Recordeu les pautes que vaig donar a classe i inserteu els comentaris en aquest article!!
31 pensaments sobre “Els instruments!! CURS 1r B”
Hola Albert el meu instrument es la kora
El que mes m’ha sorpres a sigut la seva forma, i el so es molt curios.Es utilitzada a África ocidental,el més curios es que esta formada a partir d’una gran carbassa tallada per la meitad i coberta am pell de vaca té una osca pont com un llaüt o guitarra el so es similar al d’una arpa.
ACORDIÓ DIATÒNIC http://www.youtube.com/watch?v=KfFq0X8OED8
M’ha sorprès el munt de tecles que te per tocar i el so tan especial que te ja que es un so molt bonic per mi,es de la família de vent crec que es toca la majoria a Colòmbia, te un munt de tecles i el seu so es molt bo .
http://www.youtube.com/watch?v=gr2SBRqt1Fo&feature=related
El que més m´ha sorprés a sigut el seu so.EL seu so tranquilitza molt,sona moltbé.
L’Oboé és un instrument aeròfon, de llengüeta doble, tub cònic i tessitura aguda. Segons la classificació habitual, es considera de vent fusta i llengüeta doble, i segons la de Hornbostel-Sachs es troba al grup 422.12. El seu ús es circumscriu a la música d’orquestra i per a banda -en ambdós casos per parelles- i a la música de cambra. El corn anglès és de la mateixa família, amb un registre més greu.
L’oboè es va desenvolupar durant el segle XVII a partir de la xeremia. El seu nom prové del francès hautbois (haut = alt, en el sentit de fort; bois = fusta: instrument de fusta que sona fort).
Al terreny de l’etnomusicologia i de l’estudi organològic dels instruments de les diferents cultures del món, per extensió, s’anomenen oboès tots els instruments de llengüeta doble.
L’Oboè és de la familia de vent.
El seu cos és un tub cònic format per 3 seccions: la superior, la inferior i la part del pavelló. El diàmetre de l’obertura mesura 0,47 cm a la part més alta i 1,58 cm al començament del pavelló. El pavelló s’acampana una mica i acaba amb un anell de metall. Per l’altre extrem és per on s’insereix el tudell de la inxa, adaptada per mig suro; la llengüeta és de doble canya (Arundo donax) i de 0,63 cm d’ample i està lligada al tub mitjançant un fil enrotllat. La longitud de l’instrument, inclosa la llengüeta, és d’aproximadament 64,77 cm; la llengüeta i el tub de metall sobresurten uns 6,35 cm. L’afinació de l’oboè pot variar-se, encara que molt lleugerament, ficant o traient la llengüeta.
El seu so ha estat descrit com acre, nasal, penetrant, aspre, ronc i abellutat. Aquests adjectius representen les qualitats més òbvies de la doble llengüeta, qualitats que ho distingeixen d’altres instruments.
Hola Albert!
El meu instrument és el fagot i aquí et deixo el vídeo i les preguntes:
El meu vídeo és un duet de piano i fagot. http://www.youtube.com/watch?v=CZ1Nz3UOOas
M’ha sorprès el seu so perquè jo desde que vaig conèixer aquest instrument, he pensat que era un instrument al qual el seu so era agut i m’ha sorprès que el seu so podia ser agut o greu, però era més anant cap a greu que agut.
El seu so es al·lucinant perquè pot arribar a fer una nota tant alta que tant baixa i pot variar moltíssim d’una nota a una altra.
El fagot és un instrument musical aeròfon que pertany a la família de l’oboè; per tant, un instrument de vent-fusta, i es toca per la part d’Itàlia cap amunt, per Alemanya…
La tenora és un instrument aeròfon de llengüeta doble i tub cònic, de la família de les xeremies. El seu nom provindria de fet de xeremia tenor. És un dels instruments més característics de la cobla.
El perfeccionament i establiment com a instrument de cobla el va realitzar Pep Ventura cap a la meitat del segle XIX, ja que essent-ne un gran solista sabé com treure’n profit.
La tenora consta de tretze claus de metall copiades de l’oboè perquè el músic interpreti les diferents notes i que segons diversos folkloristes introduí Andreu Toron a Perpinyà per encàrrec de Pep Ventura.
Està constituïda per cinc peces, la canya, el tudell, el cos superior del cilindre, el cos inferior i la campana. Està bàsicament fet de fusta de ginjoler menys la campana que és de metall. Antigament sembla que es feia de boix i que tenia entorn de 70 centímetres de llarg.
La mida actual és d’uns 85 cm i vibra gràcies a l’acció d’una inxa doble de canya. Està afinada en si bemoll i pot interpretar notes des del mi2 fins al sol5 (aproximadament).
1) El que m’ha sorprés d’aquest intrument, es que es molt dolç, i delicat.
2) Si m’agrada el seu so.
3) Pertany a la familia de les xeremies.
http://www.youtube.com/watch?v=zTyVFaKikSs
És un instrument de corda percutida, és a dir produiex un so a causa d’un mecanisme que consisteix en que un martell golpeja a les cordes i aquestes vibren. El que més m’ha sorprés ha sigut el seu so, que no he acabat de definir era com una barreja entre l’arpa i el piano i a més al costat esquerra tenia com un aparell. El seu so no es pot ven be definir pero no m’ha acabat d’agradar. Pertany a la família de corda percutida i el país en concret no ho sé però crec que es toca a tota Europa. Una curiositat és que es antecedent del piano i les seves cançons solen expresar sentiments.
