Monthly Archives: setembre 2007

GIOACCHINO ROSSINI: Obertura òpera Guillem Tell

Aproximació a la figura de l’autor i la seva obra: Compositor del romanticisme italià (1792-1868).
El seu pare era trompetista i la mare, cantant d’òpera. Tenia un gran talent musical alhora que era un xic mandrós. L’anècdota següent és prou significativa: una vegada que Rossini componia estirat al llit, com tenia per costum, li va caure una pàgina a terra; abans de molestar-se a recollir-la, preferí compondre una nova ària.
Al llarg de la seva joventut es negà a estudiar més del que era estrictament necessari per compondre òperes. El 1813 es va estrenar l’òpera Tancredi, que, juntament amb Una italiana in Algéri, el va fer cèlebre i famós. Al llarg de tota una època, Europa tingué com a ídol Rossini. Beethoven, per tal d’atraure més l’atenció del públic quan es va estrenar la Novena simfonia, féu que s’interpretés, a més a més, una ària de Tancredi de Rossini.
A partir de 1823, s’instal·là a París, i publicà dues o tres òperes l’any, entre les quals hi ha Otello i Guillem Tell. Després de compondre aquesta darrera òpera, el 1829, tan sols compongué algunes obres de circumstàncies, entre altres, l’Stabat Mater. Rossini visqué trenta-nou anys de renda. Una de les seves obres més conegudes és l’òpera El barber de Sevilla.

 

A continuació, podeu escoltar dues versions de l’obertura de la seva òpera Guillem Tell.

La primera és interpretada per una agrupació vocal, que canta a cappella (fixeu-vos en els plans sonors):

[kml_flashembed movie="http://youtube.com/v/gnKMehoLaF8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

La següent, és interpretada per una agrupació instrumental (vent-metall):

[kml_flashembed movie="http://youtube.com/v/FjMWOzeuRiw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

 

 

Piotr Ilitx Txaikovski: El Trencanous.

Aproximació de la figura de l’autor

Piort Ílitx Txaikosvski (1840-1893) compositor rus, és un dels músics russos més destacats del segle XIX, i ha estat ell qui ha donat universalitat i prestigi a la música russa.

Va néixer el 7 de maig a Votkinsk, a la zona dels Urals. Per voluntat del seu pare va estudiar dret a Sant Petesburg però acabats els estudis els deixà per dedicar-se completament a la música. Era fill d’un enginyer de mines. La mort de la seva mare, deguda a una passa de còlera, quan ell tenia 13 anys, el va commocionar profundament; ell va morir també de la mateixa malaltia un any després de l’estrena del ballet El trencanous.

Va començar a compondre música de molt petit; amb cinc anys ja tocava l’òrgan mecànic i les seves primeres impressions estan relacionades amb el cant de la seva mare i amb cançons populars.

El Trencanous

La suite Trencanous, op. 71, és un ballet, l’argument del qual es basa en un conte d’Ernest Hoffmann titulat Trencanous i el rei dels ratolins, que l’any 1880 estava de moda a Sant Petersburg. El conte narra l’amor d’una nena, Clara, per un ninot que Drosselmeier li regala el dia de Nadal i que té la forma de trencanous. La nit de Nadal Clara s’adorm al costat de l’arbre de Nadal de casa seva i té un somni on veu que Trencanous i els seus soldats estan lluitant contra els ratolins i el seu rei. Clara també lluita al costat de Trencanous i junts guanyen la batalla als ratolins. En aquest moment, Trencanous es converteix en un príncep galant i els dos personatges van a un país meravellós on són tractats com a prínceps i ballen un conjunt de danses.

El ballet va ser estrenat l’any 1892 i va ser una de les obres més conegudes de Txaikovski.

La suite, interpretada per una orquestra simfònica, consta de vuit fragments: «Obertura miniatura», «Marxa», «Dansa de la fada del sucre», «Trepak», «Dansa àrab o del cafè», «Dansa xinesa o del te», «Dansa dels mirlitons o de les flautes de canya», «Vals de les flors».

