Durant el segon trimestre d’aquest curs 2011/2012 he dut a terme uns quants experiments en la meua pràctica docent, intentant ser fidel als principis de l’ensenyament competencial i després d’haver estudiat i reflexionat amb el document de Neus Sanmartí “Avaluar per aprendre” he aplicat diferents estratègies d’ensenyament-aprenentatge amb l’alumnat. Heus aquí el resultat d’aquesta nova aventura educativa.
Crisis? What Crisis?


Eduard Punset entrevista a Roger Schank, un reconegut investigador de les Ciències Cognitives que ha desenvolupat diversos sistemes per a millorar les tècniques d’aprenentatge. Una de les idees que apareix en el programa és la importància de les preguntes per sobre de les respostes i la memorització, com també la necessitat d’experimentació per assolir els aprenentatges, més que el tradicional paper de l’escola i el professorat com a transmissors de coneixements.

Durant el segon trimestre del curs hem estudiat les diferents facetes de l’ésser humà des de la perspectiva filosòfica, en primer lloc les teories sobre l’evolució humana, valorant la importàcia del context històric; a continuació hem distingit entre el procés d’hominització i humanització i fent palesa de la contraposició natura/cultura. Per acabar amb el vessant individual i social de l’ésser humà.
Aprofitant el material didàctic sobre multiculturalitat elaborat per Miquel Angel Essomba i la Fundació Jaume Bofill vàrem visionar un documental de TOT UN MON sobre la problemàtica de la immigració a partir de diferents protagonistes.
Es va proposar com activitat específica d’avaluació un debat filosòfic sobre l’etnocentrisme vs l’universalisme cultural. Es va dividir la classe en dos subgrups, cada un del quals defensava una de les dues postures contraposades.
Es tractava d’un treball en grups cooperatius, de tal manera que l’important era la construcció de coneixements, la classe va esdevenir una comunitat de recerca, allò veritablement rellevant no era guanyar el debat ni demostrar que el nostre possicionament era el millor, el correcte o el més encertat,… Calia de ser capaços d’escoltar als companys i companyes, pensar arguments alternatius, empatitzar amb els altres, posar-nos en la seva pell per intentar comprendre les seves raons.
D’altra banda, hi havia un altra premisa important, el treball havia de ser col·laboratiu, és a dir, no havia de ser el resultat de la suma de les tasques individuals, fragmentades, sinó que calia una coherència interna, un treball conjunt, on cadascú tenia la seva feina i n’era responsable i alhora també ho era de que els altres fessin la seva, doncs la qualificació final seria per a tot el grup.
Es van presentar a cada grup cinc arguments als quals calia buscar raons per defensar-los, exemples, contraexemples, resaltar els punts forts de la postura defensada, així com destacar els punts febles de l’altre grup. Es van dur a terme dues sessions de preparació del debat, primer per repartir les diferents tasques, la següent per desenvolupar el treball de recerca d’informació i assaig dels torns d’intervenció així com les estratègies de presentació dels arguments pels diferents grups.
Cada subgrup estava format per un portaveu, un secretari i 4 vocals. Es va constituir un jurat que valorava les diferents intervencions dels companys seguint els criteris d’avaluació del debat filosòfic que prèviament havíem consensuat entre tota la classe. A més es va distribuir la resta d’alumnes en públic a favor d’una postura o l’altra. I, finalment, dos alumnes es van encarregar de donar testimoni gràfic desenvolupant el paper de premsa, la seva tasca va consistir en gravar la sessió de debat i redactar la notícia, donar un titular i triar una fotografia representativa.
El paper de la professora va ser secundari, va actuar com a moderadora del debat filosòfic, donant pas a les intervencions dels diferents membres dels grups.
Debat universalisme vs etnocentrisme on PhotoPeach
El resultat de l’experiència va ser fantàstic, molt enriquidor. Els i les alumnes es van posar en el seu paper amb gran interès en la consecussió i desenvolupament de les tasques, van ser molt autònoms-es en l’organització prèvia al desenvolupament del debat i en la responsabilitat de presentació dels informes i conclusions finals.
En la sessió posterior al debat filosòfic es va dur a terme l’avaluació de l’activitat, com a avaluació reguladora, autoavaluació i coavaluació. El nivell d’exigència va ser màxim entre ells, de la mateixa manera que van mostrar empatia vers aquells alumnes més desfavorits.
Debat universalisme vs etnocentrisme cultural on PhotoPeach