Aquesta setmana blanca m’he permés el luxe de llegir pel simple fet de gaudir de la lectura, ha estat, com sempre que el llibre t’encisa, una llegida d’un cop… Una novel·la històrica, biogràfica, sense diàlegs, narrada en tercera persona, d’una gran erudició i rigor amb les fonts sobre una dona que ha estat llegenda i mite, però que de ben segur que la seva història més fidel i veraç és més interessant que qualsevol conte fantàstic. Només pel fet d’haver nascut dona, haver estat educada en la ciència i la raó, en una època convulsa, de lluites pel poder, fanatisme religiós, decadència i crisi de valors, ella, Hypatia d’Alexandria va viure aliena a les lluites fratricides capficada amb els misteris de l’univers…, del “cel estelat” (damunt meu, és clar).
Avui, ja 8 de març, dia de la dona, vull rendre homenatge a aquesta figura femenina, segons diu la tradició, dona de gran bellesa i major intel·ligència, matemàtica, astrónoma i filòsofa:
HYPATIA D’ALEXANDRIA
”Hypatia, filla de Teó, fou la primera víctima mortal de la misogínia que aconseguiria el seu paroxisme sanguinari en la cacera de bruixes. Hypatia representa a centenars de milers de dones sense nom. EL SEU NO HA DE DESAPARÈIXER MAI DE LA HISTÒRIA”
Arnulf Zitelmann: Hypatia, 1988, citat a Hypatia de Pedro Gálvez, 2010.
Us el recomano…
Si voleu saber una mica més sobre aquesta dona podeu visitar la vikipèdia: