Daily Archives: 21 abril 2008

Paul Dukas: L’aprenent de bruixot.


Compositor francès. (París 1865 — 1935).

Paul Abraham Dukas va nàixer a París al si d’una família jueva i va fer els seus estudis musicals sota el mestratge de Théodore Dubois i Ernest Guiraud, entre d’altres, al Conservatori de París. Ací és on va fer coneixença de Claude Debussy. En acabar els estudis va treballar com a orquestrador i crític musical.

Més informació:

L’aprenent de bruixot:

Autor de la música: Paul Dukas
Gènere: Scherzo simfònic
Estrena: 1897

Aquesta és la història d’un bruixot, el seu ajudant i una escombra.

En un castell molt gran, hi vivia un mag que es passava els dies i les nits descobrint fórmules màgiques que no volia revelar a ningú.
Per això les apuntava en un llibre molt gruixut que només ell podia entendre.
El mag havia buscat un ajudant que no li prendria mai cap fórmula perquè no en sabia ni un borrall, de màgia.
Però un dia que el mag va sortir al bosc a buscar arrels per a les sevespocions, l’ajudant va voler provar si podia fer algun encanteri llegint les fórmules del llibre.
Meravellat, va veure com la seva escombra es convertia en un criat disposat a obeir-lo i li va ordenar que omplís la banyera d’aigua.
Però el llibre no deia com es podia desencantar l’escombra, i aviat tot el castell va quedar inundat.
L’aprenent de bruixot ja estava a punt d’ofegar-se quan, per sort, va arribar el mag i va desencantar l’escombra.
Això sí, abans de desencantar-la del tot, el mag va fer que l’escombra li piqués la cresta!

Les dues animacions que apareixen en aquest capítol del programa “Atrapatoons” són un tango i l’obra “L’aprenent de bruixot”, de Paul Dukas.

Dolça Albert, estudiant de saxo, toca “L’aprenent de bruixot”, del compositor francès Paul Dukas, i es representa la història mitjançant l’animació.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapatoons/922883.rm" width="352" height="288"/]

Zoltán Kodály: Háry János.

(Kecskemét, Bács-Kisun 1882 — Budapest 1967)

Compositor, etnomusicòleg i educador hongarès. Impulsor de la música hongaresa conjuntament amb Béla Bartók, desenvolupà també una important tasca en el camp de la música popular.

Més informació sobre la creació de la Nova Societat Musical Hongaresa i el métode Kodály:

Háry János:

Autor de la música: Zoltán Kodály
Gènere: Òpera. També Suite orquestral del mateix autor

Estrena: 1926

Atxum!!! Començar una història amb un esternut és una tradició hongaresa per avisar que el que s’explicarà a partir d’ara és tot mentida.

Avui, l’esternudant història de Háry János explicada per ell mateix. Atxim!!

Atxum!!! A LA TAVERNA DEL POBLE, HÁRY EXPLICA HISTÒRIES QUE VAN CONGREGANT CADA COP MÉS PÚBLIC EMBADALIt, FINS QUE JA NO S’HI CAP.

Això és el que el explica:
“En aquell temps jo era un pagès hongarès. I com que Hongria estava en guerra contra Napoleó, l’exèrcit del meu país em va enviar al front.
– Quan es va acabar la guerra, vaig tornar al meu poble i a tothom qui em volgués escoltar li explicava les meves increïbles aventures i gestes extraordinàries!!!
– …I sapigueu que jo vaig ser qui va ajudar la filla de l’emperador d’Àustria a travessar sense prendre mal la frontera d’Hongria amb Rússia.
– …I és clar, la princesa em va estar tan agraïda que em va convidar al seu palau.
– És el lloc més meravellós de la Terra. Allà hi ha el famós Rellotge Musical Vienès, que sona com els àngels¿
– Enmig de les meravelles més meravelloses del món, vaig domar un cavall salvatge i tothom va quedar bocabadat.
– L’emperadriu va quedar tan admirada i la princesa tan enamorada, que em volien convertir en l’hereu de l’imperi.
– Però els altres pretendents al tron, grocs d’enveja, van conspirar per ajudar Napoleó a conquerir l’imperi austríac.
– I és clar, com que jo era l’únic oficial fidel a l’emperadriu, vaig ser l’encarregat de comandar totes les tropes contra el “gran” Napoleó.
– O potser no tan gran, perquè en veure’m brandar el sabre, Napoleó es va espantar tant, que ell i el seu exèrcit encara corren. (RIU)

– Però voleu que us digui la veritat? A mi, ser emperador no em fa ni fred ni calor, i per més que hi van insistir, jo vaig preferir tornar al poble i compartir les meves històries amb tots vosaltres.”

