De l’aula a l’institut i al barri

Mar Vara Cifre / Per a qualsevol professor, el temps passa amb cursos escolars, per això puc dir que fa quatre anys la directora del meu institut em va dir: “Mar, jo això que fas a l’aula, ho vull per a tot l’Institut”. I l’ApS es va fer amb Les Corts.

El model que l’Ins Les Corts ha anat consolidant va començar amb petits grups d’alumnes de les meves assignatures que es feien responsables dels ApS de cada curs: la Marató de TV3 a 1r d’ESO, el Banc d’Aliments a 2n d’ESO i Les Escoles pels DH amb Amnistia Internacional a 3r d’ESO. Però, el curs 2017-18 la Magic Line proposada a 4t d’ESO va enlluernar a tot el Centre, perquè aquest és realment un Servei fet a mida per a nosaltres: pel lloc on estem situats som un punt d’avituallament durant la cursa de la BML, perquè som al costat del parc de la Maternitat per on passen tots els participants, i els podem animar i donar un cop de mà.

Si ara ho analitzo, penso que hi ha hagut tres moments clau en la integració de l’ApS al Centre:

• Adaptació entre alumnat-professorat-entitat.
• Adaptació entre les matèries per crear transversalitat.
• Adaptació del marc horari del Centre.

En el procés de transformació que hem viscut, el primer pas ha estat millorar el que ja teníem, fer-ho fàcil, perquè fos acceptat per tothom sense neguit. En aquell moment ens va semblar més senzill assignar un projecte a cada grup de 4t d’ESO en funció dels horaris i interessos entre entitats i professorat. Així cada grup tenia assignats un servei i una entitat i el tutor era l’encarregat de dinamitzar el Servei Comunitari, però tota l’organització i la gestió dels projectes estava centralitzada només en la coordinadora amb una reducció horària per poder fer-ho.

La resposta va ser extraordinària; òbviament hi va ajudar el fet que l’alumnat ja coneixia el treball amb ApS d’anteriors projectes i són ells els que van arrossegar el professorat a obrir les seves aules al Servei Comunitari. Les entitats també hi varen posar el seu gra de sorra i varen acceptar les limitacions d’espais i marcs horaris adaptant els seus tallers. I no puc oblidar que el professorat, aquell primer any, va mostrar tota la paciència del món en les intromissions a les seves classes per part meva i l’entusiasme de l’alumnat durant els mesos d’acció directa.

El curs següent vàrem començar un nou model: responsabilitat compartida amb un referent. El professorat començava a tenir la responsabilitat de tirar endavant el projecte i aquí les matèries es varen fer membres actius del Servei Comunitari aportant idees: un concert d’un grup d’alumnes per recaptar aliments i, per part del professor d’anglès, el disseny d’uns cartells per promocionar els serveis; la proposta d’un mercat d’intercanvi de roba al pati i la participació de gran part del claustre en la Magic Line.

Aquest model era molt més assumible. La idea era anar creant un equip de professorat que, junt amb la coordinadora, assumís els projectes que s’anessin proposant i que ells mateixos tinguessin les seves pròpies propostes; jo només coordinaria i donaria solució a les necessitats que sortissin durant el procés.

En les propostes de l’aps com a repte per a la nostra comunitat educativa, el mateix curs vàrem ser conscients que calia reorganitzar l’horari per no entorpir altres assignatures i així vàrem dissenyar el model taller, un blog de dues assignatures, amb l’esbarjo entremig, que permetés sortides i més temps per a les entitats.

Ara l’Institut Les Corts comença un nou repte: encetem el curs amb un equip de 8 professors d’àrees diverses, que es coordinaran per portar a terme amb els alumnes de 4t d’ESO els Serveis Comunitaris que s’han proposat i elegit.

Com hem arribat fins aquí? Ja ho veieu… A poc a poc, provant, entusiasmant el professorat, creant el clima per obrir l’aula, facilitant la feina i amb el suport de l’equip directiu.Segurament ara tots creiem en les possibilitats educatives que se’ns obren davant la pedagogia dels ApS i volem ser més propers al barri i a la ciutat. També hem comprovat el canvi que experimenta l’alumnat quan assumeix un repte i se’l fa seu i el suport que les entitats poden aportar a la nostra tasca amb la seva experiència.

I no cal anar gaire lluny per trobar-nos: només cal voler establir un pont que apropi els nostres alumnes a la realitat que viuran.

Desembre 2019

Projectes de recerca amb servei a la comunitat

Francisco Gris – El curs passat, al Col·legi Santa Teresa de Lisieux, vam portar a terme una iniciativa que pretén donar resposta a diferents necessitats que van aparèixer en el moment d’incorporar el servei comunitari a la programació curricular de la nostra escola en forma de projecte propi. Encara que ja portàvem uns anys realitzant diferents serveis comunitaris a tots els nivells, vam decidir dissenyar una proposta de centre totalment nova que aprofités la capacitat motivadora de la metodologia de l’aprenentatge servei per millorar el compromís del nostre alumnat amb la seva formació. En aquest sentit, vam posar l’accent en un aspecte concret del currículum: el projecte de recerca de 4t d’ESO.

Així va néixer la idea de combinar el servei comunitari i el projecte de recerca amb els següents objectius: fomentar l’interès de l’alumnat respecte a aprenentatges del currículum gràcies a la capacitat motivadora del servei comunitari; aprofitar aquesta motivació per orientar aquest cap a un tipus de recerca que, gràcies a unes pràctiques de servei, també desenvolupés intensament l’assimilació de valors fonamentals per a la nostra societat: com la capacitat crítica, la participació i la solidaritat; i finalment, reivindicar la necessitat de fer del servei comunitari sota la metodologia de l’ApS quelcom que va més enllà del voluntariat, ja que té també l’objectiu de produir en l’alumnat veritables aprenentatges significatius. És per això que gràcies al projecte de recerca, aconseguim posar en valor la necessitat de realitzar una veritable recerca de la realitat social que volem construir participativament i uns aprenentatges clarament recognoscibles per part de l’alumnat.

Una vegada reconegut el caràcter propi del nostre projecte vam passar a configurar l’organització concreta d’aquest. El primer que vam fer va ser dissenyar diferents propostes de recerca-servei per a cada àmbit de coneixement i assignatura del currículum de 4t. Això permet establir relacions i crear una xarxa més estable amb les diferents entitats del barri o les mateixes administracions. No obstant això, sempre podem permetre a l’alumnat concebre les seves pròpies propostes, ja que aquestes seran més fàcilment realitzables a partir de la xarxa ja creada. Encara que pugui semblar que el vincle recerca-servei limitaria les possibles recerques a àmbits solidaris, més bé aconseguim posar en valor la capacitat humanitzadora de qualsevol recerca, quan orientem aquesta cap a aprenentatges experiencials vinculats a situacions i reptes reals del nostre entorn.

Segon, vam decidir assignar al projecte una hora setmanal de l’horari lectiu, amb l’objectiu d’assegurar una dedicació de 35 hores a la recerca i als aprenentatges del servei amb l’assistència i supervisió del professorat (els serveis es realitzen normalment fora de l’horari lectiu). En el nostre cas, que disposem de tres tardes de classe a la setmana a secundària, vam fer coincidir les hores de religió i tutoria de 4t en una d’aquestes tardes per poder disposar de, com a mínim, una hora a la setmana de classe pel projecte, que es desenvolupa per tant durant tot el curs, de setembre a juny, seguint el següent calendari:

Al primer trimestre, presentació i organització, sensibilització, formació en realització del projecte de recerca, inici de la redacció de l’informe escrit i primers aprenentatges i si és possible propostes de servei. Al segon trimestre, recerca i disseny del servei (treball de camp), continuació de la redacció de l’informe escrit i realització del servei o d’una part d’ell. Al tercer trimestre, realització del servei (excepcionalment), finalització de l’informe escrit, presentació oral de la recerca i activitats de reconeixement.

També vam idear una organització d’alguns espais del centre, amb l’objectiu de facilitar la realització del projecte. Per això, i tenint en compte que a la nostra escola les aules de secundària es troben encadenades i disposen d’una porta que permet comunicar-les, vam decidir el següent: primer, ubicar un grup de batxillerat a l’aula anterior a les de 4t. Segon, configurar l’horari setmanal de manera que la tarda de servei comunitari coincidís amb una de les tres tardes lliures de batxillerat. Tercer, els dos grups de 4t farien la seva classe de tutoria a l’aula de 4t no colindant amb la de batxillerat. I finalment, el grup de servei comunitari faria la seva classe ocupant l’aula de batxillerat i l’aula colindant de 4t, distribuït en grups de quatre i amb la possibilitat que el professorat fes les observacions i assistències corresponents més fàcilment.

D’aquesta manera, el nostre alumnat va realitzar serveis per a entitats com el CRAM, ElParlante, un centre residencial per a gent gran i diversos centres educatius del barri. De cara al curs vinent, ens agradaria continuar endavant i ampliar la xarxa de col·laboracions. Com afirma Antoine de Saint-Exupéry a Ciudadela, secció LXXV: «si vols construir un vaixell, no comencis per cercar fusta, tallar taulells o distribuir la feina. Evoca primer als homes i dones l’anhel del mar lliure i ample».