PETITA EXPLICACIÓ
El clavicordi és un instrument musical europeu de teclat, de corda percudida.
Les tecles del clavicordi són senzilles palanques que quan una d’elles s’enfonsa percudeix la corda amb una petita pua de metall que té inserida a l’extrem contrari de la tecla. Aquesta pua determina la jubilació de la corda al dividir-la a la seva longitud. La longitut entre el pont i la pua determina l’altura (afinació) del so.
També podem trobar diferents descendents com per exemple el famós piano i un altre el clavinet que es feia servir en la música funk i en el rock des dels anys cinquanta-era bàsicament un clavicordi elèctric que utilitzava una càpsula magnètica per a generar un senyal elèctric amplificada.
Encara així no és un instrument que es reconeixi pero Amadaeus Mozart a composat algunes peces perque es puguin tocar a clavicordi.
Aixó és tot
aqui et deixo el video del saltiri http://www.youtube.com/watch?v=utCEx2q6mLA
M’ha sorpres que es de fusta i té moltes cordes.
Si que m’agrada
Es de la família de les cítares
Es foca a Grecia
Les cordes estan tensades i formant un pla paral·lel al de la superfície de la caixa de ressonància, passant per sobre d’un o més ponts i lligades d’alguna manera a ambdós extrems de la caixa de ressonància.
La Kalimba es un instrument de percussió d’origens africans, m’agrada molt com es toca solament amb ls pulgars, te una caixa de ressonància molt petita, té diferents pals de fusta o llamines de el metall de diferentes mides que amb el fregaments del dits i la caixa de ressonància fa un so molt bonic i agradable.
M’ha sorprés la forma de tocar-lo i de agafar-lo. No m’agrada molt el seu so però el ritme en que es toca si. El bendir és de percussió, és un tambor de marc. Es toca en tot el nord d’Àfrica, més concret en Marroc.
El bendir és un tambor de marc tradicional en tot el nord d’Àfrica, més concretament al Marroc. A diferència de la pandereta, no té decoració. La majoria té unes cordes (que solen ser d’intestí) estenent-se a través del seu diàmetre, que quan es colpeja el tambor amb els dits o palmell de la mà dóna el to típic d’un brunzit. El marc és de fusta i té una sola pell. Crea tons diferents d’acord a la difusió de les ones de xoc que es desplacen a través d’aquesta.
CURIOSITAT:
Es toca mantenint vertical i inserint el dit polze de la mà esquerra generalment dins del forat del bastidor i la mà dreta tocant a les vores i centre. S’utilitza en les cerimònies dels sufís.
http://www.metatube.com/en/videos/19542/Bit-box-Clarinete-Un-Crack/
-M`ha tocat un instrument que es diu clarinet, i el que més m’ha sorprès, ha sigut el seu so i les formes que pot sonar aquest instrument.
-Els seu so si que m’ha agradat.
-El clarinet pertany a la família dels aeròfons.
-Aquest instrument, es d’origen francès, però en el segle XVII un clarinetista alemany anomenat Johann Christoph Denner li va agregar una clau per al polze de la mà esquerra (portaveu), que permetia produir una nova gamma de sons, una dotzena per sobre de la nota original. Això marca el començament de l’evolució de l’instrument fins al seu estat actual, en què hi ha fonamentalment dos tipus de clarinets segons el mecanisme: el sistema Boehm usat en gairebé tota Europa, Àsia i Amèrica i el Öhler utilitzat a Alemanya, Àustria i alguns països d’aquest entorn.
-Hi ha dos tipus de clarinets, el clarinet di bassetto i el corno di bassetto, que van ser molt utilitzats durant clasicisme, i van ser uns dels instruments més tocats a les obre de Mozart.
Hola Albert.
El meu instrument es la gaita,aquí us deixo el meu video perque ho podeu veure : http://www.youtube.com/watch?v=jWRIQ49puEw .
El que més m’ha sorprés ha estat la rapidessa que té l’home en moure els dits i la força que té la gaita .El seu só ès impresionant hi ha que sona amb molta força tenin en compte que només ès un instrument.
La gaita ès un instrument de vent i ès de la família de les cornamuses.Aquest instrument es toca sobretot a la Península Ibèrica: Galícia ,zones de la Província de León i de Portugal , Principat d’Astúries, terç occidental de Cantàbria (i zones del Nord de la província de León),Aragó,Portugal, províncies León i Zamora,Salamanca i Extremadura,Catalunya,mallorca i també en la Rioja .He buscat a la vikipedia i algunes coses de les que hi han escrites son molt interesants i us les deixarè perque les pogueu aprendre .
El nom de gaita significa “cabra”, en referència a la procedència de la pell emprada per fer el bot. Això explicaria l’existència de paraules semblants per a denominar les cornamuses de països diversos sobretot de l’Europa oriental en els territoris dels quals s’haurien instal·lat els ostrogots o els visigots. De tota manera, tampoc cal oblidar l’existència de l’instrument anomenat ghaita, gheita o al-ghaita, de la família de les xeremies, en alguns països del Magrib.
