Aproximació a la figura de l’autor i a la seva obra: Compositor noruec (1843-1907).

Inicià els estudis musicals amb la seva mare, que era una gran pianista. Als quinze anys els seus pares el van enviar al Conservatori de Leipzig, a Alemanya, on continuà els estudis fins al 1862. Quan va tornar a Noruega, el compositor Rikard Nordraak li feu descobrir la riquesa del folklore noruec, i de seguida se sentí atret per la idea de crear, juntament amb Nordraak, una escola de música nacional noruega; la va fundar l’any 1867 amb el nom d’Acadèmia Noruega de la Música. Les seves activitats com a pianista i director d’orquestra el van portar a viatjar per tot Europa i conèixer els compositors més importants de la seva època, com ara Wagner, Txaikovski, Liszt i Brahms. L’amistat amb escriptors del seu país, com Henrik Ibsen i Bjørnstejrne Bjørnson, va fer que musiqués molts dels seus poemes i obres de teatre. La majoria de les seves obres s’inspiren en la tradició musical del seu país.

Escolta “En el palau del rei de la muntanya” i fixa’t en el regulador de l’obra.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/fzyi3C4gNnE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

De la mà de l’Atrapasons tenim la història d’un viatger de qui no sabem si va perdre o no les maletes. Es titula: “Peer Gynt”.

Autor de la música: Edvard Grieg
Autor de la lletra: Ibsen
Gènere: Música incidental
Estrena: 1876

Peer Gynt era el jove més trapella d’un poblet de Noruega. Ni treballava ni seguia les normes, i enamorava totes les noies.

En un casament, es va enamorar de Solveig, una noia bonica i encantadora. Però, Peer Gynt agradava tant a totes les noies que, quan va arribar la núvia, ella li va dir:

– Oh, Peer Gynt, sóc tan desgraciada. No estimo el meu marit perquè estic enamorada de tu. Fugim junts!

Peer Gynt no s’ho va pensar dues vegades i van fugir! Però com que no l’estimava, i no li agradaven gens els compromisos, l’endemà va abandonar la núvia fugitiva per empaitar una altra noia misteriosa que es va presentar dient:

– Oh, Peer Gynt, sóc la filla del rei dels trolls. Vine a conèixer el meu pare al Palau de la Muntanya. Te’l presentaré i li diré que em vull casar amb tu¿

Com que això de treballar, a Peer Gynt no li agradava gaire, va pensar que fer de príncep podia ser un bon ofici. I així, a lloms d’un porc gegant, es van posar en camí cap al Palau de la Muntanya.

El que Peer Gynt desconeixia era el costum dels trolls de menjar-se els convidats. I quan estaven a punt de cruspir-se’l, en aquell moment, es van sentir unes campanes que tocaven a la llunyania!

I tothom sap, si més no a Noruega, que cap troll no suporta el so de les campanes!

Sense trolls a la vista, Peer Gynt va abandonar el Palau de la Muntanya i es va encaminar cap al seu poble on va retrobar Solveig que l’esperava.

Al cap de pocs dies, Peer Gynt tornava a fugir, ara a l’Àfrica, on va viure aventures extraordinàries:

Al desert, hi va trobar uns lladres que havien assaltat un emperador i que en veure’l van escapar cames ajudeu-me i van abandonar el seu botí.

Vestit d’emperador, Peer Gynt es va presentar en un campament beduí on va ser pres per un gran profeta i tractat amb grans honors.

En aquest campament, hi vivia una princesa per qui Peer Gynt es va sentir immediatament seduït. Però, al cap de pocs dies, la princesa va fugir i se li va emportar totes les riqueses.

I així va ser com Peer Gynt es va adonar que era hora de tornar al seu poble, a passar la resta dels dies amb l’única dona que estimava de veritat/ de debò, la bonica Solveig.

Ves a la FONT

Activitat al voltant de l’obra:

Salva Peer Gynt dels Trolls:

Font:

Aproximació a la figura de l’autor i la seva obra: París (1.835-1.921 )

Va començar a estudiar música amb la seva tieta Charlotte de ben petit , als dos anys. Als 11 anys va fer el seu primer recital en públic i dos anys més tard, el 1.848 , va començar a rebre classes al Conservatori de París.

Començà a composar el 1.852 guanyant un premi amb una Oda a Santa Cecília (la patrona de la música); a partir d’aquí entra en el circuit musical francès , coneixent molts músics. Amb el començament de segle va començar a fer gires per Estats Units i Sud-Amèrica . La seva obra més coneguda és “El Carnaval dels animals” , però també va composar simfonies , sonates i concerts .

El Carnaval dels animals, una obra que l’autor anomenà Gran Fantasia Zoològica per a dos pianos i orquestra, és un seguit de catorze fragments musicals que poden ser considerats com una faula musical; molts d’aquests fragments són un retrat humorístic de les composicions d’alguns compositors amics seus. La intenció de Saint-Saëns era compondre una obra per divertir-se i divertir els seus amics durant els dies de carnaval de l’any 1886. No va permetre mai que s’interpretés en públic mentre ell va viure. La primera audició pública tingué lloc un any després de la mort del compositor, l’any 1922.

Ara pots veure i escoltar els diferents fragments. Fixa’t en els instruments que interpreten les diferents músiques.

L’obertura i la marxa reial del lleó:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/YKnsiUF-Ck4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Els ocells:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/CgD9NZJRmLY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

L’elefant:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/hOEYhQvRSE0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

I ara mentre escoltes el tema de l’Elefant observa l’estructura ABA. Quin compàs creus que és?

I finalment el cucut al bosc:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/EwStDCUyHik" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Si has escoltat bé pots relacionar cada música amb un tempo diferent: ràpid, lent, andante i molt lent.

I ara un fragment de Fantasia 2000:

ACTIVITATS:

PER AMPLIAR INFORMACIÓ: