Al nostres dies quan fem un sopar o un dinar per als amics o familiars, intentem donar els millors aliments, però si volem que realment sigui una bona festa en un moment concret apareix la música i és quan la gent comença a ballar i a riure.
I a època medieval passava de igual forma. Però la diferencia era que els únics que podien fer banquets eren el nobles i els monarques. I el treball que haurem de fer tracta de la música, les danses i el jocs que sonaven en aquests banquets tan fabulosos.
Les Danses Medievals
Les danses medievals són poc conegudes avui en dia perquè s’han conservat molt pocs escrits, i perquè, a més, en l’època, escrivien les notes en un pentagrama de 4 línies i no de 5, com tenim actualment, amb el qual resulta confús el conèixer les melodies. A més no es descriuen a cap dels escrits conservats, per tant, és gairebé impossible saber com es feien en l’època.
Les primeres danses de les que es té constància detallada són ja de l’època del Renaixement a Itàlia. però se sap que en l’edat Mitja n’hi va haver, perquè a més estan representades en pintures i miniatures.
Se sap que hi havia dues formes de dansa molt comunes en l’Edat Mitja, el carol i l’estampie.
El carol era una dansa en cercle on s’agafaven de la mà i cantaven alhora que ballaven.
Mentre que l’estampie consistia en diverses seccions de danzantes que repetien la forma aa, bb, cc…
mentre ballaven
Hi ha danses medievals els noms de les quals s’han conservat fins als nostres dies. Entre elles tenim:- Carol
– Dansa Macabra (segle XIII)
– Estampie (segle XIII)
– Branle (segle XIV)
– Saltarello (segle XIV)
– Tresque (segle XIV)
– Basse Danse (finals del segle XIV)
– Tarantela (segle XV)
CAROL (segle XV):
Va ser una composició anglesa del segle XV, una espècie de nadala amb
rimes tant en anglès com en llatí. No eren cançons populars però les seves melodies i ritmes li van donar aquest aire popular.
Tenia unes parts que es cantaven en un sol i altres de forma coral. El que es cantava era poesia religiosa d’estil popular, sobretot abundaven els temes de la reencarnació.
Les estrofes es cantaven totes amb la mateixa música i la tornada tenia la seva pròpia.
La tornada sempre s’entonava al començament i després de cada estrofa
BALLA MACABRA (segle XIII):
També coneguda com “Dansa de la mort”. Té el seu origen a França i durant
l’Edat Mitja va ser un tema
molt recurrent. D’una banda tenia una intenció religiosa on es recordava que el final|finalitat de tots era el mateix i que els plaers terrenals eren peribles, i d’altra banda tenia una intenció satírica en fer que tots caiguessin morts amb independència de la posició social que ocupaven.
Tots eren iguals davant de la mort.
La dansa de la mort castellana sorgeix el segle XV, de fet, es conserva
un manuscrit a la biblioteca de l’Abocador d’Escòria on la mort treu a
ballar diferents personatges com un Papa, un Bisbe, un llaurador…
recordandoles que tot arriba a la seva fi amb la mort i haciendolos caure als seus braços.
ESTAMPIE (SEGLE XIII):
És una composició de música instrumental que conté de quatre a set
seccions conegudes com|com a “puncta” que es va repetint en
sèries de forma aa, bb, cc… No se sap absolutament res de com es ballava ja que no es conserven escrits de l’època sobre ella, més que algunes il·luminacions en manuscrits
BRANLE (SEGLE XVI):
És una dansa que prové del francès on es balla de forma lateral, en
parelles, o formant cercles. Prové de la paraula “Brander” que en francès significa brandir.
A Espanya es coneix com “Bran”. Es creu que aquesta dansa es va traslladar a Escòcia on va ser coneguda com “Brail” però a Anglaterra no va tenir a penes popularitat.