La gaita té 4 parts : el Soplete ,el Punteru el Roncón i per últim el Fuelle.
BALALAICA http://www.youtube.com/watch?v=HU7oqkJeItQ
El seu so m’ha agradat i també m’agrada com toca el senyor la balalaica.
Pertany a la família de corda pinçada originari de Russia.
Es caracteritza pel seu cos triangular, quasi pla amb una petita boca de ressonància, un coll llarg i estret amb tres cordes de metall o tripa.Es construeix en diverses mides; a les de to més agut es polsen les cordes amb els dits, a les de to més greu amb un plectre i a les de tessitura intermèdia d’una manera o de l’altra.
La balalaica te una mesura de 1,20 cm d’altura i 0,80 cm d’ample.
La balalaica es construeix en sis tamanys:
-Piccolo
-Prim
-Segon
-Contralt
-Baix
-Contrabaix
El que mes m’ha sorprès de la balalaica es que antigament es feien amb tripa d’animal i lligats al coll de manera que el músic ho pogués ajustar a la seva manera.
Espero que us hagi agradat i que hageu conegut més coses sobre la balalaica.
El adjetivo cromático aplicado a la música se refiere a las 12 notas diferentes de la escala cromática, o sea, las naturales y las alteradas
El acordeón cromático está formado por un fuelle situado entre dos cajas armónicas de madera que albergan los diapasones, donde están sujetas las lengüetas metálicas que vibran gracias a la corriente de aire que se origina por la fuerza del brazo izquierdo del acordeonista al accionar el fuelle cada tecla o botón del acordeón cromático emite el mismo sonido al abrir y al cerrar el fuelle.
El que m’ha sorpres es que es molt dificil d’utilitzar encara que sigui praguda a la guitarra i que es molt bonic d’escoltar.
M’ha encantat el seu so es molt relaxant.L’arpa pertany a la família de corda.Jo crec que on es toca es a EEUU.
una curiosetat de les arpes es que es un dels instruments més antics que hi ha.Aqui tens el video: http://www.youtube.com/watch?v=qg-gDbd5_ug
SAXOFON
M’ha sorpres les cançons que es poden fer amb aquest instrument.
El seu so es bonic i pertany a la familia de vent fusta, crec que es toca quasi tots els llocs pero especialment en america.
Una curiositat es que el instrument te aquest nom per el seu inventor Adolf Sax.
hola Albert!!
aquest es l’instrument que em va tocar, l’òrgan de tubs: http://www.youtube.com/watch?v=MVQefMApk7c
-M’ha sorprès la forma, els tubs que té i el seu so.
-El seu so sí que m’agrada.
-Crec que pertany a la família del piano.
– El seu origen es de Grècia, i el primer orgue va ser construït per Ctesibios, l’any 120 a.C.
-Curiositats:
Un orgue és un instrument musical de teclat. Els sons es generen fent passar aire per tubs de diferents longituds (des de 5 cm fins a 7 m). Es classifica com instrument de vent i dins d’una subcategoria en la que està sol, ja que va ser creada per a ell: instruments de vent de teclat i tubs.
Consta de diferents registres o timbres: trompetes, flautes, vibració, etc. Es fa servir per mitjà d’un o més teclats per a tocar amb les mans, i un altre consistent en uns pedals en la part inferior. Els diferents registres s’accionen per mitjà d’unes palanques a l’abast de la mà de qui toca l’instrument.
En el passat, l’aire se subministrava per mitjà d’unes manxes mogudes a mà. Actualment, se subministra amb una bomba elèctrica.
L’orgue es toca amb mans i peus, la qual cosa fa que sigui un dels instruments musicals més complexos de tocar, tant a nivell de coordinació i agilitat com de lectura, ja que sovint les partitures d’orgue estan escrites en tres pentagrames.
Flauta de pan(bufacanyes, flabiol de set forats o flabiol de canon)
-El que més m’ha sorprès d’aquest instrument és que al escoltar-lo et donen ganes de relaxar-te i que convida a la tranquilitat.
-El so d’aquest instrument és un dels que he escoltat que més m’agrada, perquè és molt tranquil i no posa et nerviós; és molt bonic.
-Pertany a la família d’ instruments de vent, ja que és un conjunt d’instruments d’aquest tipus.
-Es diu que Hermes la va crear, tot i això a mi em sembla que he escoltat que es originària als Andes.
-La flauta de pan és un conjunt d’instruments de vent compostos per tot un seguit de tubs buits tapats per un extrem.
-Curiositats:
·Explica la llegenda que el déu Pan es va enamorar de la nimfa Siringa que passejava pels boscos. Un dia, Pa la va perseguir fins que el riu Ladó es va interposar en el seu camí. La nimfa veient-se amenaçada, va demanar auxili a les nàiades, els qui la van transformar en canya. Pa, molt desolat, va observar que el vent xiulava en passar per la canya i va pensar que eren els laments de la nimfa. Va decidir tallar la canya i unir els trossos. Així va crear la flauta anomenada siringa en record de la nimfa. Conservada a la caverna de Diana, després de la mort de Pa, aquesta flauta podia provar la virginitat d’una noia pel seu so.