Per veure el vídeo has d’anar a TV3 A LA CARTA

L’espai “Atrapasons” recrea, amb animacions, una història ambientada a l’antic Egipte i l’obra “Háry János”, del compositor hongarès Zoltán Kodály. Xavier Piñol, estudiant d’oboè i corn anglès, interpreta un fragment de l’obra “Háry János”, del compositor hongarès Zoltán Kodály.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapatoons/922881.rm" width="352" height="288"/]

NIKOLAI RIMSKI-KÓRSAKOV:Sherezade.

Compositor rus i teòric de la música, una de les grans figures de l’escola nacionalista russa i gran mestre en l’art de la orquestració. Va néixer el 18 de març de 1844 a Tijvin, prop de Nóvgorod, en la seva infància va estudiar piano. En 1856 va ser acceptat en l’Acadèmia Naval de San Petersburg, encara que això no va suposar l’abandó dels seus estudis musicals. En 1861 va conèixer al compositor rus Mili Balakirev, capdavanter d’un grup de joves compositors nacionalistes entre els quals es trobaven Aleksandr Borodín, Modest Músorgski i César Cui. Junts van formar el grup que més tard es coneixeria com Els Cinc. En 1873 Rimski Korsakov es va retirar del servei actiu en la marina per a ocupar el càrrec d’inspector musical dels conjunts de la flota russa, ocupació que li va permetre avançar en la seva carrera musical. Des de 1871 i fins la seva mort va ensenyar composició i instrumentació en el conservatori de San Petersburg (actualment Conservatori Rimski-Korsakov) i entre 1886 i 1890 va dirigir l’orquestra simfònica d’aquesta ciutat. En 1889 va finalitzar l’òpera El príncep Igor, que Borodin havia deixat incompleta, i en 1896 reorquestrà l’òpera de Músorgski Borís Godunov, després de la defunció del seu autor. Rimski Korsakov va morir el 21 de juny de 1908 a Sant Petersburgo. Actualment es valora més la frescor i la brillantor de la seva orquestració que l’originalitat de les seves idees musicals. Com orquestador va exercir una influència directa, especialment sobre els seus deixebles Ígor Stravinski i Alesander Glazunov, i indirecta a través de la seva obra pòstuma Principis d’orquestació, publicada en 1913. Entre les seves òperes cap destacar Sadkó Snegurochka (La donzella de neu, 1880-1881) Nit de maig (1879), El tsar Saltán (1900), Mlada (1892), La núvia del tsar (1898-1899), Kästchei, l’immortal (1902), La nit de Nadal (1895) i El gall d’or (1906-1907) i les obres simfòniques Capritx espanyol (1887), Scheherazade (1888) i La gran Pasqua russa (1888). En 1909, després de la seva mort, es va publicar la seva autobiografia Records de la meva vida musical.

Font: Tot música 

Sherezade:

Has sentit a parlar de les històries de “Les mil i una nits”? No te les expliquem totes perquè d’aquí a tres anys encara hi seríem, però te n’expliquem una: la d‘Aladí i la llàntia màgica.

L’Aladí era un jove molt valent que un mag malvat va enganyar perquè li anés a buscar una llàntia misteriosa que havia perdut al desert.

– Si em portes la llàntia, et podràs quedar aquest anell màgic que et protegirà pel camí ¿va dir el mag.

En realitat, el mag no havia tingut mai la llàntia, perquè era en un lloc tan perillós que no hi havia pogut arribar ningú.

Quan l’Aladí hi va arribar i va tenir a les mans aquella llàntia tan petita i bruta, li va semblar que s’havia arriscat molt per no res. Però quan la va fregar una mica va aparèixer un geni que li va dir:

– Sóc el geni de la llàntia. Demana’m tres desitjos i te’ls concediré!

L’Aladí no s’ho podia creure. Però va pensar: “Per demanar que no quedi” i va dir: – Vull un palau d’or, una cambra plena de tresors i em vull casar amb la filla del soldà -.

