Es veu que la música també és qüestió de tacte! I si als Tactequeté, de tacte, no els en falta, a la música africana el que no li falta és ànima. Té un ritme tan animat que us moureu més que una mosca atrapada en un got de vidre! He-he-he.

La música africana vesteix a mida naixements, funerals, celebracions religioses i fins i tot rituals per fer ploure! I si amb el ritme dels instruments i la dansa dels bruixots no n’hi ha prou per remullar els camps ressecs, només cal cridar l’Atrapa-sons perquè faci ploure a bots i barrals!

L’Atrapa-sons toca els “djums”, uns tambors de l’Àfrica occidental; el “kalengo”, de Nigèria; la “calimba”, de Zimbabue; la trompa, d’Etiòpia; el xiulet “wassari”, del Senegal, i el “cas-cas”, també de l’Africa occidental. La música africana sona pertot arreu en el primer relat animat del capítol.

Tot seguit, Marcel Pascual, estudiant de percussió, interpreta una fragment de l’obra “The Typewriter”, de Leroy Anderson. La màquina d’escriure, un objecte ja gairebé oblidat, protagonitza la segona història del capítol.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapatoons/922873.rm" width="352" height="288"/]

Font: Atrapasons