QUI SOM?
Aquesta carpeta que teniu a les mans és el resultat de la il·lusió i l’esforç d’un grup de treball de l’ICE de la URV format, sobretot, per professorat d’educació visual i plàstica, però també d’altres àrees, procedents de diferents comarques de Catalunya, guiat per un interès comú: dirigir la mirada cap a l’expressió artística més actual, aquella que ens ha tocat viure.

A QUI S’ADREÇA?
La carpeta s’adreça a l’alumnat i el professorat d’educació visual i plàstica d’ESO i batxillerat de les arts plàstiques, imatge i disseny. A cada fitxa s’especifica el nivell més adequat d’aplicació.

PER QUÈ EL TEMA DE L’AUTORETRAT?
Mirant de motivar l’alumnat amb un tema proper, hem triat el tema de l’autoretrat (i, per extensió, de l’autorepresentació en general) amb la intenció de tractar un tema clàssic amb plantejaments contemporanis i, alhora, remarcar la importància del cos i la seva representació en la cultura visual. Som conscients de l’impacte que suposa la vida social sobre l’adquisició de coneixements i la construcció de la pròpia identitat, com bé remarca Efland (2003:81).
És per això que hem prestat especial atenció a referents contemporanis de les arts plàstiques que, per la seva vinculació amb el nostre context social i cultural, han propiciat en el nostre alumnat una reflexió profunda sobre la qüestió de la representació. Apropiació, collage, reciclatge, transformació, simulacre, efímer, són alguns dels conceptes que es posen en pràctica amb els exercicis proposats.

COM HO HEM PLANTEJAT?
1. DE MANERA INTERDISCIPLINÀRIA
Pel que fa a l’ESO, la relació s’estableix, sobretot, amb les ciències socials, les llengües i la tecnologia.
I, en el cas del batxillerat de les arts plàstiques, amb el dibuix artístic, el dibuix tècnic, la cultura audiovisual, el volum, la història de l’art i les llengües.
L’art contemporani és un referent fonamental a l’hora d’introduir conceptes propis de les ciències socials, ja que molts artistes qüestionen amb el seu treball alguns dels temes que més preocupen a la nostra societat.
La funció, tant de la crítica de l’art, com del professorat d’arts plàstiques, és analitzar les manifestacions artístiques en el seu context cultural, per la qual cosa ens trobem contínuament amb la necessitat d’indagar sobre qüestions d’absoluta vigència.
Des del punt de vista més artístic, la carpeta convida a reflexionar sobre algunes qüestions inherents a les manifestacions culturals contemporànies com són:
– La introducció trepidant de les noves tecnologies
en els processos de creació i els canals de difusió (àmbits: tecnologia, cultura audiovisual).
– La consideració de l’art com una forma de producció sociocultural, de manera que totes les manifestacions de la cultura visual (belles arts, mitjans de comunicació de masses, etc.) s’inclouen en l’educació artística; han desaparegut per tant els límits entre la cultura popular i la cultura elevada (àmbits: ciències socials, llengües, tecnologia, cultura audiovisual).
– L’eclecticisme i l’absència de patrons estilístics comuns (àmbits: filosofia, estètica, història de l’art).
– Els aspectes formals s’igualen o queden relegats a un segon terme, darrera dels processos artístics, el contingut o el missatge que es vol transmetre; la pura anàlisi formalista moderna (color, composició, etc.) és del tot incompleta a les classes postmodernes, ja que se centra a examinar elements aïllats del seu context cultural (àmbits: tecnologia, per documentar el procés artístic seguit; llengües, per justificar, interpretar, llegir o debatre el contingut de l’obra; ciències socials, per identificar el context cultural on s’ha produït).
– La doble codificació de les obres, en elles es recorre a l’ambigüitat de la metàfora, la ironia, el contrast, la comparació, etc. No existeix una única lectura, ni hi ha un punt de vista privilegiat, els espectadors es converteixen en artistes, ja que recreen l’obra en el mateix acte d’entendre-la (àmbit: llengües, retòrica de la imatge).
– La reinterpretació de la tradició, com apunta Efland (2003:68): l’ús que fa l’art postmodern d’objectes i imatges diversos suggereix el col·lapse cultural del món i recorda que les imatges estan sotmeses a un procés continu de reapropiació i reciclatge (àmbit: ciències socials, història de l’art).
– La presència rotunda de la dona en el món de l’art (a la carpeta hi trobem artistes com: Ana Mendieta, Rineke Dijkstra, Sophie Calle, Eulàlia Valldosera, Moira Ricci, Nancy Goodman i Antonia Valero, entre d’altres) suposa un pas més en la lluita per la igualtat i la democratització de l’art (àmbits: ciències socials, educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, coeducació).

2. EN FORMA DE FITXES DE TREBALL
La part davantera de cada fitxa està pensada perquè pugui fotocopiar-se i repartir-se a l’alumnat, mentre que la part posterior aporta informació complementària per al professorat.
Amb la fotocòpia de la part davantera, o la seva projecció a classe, l’alumnat tindrà una pauta a seguir, amb exemples de treballs d’altres estudiants que han fet el mateix exercici. També comptarà amb referents contemporanis, procedents de l’art, la cultura visual i la literatura o l’assaig, que l’ajudaran a entendre els plantejaments d’algunes de les manifestacions culturals que ens envolten i contribuiran a despertar-li la mirada crítica, tan present en tots els nostres currículums. Els criteris d’avaluació especificats a cada fitxa orientaran l’alumnat a assolir uns objectius determinats.
La part posterior de cada fitxa, dedicada al professorat, augmenta la informació sobre els referents, alhora que proporciona una proposta de seqüenciació de l’activitat. Durant l’última hora de treball, s’anima a fer un comentari en grup dels resultats per tal de fomentar el diàleg, entès aquest com una condició indispensable en la construcció del coneixement.