de Primària. Hi trobareu imatges, text i sons enregistrats de paraules i cançons.

Quina de les dues versions de la llegenda t’agrada més?

[kml_flashembed movie="http://www.postals.cat/santjordi/santjordi2.swf" width="455" height="375"/]

[kml_flashembed movie="http://www.postals.cat/santjordi/santjordi4.swf" width="455" height="375"/]

Vols enviar-li a algú una postal pel dia de Sant Jordi? Fes-la a la teva mida.

[kml_flashembed movie="http://xarxa-omnia.org/ccbc/postal/postal-st-jordi.swf" width="455" height="375"/]

[kml_flashembed movie="http://www.genmagic.net/santjordi/sanjordi.swf" width="100%" height="400"/]

Font: Genmagic

Altres pàgines relacionades:

Si vols aprofundir en aquesta festa de Sant Jordi


www.diba.cat