·S’han trobat sovint flautes costat de mòmies o esquelets, col.locades allí molt probablement com un amulet de resurrecció. També es relaciona la flauta amb l’amor. Els joves indis tocaven les flautes al galanteig. A Europa, quan els nois donaven una serenata, només la flauta estava prohibida perquè era dolent per les noies sentir el seu so durant la nit. En molts llocs es relaciona les flautes de pa amb encanteris d’amor.
·Per als Inques la música era molt important. Totes les cerimònies religioses estaven acompanyades pel so que produïen instruments com les flautes de pa-anomenades també “sicuts”-, sonalls, cargols, cascavells i campanetes tubulars.
Bé, espero que ha tothom li agradi tant el seu instrument com m’ha agradat a mi el meu.
A mi m’ha sorprés el so que té, perqué es bastan peculiar, encara que es un instrument que s’assembla a la guitarra, perqué els dos son de corda i tenen la caixa de resonnancia i es toca de la mateixa forma, el seu so no s’assembla tan com jo m’esperava. Pot tenir quatre, cinc, sis o deu cordes, el banjo procedeix de l’Àfrica occidental i va ser introduit en el segle XIX a Estats Units. S’utilitza en les bamndes de Country i Jazz
Hola
El meu instrument que és la Gimbanda no surt a ningun lloc. Em podries dir a quina pàgina web surt? GRACIES
VIOLONCEL
No m’ha sorprès gaire perquè el violoncel es un instrument que ja s’aviem.El seu to m’agrada molt perquè la seva musica es molt tranquil·la i relaxada. La seva família a la que pertany es als instruments de corda.En el pais que toco el violoncel es en Italia.
INFORMACIÓ I CURIOSITATS:
Les parts del violoncel són pràcticament les mateixes que les de la resta d’instruments de corda fregada. La caixa de ressonància, o cos del violoncel, està formada per una tapa superior, una tapa inferior i una “faixa”, que és una secció de fusta que uneix les dues tapes, creant una caixa buida. A l’interior d’aquest cos es troba el bastidor, que és una estructura de reforç per a les tapes i serveix per a controlar la vibració, i l’ànima, una barreta transversal de fusta uneix les dues tapes del violoncel a la part mitjana, i serveix per a que el violoncel entri en ressonància amb les cordes.
A la tapa superior, s’hi troben dos orificis per on hi surt el so, anomenats “efes” (per la seva forma semblant a aquesta lletra). Als dos costats del cos hi ha dues escotadures, que tenen una forma còncava als dos costats del cos, que en permeten la seva millor subjecció de l’instrument amb els genolls, i, sobretot, permet que hi passi l’arc i no topi amb el cos quan es toquen les cordes més laterals, en aquest cas, el do i el la. És al voltant d’aquesta caixa on es troben la resta d’estructures.
Començant des de dalt, primer es troba el cap (amb la voluta i el claviller, on hi estan inserides les clavilles que serveixen per a subjectar les cordes, el màstil i el diapasó (sense “trastes”, com tots els instruments de la família del violí, a diferència de la guitarra). Des de la meitat de l’instrument, es troba el pont i una mica a sota del cordal (que aguanta les cordes i ajuda a afinar el violoncel ja que es troben allà incloses les claus, petites peces metàl·liques amb la mateixa funció de les clavilles).
A la seva part inferior encaixat el botó, d’on hi surt la pica, una peça metàl·lica la funció de la qual és subjectar l’instrument al terra i regular-ne la seva alçada per a la comoditat del violoncel·lista.
Encara que la mida estàndard professional del violoncel és el de 4/4, existeixen instruments d’altres mides més petits, com 3/4, 1/2, 1/4 o 7/8. Els violoncels barrocs són més petits que els moderns.
Pont
El pont és una peça de fusta situada cap a la meitat superior del violoncel i sobre la qual si recolzen les quatre cordes. Ha d’estar en posició perpendicular al pla del violoncel i a la mateixa distància de les efes. No està enganxat ni clavat a la tapa, sinó que és subjectat gràcies a la pressió que exerceixen les cordes. La seva part superior està corbada, fet que fa que les quatre cordes al llarg del màstil i el diapasó no es trobin al mateix pla. Els ponts dels violoncel·listes barrocs eren més petits i tenien la part superior molt menys corba, el que feia que totes les cordes estiguessin al mateix pla. El principal inconvenient d’això és que al tocar una corda, podrien tocar-se sense voler les cordes adjacents.
Hola Albert, et deixo amb el meu intrument, el contrabaix.
El que mes m’ha sorprès es el seu tamany, es molt gran. El seu so m’ha agradat, ve de la familia de corda. Es un instrument universal es toca a totes les parts del món. Es el segon major mes greu dels instruments cordófons.
PETITA EXPLICACIÓ
El clavicordi és un instrument musical europeu de teclat, de corda percudida.
Les tecles del clavicordi són senzilles palanques que quan una d’elles s’enfonsa percudeix la corda amb una petita pua de metall que té inserida a l’extrem contrari de la tecla. Aquesta pua determina la jubilació de la corda al dividir-la a la seva longitud. La longitut entre el pont i la pua determina l’altura (afinació) del so.
