Category Archives: HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

Articles, enllaços, audiovisuals relacionats amb el curriculum de la matèria Hª de la Filosofia de 2n de Batxillerat.

Hypatia d’Alexandria

Aquesta setmana blanca m’he permés el luxe de llegir pel simple fet de gaudir de la lectura, ha estat, com sempre que el llibre t’encisa, una llegida d’un cop… Una novel·la històrica, biogràfica, sense diàlegs, narrada en tercera persona, d’una gran erudició i rigor amb les fonts sobre una dona que ha estat llegenda i mite, però que de ben segur que la seva història més fidel i veraç és més interessant que qualsevol conte fantàstic. Només pel fet d’haver nascut dona, haver estat educada en la ciència i la raó, en una època convulsa, de lluites pel poder,  fanatisme religiós, decadència i crisi de valors, ella, Hypatia d’Alexandria va viure aliena a les lluites fratricides capficada amb els misteris de l’univers…, del “cel estelat” (damunt meu, és clar).

Avui, ja 8 de març, dia de la dona, vull rendre homenatge a aquesta figura femenina, segons diu la tradició, dona de gran bellesa i major intel·ligència, matemàtica, astrónoma i filòsofa:

HYPATIA D’ALEXANDRIA

9788499080758

‎”Hypatia, filla de Teó, fou la primera víctima mortal de la misogínia que aconseguiria el seu paroxisme sanguinari en la cacera de bruixes. Hypatia representa a centenars de milers de dones sense nom. EL SEU NO HA DE DESAPARÈIXER MAI DE LA HISTÒRIA”

Arnulf Zitelmann: Hypatia, 1988, citat a Hypatia de Pedro Gálvez, 2010.

Us el recomano

Si voleu saber una mica més sobre aquesta dona podeu visitar la vikipèdia:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Hip%C3%A0tia

Homo homini lupus est

Mirant per la televisió les darreres notícies sobre l’estat de la població civil a Haiti, no puc deixar de pensar en l’aforisme de Thomas Hobbes, segons aquest pensador, l’ésser humà en estat de naturalesa està en una pugna continua pels recursos naturals necessaris per a la supervivència. Ens planteja un caos, un desordre total i absolut on la pau no està garantida, tot home és rival d’un altre perquè tots volen el mateix: sobreviure. La imatge suggerida sembla decebedora, on estant els ideals dels Drets Humans, la solidaritat, la tolerància,… És realment l’ésse humà dolent per naturalesa? L’egoisme és connatural a l´essència humana? I malgrat tot, Haiti n’és una mostra actual i real del comportament humà en situaciones extremes:  no hi ha cap autoritat contundent, les persones lluiten per aconseguir una mica d’aigua, de menjar.  Es barallen els hómens, per un sac d’arròs, les dones, inclús els xiquets… Tot val quan hi ha gana!!! El meu fill pregunta extranyat: com és que els cascs blaus van armats? què no són de les Nacions Unides? que no vénen en son de pau? Realment és l’única sortida per a repartir l’ajuda humanitària que els arriba?

Resulta  paradoxal, però de fet és així: sense autoritat s’imposa el caos, quan hi ha por, els instints superen la raó i allò considerat civilitzat.