Compositor rus i teòric de la música, una de les grans figures de l’escola nacionalista russa i gran mestre en l’art de la orquestració. Va néixer el 18 de març de 1844 a Tijvin, prop de Nóvgorod, en la seva infància va estudiar piano. En 1856 va ser acceptat en l’Acadèmia Naval de San Petersburg, encara que això no va suposar l’abandó dels seus estudis musicals. En 1861 va conèixer al compositor rus Mili Balakirev, capdavanter d’un grup de joves compositors nacionalistes entre els quals es trobaven Aleksandr Borodín, Modest Músorgski i César Cui. Junts van formar el grup que més tard es coneixeria com Els Cinc. En 1873 Rimski Korsakov es va retirar del servei actiu en la marina per a ocupar el càrrec d’inspector musical dels conjunts de la flota russa, ocupació que li va permetre avançar en la seva carrera musical. Des de 1871 i fins la seva mort va ensenyar composició i instrumentació en el conservatori de San Petersburg (actualment Conservatori Rimski-Korsakov) i entre 1886 i 1890 va dirigir l’orquestra simfònica d’aquesta ciutat. En 1889 va finalitzar l’òpera El príncep Igor, que Borodin havia deixat incompleta, i en 1896 reorquestrà l’òpera de Músorgski Borís Godunov, després de la defunció del seu autor. Rimski Korsakov va morir el 21 de juny de 1908 a Sant Petersburgo. Actualment es valora més la frescor i la brillantor de la seva orquestració que l’originalitat de les seves idees musicals. Com orquestador va exercir una influència directa, especialment sobre els seus deixebles Ígor Stravinski i Alesander Glazunov, i indirecta a través de la seva obra pòstuma Principis d’orquestació, publicada en 1913. Entre les seves òperes cap destacar Sadkó Snegurochka (La donzella de neu, 1880-1881) Nit de maig (1879), El tsar Saltán (1900), Mlada (1892), La núvia del tsar (1898-1899), Kästchei, l’immortal (1902), La nit de Nadal (1895) i El gall d’or (1906-1907) i les obres simfòniques Capritx espanyol (1887), Scheherazade (1888) i La gran Pasqua russa (1888). En 1909, després de la seva mort, es va publicar la seva autobiografia Records de la meva vida musical.
Font: Tot música
Sherezade:
Has sentit a parlar de les històries de “Les mil i una nits”? No te les expliquem totes perquè d’aquí a tres anys encara hi seríem, però te n’expliquem una: la d‘Aladí i la llàntia màgica.
L’Aladí era un jove molt valent que un mag malvat va enganyar perquè li anés a buscar una llàntia misteriosa que havia perdut al desert.
– Si em portes la llàntia, et podràs quedar aquest anell màgic que et protegirà pel camí ¿va dir el mag.
En realitat, el mag no havia tingut mai la llàntia, perquè era en un lloc tan perillós que no hi havia pogut arribar ningú.
Quan l’Aladí hi va arribar i va tenir a les mans aquella llàntia tan petita i bruta, li va semblar que s’havia arriscat molt per no res. Però quan la va fregar una mica va aparèixer un geni que li va dir:
– Sóc el geni de la llàntia. Demana’m tres desitjos i te’ls concediré!
L’Aladí no s’ho podia creure. Però va pensar: “Per demanar que no quedi” i va dir: – Vull un palau d’or, una cambra plena de tresors i em vull casar amb la filla del soldà -.
Dit i fet!
Però tots els contractes tenen lletra petita, fins i tot els contes. Si creus que la felicitat va durar gaire, t’equivoques.
El mag malvat el va trobar, li va robar la llàntia i va fer desaparèixer el seu palau, els tresors i la princesa. L’Aladí s’havia quedat sense res!
Bé, no. Sense res, no. Li quedava l’anell màgic. De manera que el va fregar i fregar i fregar per veure si podia fer aparèixer una altra vegada el palau, la princesa i els tresors. Però res de res. L’únic que va aparèixer va ser la catifa d’entrada al palau.
Trist i desesperat, l’Aladí s’hi va asseure, i es va posar a plorar. Però quan va tornar a obrir els ulls va veure que volava! Era una catifa voladora!
Amb la catifa voladora, l’Aladí va voltar per tot el món, fins que en un racó perdut de la Xina va trobar el palau, la princesa, els tresors, i la llàntia màgica.
I abans que el mag malvat se n’adonés, va tornar a invocar el geni i va tancar el mag malvat dins la llàntia màgica. Encara hi deu ser, si ningú no l’ha tret.
Per veure el vídeo has d’anar a TV3 A LA CARTA
El programa “Atrapa-sons” dedica el capítol a la flauta, al seu so i a la seva història. També inclou un relat animat de l’obra “Sherezade”, de Rimski-Kórsakov, i una interpretació curiosa d’una peça de Claude Debussy. El vídeo dura 17 minuts i trobaràs el relat al minut 9:20.
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapasons/001_730973.rm" width="352" height="288"/]