CLAVICORDI
http://www.youtube.com/watch?v=zTyVFaKikSs
És un instrument de corda percutida, és a dir produiex un so a causa d’un mecanisme que consisteix en que un martell golpeja a les cordes i aquestes vibren. El que més m’ha sorprés ha sigut el seu so, que no he acabat de definir era com una barreja entre l’arpa i el piano i a més al costat esquerra tenia com un aparell. El seu so no es pot ven be definir pero no m’ha acabat d’agradar. Pertany a la família de corda paercutida i el país en concret no ho sé però crec que es toca a tota Europa. Una curiositat és que es antecedent del piano i les seves cançons soen expresar sentiments
M’ha sorprés la seva boca tan oberta. M’agrada el seu so,és molt agradable.Pertany a la família de vent-fusta.És utilitzada al folklore català i als castellers.Hi ha diferents tipus de gralles com:la gralla seca,la gralla dolça,la gralla baixa i la gralla cromàtica.La persona que toca la gralla s’anomena graller o grallaire encara que en les Caramelles el que tocava aquest instrument se’l solia anomenar grall o grai.
ALBOKA
http://www.youtube.com/watch?v=W-oH3TuWSZM&feature=related
El que mes m’ha sorprès es que esta fet amb un corn de bou.El seu so m’agrada molt,es un instrument de vent propi del Pais Basc.
Tot i que és de llarg identificat amb el poble basc, segons alguns estudiosos musicòlegs l’instrument va ser originalment nadiu d’Àsia i va poder haver estat portat a Ibèria per la conquesta àrab d’Hispània
http://www.youtube.com/watch?v=4uHTXGKHyRE&feature=related
Aquesta es la trompeta
M’ha sorprès el seu so i també m’ha sorprès que aquest noi toqui tan ràpid la trompeta i molt bé.
El seu so m’hagrada perquè es molt bonic i molt divertit.
La trompeta pertany a la família de vent.
La trompeta és molt coneguda i jo crec, que es toca en quasi tots els països.
La trompeta és un instrument musical de vent, pertanyent a la família dels instruments de vent-metall o metalls, fabricat en un aliatge de metall. El so es produeix mitjançant la vibració dels llavis de l’intèrpret en l’embocadura a partir de la columna del aire (flux d’aire), embocadura que està acoblada a un tub corbat que acaba en un pavelló. El músic que toca la trompeta rep el nom de trompetista.
curiostetat- Quasi tan antiga com la flauta com l’instrument més antic i generalitzat, van haver de ser la trompeta i la corneta, derivades de la banya de bou que encara pot servir com a trompa de caça. Per tant, les primeres trompetes van ser fabricades amb banyes d’animals cuits, canyes de bambú, tubs vegetals buits o petxines i eren emprades pels homes primitius per a diverses qüestions com eren els enterraments, rituals per espantar els mals esperits, per a la caça o transmetre senyals. [5
1)que quan toca sembla un trompa
2)si, m’ha agradat
3)es de la familia del trombó
4)crec que es toca a Filipines
5)es un instrument de vent, normalment es de coure amb perforació que es fa especialment ampla cap a la part del pavelló.També és durant el segle XIX que es construeixen els sausofons.
Hola Albert .
Posaré videos de cadascun dels tipus de guitarra , tant de eléctrica , com de acustica , com de flamenca. Després contestaré a les preguntes i afegiré una miqueta més d’informació sobre aquest instrument.
-GUITARRA ACÚSTICA :és un tipus de guitarra amb cordes de metall, el so es genera mitjançant la vibració de les cordes que es amplifiquen en una caixa acústica de fusta o algun acrílic. http://www.youtube.com/watch?v=Zo_NL_OqyRY&feature=related és la cançó de titanic amb la guitarra , tocada per un nen d’uns 16 o 17 anys .
-GUITARRA FLAMENCA: Varia el seu so per una construcció lleugerament diferent i l’ús de diferents tipus de fustes. La guitarra flamenca té un so més percussiu, la seva caixa és una mica més estreta, i generalment les cordes estan més a prop del diapasó. http://www.youtube.com/watch?v=GO2kR5l9CFM&feature=related és l’unic video de cançó que he trobat , ja que la guitarra flamenca no és tan famosa.
Jo no sabia que hi havia tres tipus de guitarra , només sabia la eléctrica y la acustica , així que m’ha servit per saber alguna cosa més . El so que més m’agrada és el de la guitarra acustica , ja que es el més bonic i amb millor ritme . Aquest instrument pertany a la família de corda , compost d’una caixa de fusta , , amb un forat circular en el centre de la tapa, sis cordes i un mànec, damunt el qual hi ha el diapasó, dividit en dinou compartiments o trasts , jo crec que la guitarra és coneguda mundialment i és un dels intruments més coneguts i amb més videos al youtube.
