La Història, en general, i la Història de la Filosofia, en particular, ha estat fonamentalment masculina. Gairebé tothom ha sentit a parlar de Descartes i la famosa sentència: “cogito, ergo sum”, ergo sum res cogitants… Aquesta escisió de l’ésser humà, cos i ànima contraposats, aquesta lluita pel domini de la raó, ignorant i menyspreant els sentits i els sentiments ha estat asumida i assimilada al llarg de la Història del Pensament. Però hi ha altres maneres de ser reflexiu i raonable sense deixar de banda una part important de l’ésser humà.
El concepte de raó poètica de la filòsofa espanyola Maria Zambrano s’endinsa en l’interior de l’ésser humà a la recerca d’un métode, en sentit de camí, de guia per a viure, per a ser en el sentit originari grec: arribar a ser, esdevenir. La raó poètica es contraposa al logos, aquest és la raó abstracta, rígida, del coneixement matemàtic; per contra, la raó poètica proporciona una manera de veure completament humana, l’essència de l’ésser humà està en el seu interior, en els sentiments i desvetllar-los, des-cobrir-los suposa conèixer-nos a nosaltres mateixos, assumir-nos tal com som, construir-nos com a éssers sagrats, conscients de la nostra existència personal, particular, única i irrepetible.
Mitjançant la raó poètica, o el coneixement poètic, assolim la realitat, una realitat enigmàtica i misteriosa que emana de la vida, del ser. La paraula poètica no vol dominar la realitat amb un llenguatge encotillat i dominador, sinó assolir-la de forma submisa, festejant-la amb el llenguatge de la poesia. La vertadera comunicació és aquella que no té paraules, la de mi amb mi mateix, aquesta comunicació és silenciosa, no necessita del “dir”, és pur sentiment i emoció, és poesia.
La poesia es lo único rebelde ante la esperanza de la razón. La poesia es embriaguez y sólo se embriaga el que está desesperado y no quiere dejar de estarlo. El que hace de la desesperación su forma de ser, su existència”.
Mujeres en la Filosofia.
Maria Zambrano a wikipedia
Antología de textos de Maria Zambrano.
La mujer y su obra. Chantal Maillard.
L’autor revela les conseqüències ambientals ocultes del procés de producció, manufacturació i comercialització dels productes de consum. Goleman mostra com les maneres de consumir poden conduir nous canvis essencials per salvar el nostre planeta.