Dit i fet!

Però tots els contractes tenen lletra petita, fins i tot els contes. Si creus que la felicitat va durar gaire, t’equivoques.

El mag malvat el va trobar, li va robar la llàntia i va fer desaparèixer el seu palau, els tresors i la princesa. L’Aladí s’havia quedat sense res!

Bé, no. Sense res, no. Li quedava l’anell màgic. De manera que el va fregar i fregar i fregar per veure si podia fer aparèixer una altra vegada el palau, la princesa i els tresors. Però res de res. L’únic que va aparèixer va ser la catifa d’entrada al palau.

Trist i desesperat, l’Aladí s’hi va asseure, i es va posar a plorar. Però quan va tornar a obrir els ulls va veure que volava! Era una catifa voladora!
Amb la catifa voladora, l’Aladí va voltar per tot el món, fins que en un racó perdut de la Xina va trobar el palau, la princesa, els tresors, i la llàntia màgica.
I abans que el mag malvat se n’adonés, va tornar a invocar el geni i va tancar el mag malvat dins la llàntia màgica. Encara hi deu ser, si ningú no l’ha tret.

Per veure el vídeo has d’anar a TV3 A LA CARTA

El programa “Atrapa-sons” dedica el capítol a la flauta, al seu so i a la seva història. També inclou un relat animat de l’obra “Sherezade”, de Rimski-Kórsakov, i una interpretació curiosa d’una peça de Claude Debussy. El vídeo dura 17 minuts i trobaràs el relat al minut 9:20.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapasons/001_730973.rm" width="352" height="288"/]

Sergei Prokofiev: En Pere i el llop


Va néixer el 24 d’abril de 1891 a Sontzovka, petit poble ucranià, situat prop del riu Don i de la població Dnipropetrovsk. El seu pare era ingenier agrònom i la seva mare pianista. Ella el va iniciar al món de la música. Des de molt petit mostrava molt bones aptituds musicals: llegia i interpretava fàcilment partitures de Mozart i Beethoven i es divertia composant. Sergei feu una primera primera simfonia als 9 anys.

En Pere i el llop:


Aquesta és la història d’un ocell, un ànec, un gat, un nen, un avi i un llop. Es titula “Pere i el llop”.

Autor de la música: Sergei Prokofiev
Gènere: Conte musical
Estrena: 1933
Un dia, en Pere va sortir de casa i es va fer amic d’un ocell.
Com que en Pere s’havia deixat la tanca oberta, un ànec va escapar-se i va anar a banyar-se al toll.
Allà s’hi va trobar un ocell, que no havia vist mai cap ànec. I com que l’ànec tampoc no havia vist mai cap més ocell, van quedar tots dos meravellats.
Tan meravellats estaven, que no s’adonaven que el gat se’ls acostava per menjar-se’ls per berenar. Sort que en Pere ho va veure i va cridar: “Vigileu!”.
En Pere va cridar tan fort que fins i tot el seu avi, des de casa, el va sentir. I va sortir a renyar-lo, tot cridant ben enfadat: “Pere! Torna a casa! I si ve el llop?”
En aquell moment, el llop va aparèixer disposat a cruspir-se el primer despistat que trobés…, que va ser l’ànec.
Abans que el llop afamat s’empassés cap més dels seus amics, en Pere va dir al seu avi: “No em fan por els llops”, i va sortir amb una corda per capturar-lo.
Sense que el veiés el llop, es va enfilar a un arbre i, amb l’ajuda de l’ocell, va aconseguir fer un llaç a la cua del llop.
Quan els caçadors que perseguien el llop van arribar, en Pere els va dir: “No dispareu, portem-lo al zoo”. I l’hi van portar i encara hi és. I si escolteu amb atenció dins la panxa del llop, encara s’hi sent l’ànec que crida:”Sóc aquí”.

Ves a la Font En Pere I el llop
Un curtmetratge:

Activitats al voltant de l’obra:

Aquest conte musical associa el so dels instruments amb els moviments dels personatges, adivina quins són clicant-los:
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
Font: Euskadikoorkestra

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
Font: Peter and the wolf

Pàgines relacionades:

Activitat JClic d’En Pere i el llop,Activitat del conte musical a 2on,