CURIOSITATS :
Les guitarres del Renaixement i Barroc són ancestres de les guitarres clàssiques. Són més delicades i produeixen un so més feble. Són més fàcils de distingir d’altres guitarres, ja que el seu cos és més prim i plànol. A partir d’aquí existeixen diversos tipus bàsics de guitarra.Hi ha la guitarra acústica, es podria dir que és la versió nord-americana de la guitarra clàssica, ja que en el seu disseny original no es van emprar les innovacions d’Antonio Torres Jurado, sinó les de C.F. Martin. La diferència fonamental és que porta cordes de metall en lloc de cordes de budell o niló. Sol ser més gran i el seu disseny és molt més variat que el de la guitarra clàssica.
També cal considerar la guitarra elèctrica, inventada als Estats Units, de cos sòlid, semi o de caixa de fusta, caoba, auró, freixe, etc. i el so es produeix a causa de la ressonància del cos que s’amplifica a través d’un sistema alimentat per energia elèctrica (pastilles elèctriques).
D’altra banda, hi ha una gran diversitat de guitarres segons entorns culturals tradicionals:
Les guitarres russes, que contenen set cordes en comptes de sis. L’afinació d’aquesta guitarra és completament diferent a la clàssica, ja que no és simplement una guitarra acústica amb una corda afegida. Tradicionalment, s’utilitza una afinació oberta en Sol major. També existeix la balalaica.
L’ukelele.
El charango.
Aquí acaba el meu comentari , espero que us agradi .
Hola Albert el meu instrument es la kora
El que mes m’ha sorpres a sigut la seva forma, i el so es molt curios.Es utilitzada a África ocidental,el més curios es que esta formada a partir d’una gran carbassa tallada per la meitad i coberta am pell de vaca té una osca pont com un llaüt o guitarra el so es similar al d’una arpa.
http://www.youtube.com/watch?v=HvEKzbud8SI&feature=related
ACORDIÓ DIATÒNIC
http://www.youtube.com/watch?v=KfFq0X8OED8
M’ha sorprès el munt de tecles que te per tocar i el so tan especial que te ja que es un so molt bonic per mi,es de la família de vent crec que es toca la majoria a Colòmbia, te un munt de tecles i el seu so es molt bo .
http://www.youtube.com/watch?v=gr2SBRqt1Fo&feature=related
El que més m´ha sorprés a sigut el seu so.EL seu so tranquilitza molt,sona moltbé.
L’Oboé és un instrument aeròfon, de llengüeta doble, tub cònic i tessitura aguda. Segons la classificació habitual, es considera de vent fusta i llengüeta doble, i segons la de Hornbostel-Sachs es troba al grup 422.12. El seu ús es circumscriu a la música d’orquestra i per a banda -en ambdós casos per parelles- i a la música de cambra. El corn anglès és de la mateixa família, amb un registre més greu.
L’oboè es va desenvolupar durant el segle XVII a partir de la xeremia. El seu nom prové del francès hautbois (haut = alt, en el sentit de fort; bois = fusta: instrument de fusta que sona fort).
Al terreny de l’etnomusicologia i de l’estudi organològic dels instruments de les diferents cultures del món, per extensió, s’anomenen oboès tots els instruments de llengüeta doble.
L’Oboè és de la familia de vent.
El seu cos és un tub cònic format per 3 seccions: la superior, la inferior i la part del pavelló. El diàmetre de l’obertura mesura 0,47 cm a la part més alta i 1,58 cm al començament del pavelló. El pavelló s’acampana una mica i acaba amb un anell de metall. Per l’altre extrem és per on s’insereix el tudell de la inxa, adaptada per mig suro; la llengüeta és de doble canya (Arundo donax) i de 0,63 cm d’ample i està lligada al tub mitjançant un fil enrotllat. La longitud de l’instrument, inclosa la llengüeta, és d’aproximadament 64,77 cm; la llengüeta i el tub de metall sobresurten uns 6,35 cm. L’afinació de l’oboè pot variar-se, encara que molt lleugerament, ficant o traient la llengüeta.
El seu so ha estat descrit com acre, nasal, penetrant, aspre, ronc i abellutat. Aquests adjectius representen les qualitats més òbvies de la doble llengüeta, qualitats que ho distingeixen d’altres instruments.
Hola Albert!
El meu instrument és el fagot i aquí et deixo el vídeo i les preguntes:
El meu vídeo és un duet de piano i fagot.
http://www.youtube.com/watch?v=CZ1Nz3UOOas
M’ha sorprès el seu so perquè jo desde que vaig conèixer aquest instrument, he pensat que era un instrument al qual el seu so era agut i m’ha sorprès que el seu so podia ser agut o greu, però era més anant cap a greu que agut.
El seu so es al·lucinant perquè pot arribar a fer una nota tant alta que tant baixa i pot variar moltíssim d’una nota a una altra.
El fagot és un instrument musical aeròfon que pertany a la família de l’oboè; per tant, un instrument de vent-fusta, i es toca per la part d’Itàlia cap amunt, per Alemanya…
La tenora és un instrument aeròfon de llengüeta doble i tub cònic, de la família de les xeremies. El seu nom provindria de fet de xeremia tenor. És un dels instruments més característics de la cobla.
El perfeccionament i establiment com a instrument de cobla el va realitzar Pep Ventura cap a la meitat del segle XIX, ja que essent-ne un gran solista sabé com treure’n profit.
La tenora consta de tretze claus de metall copiades de l’oboè perquè el músic interpreti les diferents notes i que segons diversos folkloristes introduí Andreu Toron a Perpinyà per encàrrec de Pep Ventura.
