Qui som?

El projecte PRESENTS és un projecte intergeneracional que va néixer el curs 2017-18 al barri de Sant Antoni fruit de la col·laboració entre l’Equip d’Atenció Primària (EAP) Sant Antoni de la Gerència Territorial de Barcelona de l’Institut Català de la Salut (ICS) i l’escola dels Salesians de Rocafort

L’EAP Sant Antoni, va analitzar els principals problemes de salut del barri, i va objectivar que l’índex d’envelliment i l’aïllament social en persones majors de 75 anys és molt superior al barri que a la resta de Barcelona, fet que condiciona un elevat sedentarisme. La inactivitat física constitueix el quart factor de risc més important de mortalitat a tot el món (6% de defuncions). La inactivitat física repercuteix considerablement en la prevalença de MNT (Malalties No Transmissibles) i en el seus factors de risc. Hi ha evidència clara que l’activitat física regular reporta beneficis importants i nombrosos per a la salut. L’evidència respecte als adults de més de 65 anys indica que els qui desenvolupen una major activitat presenten taxes més baixes de mortalitat i de MNTs (Global recommendations on physical activity for Health OMS 2010).

Paral·lelament, des de l’escola Salesians de Rocafort del barri es va plantejar als alumnes la realització d’una intervenció en salut comunitària, inclosa en l’assignatura “Aprenentatge i serveis”. 

Es va dissenyar un projecte amb l’objectiu inicial d’incrementar l’activitat física de les persones grans sedentàries mitjançant un pla d’entrenament guiat per professionals  i supervisat per alumnes de la ESO. Aquest objectiu inicial es va anar ampliant, passant a ser una excusa per a generar un espai on joves i grans compartien experiències, històries i reflexionaven sobre quin és el seu paper en aquesta societat

Aquest projecte, per una banda ha fet més visible la responsabilitat dels adolescents, en tant que s’han hagut de fer càrrec de l’acompliment d’una taula d’exercicis plantejats a la gent gran, treballant la motivació cap a la consecució de les fites, ja que una de les principals dificultats que té l’aplicació d’un programa d’exercicis per a persones grans és la manca d’adherència. En aquest context, l’alumne és el mestre i per tant ha de procurar fomentar les capacitats de l’altre amb valors com l’empatia, la motivació i la comprensió de les capacitats i mancances de l’altre. 

I per altre banda, hi hagut una segona part de l’activitat en què s’han establert dinàmiques de treball molt positives i que han permès tractar un tema a cadascuna de les sessions des de dues perspectives diferents: amb la mirada dels grans que aportava la saviesa de l’experiència, i la vivència i l’aprenentatge dels adolescents.

Els programes intergeneracionals són medis, oportunitats i formes de creació d’espais per la trobada, la sensibilització i la promoció del recolzament social.  En aquest espai es genera un intercanvi recíproc, intencionat, compromès i voluntari de recursos, aprenentatge, idees i valors que va adreçat a crear entre les diferents generacions llaços afectius, canvis i beneficis individuals, familiar i comunitaris, entre d’altres, que permetin la construcció de societats més justes, integrades i solidàries.