«Marxa»:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/q_UK--FYo4Q" width="450" height="400" wmode="transparent" /]

La dansa russa «Trepak», composta en compàs binari de 2/4, té un caràcter viu i molt alegre. Els instruments de percussió, com ara les timbales, la caixa, la pandereta o els plats hi són presents, i també s’hi poden descobrir fluctuacions en el tempo (accellerandos) i canvis de dinàmica. La dansa s’acaba amb un acord sec molt característic d’algunes danses russes:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/2-NVkorILAk" width="450" height="400" wmode="transparent" /]

Dansa àrab o del café:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/rx8cCLumV10" width="450" height="400" wmode="transparent" /]

«Dansa xinesa o del te»:[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/R3kdY2vMO0w" width="450" height="400" wmode="transparent" /]

«Dansa dels mirlitons o de les flautes de canya»:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ulPYzhdpStQ" width="450" height="400" wmode="transparent" /]

El «Vals de les flors» està compost en compàs 3/4 i, tal com el seu nom indica, es tracta d’un vals. A la introducció s’hi pot escoltar l’arpa i tot seguit les trompes, que interpreten el tema principal amb resposta del clarinet, mentre la corda s’encarrega de marcar el ritme ternari característic del vals:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/7FjXjEKpjCw" width="450" height="400" wmode="transparent" /]

Es titula:

EL TRENCANOUS.

Tot va començar una nit freda d’hivern quan la família Siberhaus obria els regals de Nadal.A la Clara, la fila filla petita i la protagonista d’aquesta història, li va encantar un trencanous, però els seus germans se’n reien. “És una joguina lletja i vella”, deien. I l’hi van trencar.

Per sort, la Clara tenia un oncle d’aquells manetes, que l’hi va deixar com nou.

Aquella nit, la Clara va dormir ben agafada al trencanous i va tenir un somni: Els ratolins de la casa volen prendre-li el trencanous i la Clara es defensa tirant-los joguines per espantar-los, però llavors arriba el rei dels ratolins.

En aquell moment, el trencanous pren vida i es converteix en un príncep molt valent que organitza les altres joguines per defensar la Clara.

Per celebrar que les joguines han guanyat els ratolins, el príncep convida la Clara a visitar el seu regne i a ballar tota la nit.

L’endemà al matí, la Clara es va despertar i el príncep tornava a ser un trencanous de joguina entre els seus braços…

Però alguna cosa li deia que, potser, no només havia estat un somni.

Per veure el vídeo has d’anar a TV3 A LA CARTA

En aquest capítol, el programa “Atrapa-sons” mostra com funcionen instruments com el clarinet, el tible, l’oboè, la tenora o la gralla, i repassa la història del fagot. També inclou una animació d'”El trencanous” cap al minut 11:40 , de Txaikovski, i una interpretació d’una peça de Satie.Aquesta és la història d’una nena, d’un regal i d’una nit de Nadal.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapasons/001_730972.rm" width="352" height="288"/]
Per escoltar altres obres seves hauras d’anar a la font: Starfall.com
[kml_flashembed movie="http://www.starfall.com/ni/level-b/tch/tchai-jb_F6.swf" width="450" height="400" wmode="transparent" /]

Si en vols saber més coses:

Música en moviment

Eus aquí el moviment de la música. Algú s’ha dedicat a escenificar la música i les seves diferents veus. És una manera molt gràfica per a seguir la direcció del so i les diferents veus que hi intervenen.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ipzR9bhei_o" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Aquesta és la Toccata i fuga en Do menor per a orgue de J.S.Bach. N’hi ha més, les podeu trobar al del.icio.us (enllaç sota les imatges de la dreta) etiquetats com a videosimusicovideos. Podeu escriure què us en sembla.

Luciano Pavarotti

Ahir va morir un gran tenor, Luciano Pavarotti. He de confessar que m’ha costat escollir i molt algun fragment de vídeo per a que puguem copçar la grandesa d’aquest gran tenor. Gran musicalment, humanament i d’envergadura.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ZlRApdy4fFw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Buscant algun bocí que il.lustrès qui era l’he vist cantant amb Josep Carreras i Pácido Domingo (els tres tenors) però també amb altres cantants que no tenen gens a veure amb l’òpera com Bono, Barry White, Michel Bolton, Cramberries (Pavarotti and friends) suposo que per a disgust d’alguns puristes de l’òpera. La veritat és que m’he emocionat, tot i que per més que ho intento l’òpera no m’acaba de convèncer aquest timbre és tant especial que t’arriba a l’ànima i et fa eriçar tots els poros de la pell. Ja sé que tenim gravacions de vídeo de Cd’s i no morirà mai però un tenor com aquest no el tindrem mai més, potser en tindrem més d’esplèndids però com aquest…. us convido a veure un petit exemple del que és Luciano Pavarotti sol de la manera com estem acostumats a veure’l amb el seu mocador blanc i que no us quedeu aquí, que busqueu més…