Està constituïda per cinc peces, la canya, el tudell, el cos superior del cilindre, el cos inferior i la campana. Està bàsicament fet de fusta de ginjoler menys la campana que és de metall. Antigament sembla que es feia de boix i que tenia entorn de 70 centímetres de llarg.
La mida actual és d’uns 85 cm i vibra gràcies a l’acció d’una inxa doble de canya. Està afinada en si bemoll i pot interpretar notes des del mi2 fins al sol5 (aproximadament).
1) El que m’ha sorprés d’aquest intrument, es que es molt dolç, i delicat.
2) Si m’agrada el seu so.
3) Pertany a la familia de les xeremies.
Albert aquí et deixo la tenora…
http://www.youtube.com/watch?v=dyX9ElZE7TQ
CLAVICORDI
http://www.youtube.com/watch?v=zTyVFaKikSs
És un instrument de corda percutida, és a dir produiex un so a causa d’un mecanisme que consisteix en que un martell golpeja a les cordes i aquestes vibren. El que més m’ha sorprés ha sigut el seu so, que no he acabat de definir era com una barreja entre l’arpa i el piano i a més al costat esquerra tenia com un aparell. El seu so no es pot ven be definir pero no m’ha acabat d’agradar. Pertany a la família de corda percutida i el país en concret no ho sé però crec que es toca a tota Europa. Una curiositat és que es antecedent del piano i les seves cançons solen expresar sentiments.
PETITA EXPLICACIÓ
El clavicordi és un instrument musical europeu de teclat, de corda percudida.
Les tecles del clavicordi són senzilles palanques que quan una d’elles s’enfonsa percudeix la corda amb una petita pua de metall que té inserida a l’extrem contrari de la tecla. Aquesta pua determina la jubilació de la corda al dividir-la a la seva longitud. La longitut entre el pont i la pua determina l’altura (afinació) del so.
També podem trobar diferents descendents com per exemple el famós piano i un altre el clavinet que es feia servir en la música funk i en el rock des dels anys cinquanta-era bàsicament un clavicordi elèctric que utilitzava una càpsula magnètica per a generar un senyal elèctric amplificada.
Encara així no és un instrument que es reconeixi pero Amadaeus Mozart a composat algunes peces perque es puguin tocar a clavicordi.
Aixó és tot
aqui et deixo el video del saltiri http://www.youtube.com/watch?v=utCEx2q6mLA
M’ha sorpres que es de fusta i té moltes cordes.
Si que m’agrada
Es de la família de les cítares
Es foca a Grecia
Les cordes estan tensades i formant un pla paral·lel al de la superfície de la caixa de ressonància, passant per sobre d’un o més ponts i lligades d’alguna manera a ambdós extrems de la caixa de ressonància.
Hola Albert:
KALIMBA
http://www.youtube.com/watch?v=lAaFv5t3duY
La Kalimba es un instrument de percussió d’origens africans, m’agrada molt com es toca solament amb ls pulgars, te una caixa de ressonància molt petita, té diferents pals de fusta o llamines de el metall de diferentes mides que amb el fregaments del dits i la caixa de ressonància fa un so molt bonic i agradable.
BENDIR:
http://www.youtube.com/watch?v=yaTBFYz2VT0&feature=related
M’ha sorprés la forma de tocar-lo i de agafar-lo. No m’agrada molt el seu so però el ritme en que es toca si. El bendir és de percussió, és un tambor de marc. Es toca en tot el nord d’Àfrica, més concret en Marroc.
El bendir és un tambor de marc tradicional en tot el nord d’Àfrica, més concretament al Marroc. A diferència de la pandereta, no té decoració. La majoria té unes cordes (que solen ser d’intestí) estenent-se a través del seu diàmetre, que quan es colpeja el tambor amb els dits o palmell de la mà dóna el to típic d’un brunzit. El marc és de fusta i té una sola pell. Crea tons diferents d’acord a la difusió de les ones de xoc que es desplacen a través d’aquesta.
CURIOSITAT:
Es toca mantenint vertical i inserint el dit polze de la mà esquerra generalment dins del forat del bastidor i la mà dreta tocant a les vores i centre. S’utilitza en les cerimònies dels sufís.
http://www.metatube.com/en/videos/19542/Bit-box-Clarinete-Un-Crack/
-M`ha tocat un instrument que es diu clarinet, i el que més m’ha sorprès, ha sigut el seu so i les formes que pot sonar aquest instrument.
-Els seu so si que m’ha agradat.
-El clarinet pertany a la família dels aeròfons.
-Aquest instrument, es d’origen francès, però en el segle XVII un clarinetista alemany anomenat Johann Christoph Denner li va agregar una clau per al polze de la mà esquerra (portaveu), que permetia produir una nova gamma de sons, una dotzena per sobre de la nota original. Això marca el començament de l’evolució de l’instrument fins al seu estat actual, en què hi ha fonamentalment dos tipus de clarinets segons el mecanisme: el sistema Boehm usat en gairebé tota Europa, Àsia i Amèrica i el Öhler utilitzat a Alemanya, Àustria i alguns països d’aquest entorn.
-Hi ha dos tipus de clarinets, el clarinet di bassetto i el corno di bassetto, que van ser molt utilitzats durant clasicisme, i van ser uns dels instruments més tocats a les obre de Mozart.
Hola Albert.
El meu instrument es la gaita,aquí us deixo el meu video perque ho podeu veure : http://www.youtube.com/watch?v=jWRIQ49puEw .
El que més m’ha sorprés ha estat la rapidessa que té l’home en moure els dits i la força que té la gaita .El seu só ès impresionant hi ha que sona amb molta força tenin en compte que només ès un instrument.
La gaita ès un instrument de vent i ès de la família de les cornamuses.Aquest instrument es toca sobretot a la Península Ibèrica: Galícia ,zones de la Província de León i de Portugal , Principat d’Astúries, terç occidental de Cantàbria (i zones del Nord de la província de León),Aragó,Portugal, províncies León i Zamora,Salamanca i Extremadura,Catalunya,mallorca i també en la Rioja .He buscat a la vikipedia i algunes coses de les que hi han escrites son molt interesants i us les deixarè perque les pogueu aprendre .
El nom de gaita significa “cabra”, en referència a la procedència de la pell emprada per fer el bot. Això explicaria l’existència de paraules semblants per a denominar les cornamuses de països diversos sobretot de l’Europa oriental en els territoris dels quals s’haurien instal·lat els ostrogots o els visigots. De tota manera, tampoc cal oblidar l’existència de l’instrument anomenat ghaita, gheita o al-ghaita, de la família de les xeremies, en alguns països del Magrib.
La gaita té 4 parts : el Soplete ,el Punteru el Roncón i per últim el Fuelle.
BALALAICA
http://www.youtube.com/watch?v=HU7oqkJeItQ
El seu so m’ha agradat i també m’agrada com toca el senyor la balalaica.
Pertany a la família de corda pinçada originari de Russia.
Es caracteritza pel seu cos triangular, quasi pla amb una petita boca de ressonància, un coll llarg i estret amb tres cordes de metall o tripa.Es construeix en diverses mides; a les de to més agut es polsen les cordes amb els dits, a les de to més greu amb un plectre i a les de tessitura intermèdia d’una manera o de l’altra.
La balalaica te una mesura de 1,20 cm d’altura i 0,80 cm d’ample.
La balalaica es construeix en sis tamanys:
-Piccolo
-Prim
-Segon
-Contralt
-Baix
-Contrabaix
El que mes m’ha sorprès de la balalaica es que antigament es feien amb tripa d’animal i lligats al coll de manera que el músic ho pogués ajustar a la seva manera.
Espero que us hagi agradat i que hageu conegut més coses sobre la balalaica.
El adjetivo cromático aplicado a la música se refiere a las 12 notas diferentes de la escala cromática, o sea, las naturales y las alteradas
El acordeón cromático está formado por un fuelle situado entre dos cajas armónicas de madera que albergan los diapasones, donde están sujetas las lengüetas metálicas que vibran gracias a la corriente de aire que se origina por la fuerza del brazo izquierdo del acordeonista al accionar el fuelle cada tecla o botón del acordeón cromático emite el mismo sonido al abrir y al cerrar el fuelle.
http://www.youtube.com/watch?v=UNueTbD2Phg&feature=related
El que m’ha sorpres es que es molt dificil d’utilitzar encara que sigui praguda a la guitarra i que es molt bonic d’escoltar.
M’ha encantat el seu so es molt relaxant.L’arpa pertany a la família de corda.Jo crec que on es toca es a EEUU.
una curiosetat de les arpes es que es un dels instruments més antics que hi ha.Aqui tens el video:
http://www.youtube.com/watch?v=qg-gDbd5_ug
SAXOFON
M’ha sorpres les cançons que es poden fer amb aquest instrument.
El seu so es bonic i pertany a la familia de vent fusta, crec que es toca quasi tots els llocs pero especialment en america.
Una curiositat es que el instrument te aquest nom per el seu inventor Adolf Sax.
http://www.youtube.com/watch?v=-gnWTiOn6GY
hola Albert!!
aquest es l’instrument que em va tocar, l’òrgan de tubs:
http://www.youtube.com/watch?v=MVQefMApk7c
-M’ha sorprès la forma, els tubs que té i el seu so.
-El seu so sí que m’agrada.
-Crec que pertany a la família del piano.
– El seu origen es de Grècia, i el primer orgue va ser construït per Ctesibios, l’any 120 a.C.
-Curiositats:
Un orgue és un instrument musical de teclat. Els sons es generen fent passar aire per tubs de diferents longituds (des de 5 cm fins a 7 m). Es classifica com instrument de vent i dins d’una subcategoria en la que està sol, ja que va ser creada per a ell: instruments de vent de teclat i tubs.
Consta de diferents registres o timbres: trompetes, flautes, vibració, etc. Es fa servir per mitjà d’un o més teclats per a tocar amb les mans, i un altre consistent en uns pedals en la part inferior. Els diferents registres s’accionen per mitjà d’unes palanques a l’abast de la mà de qui toca l’instrument.
En el passat, l’aire se subministrava per mitjà d’unes manxes mogudes a mà. Actualment, se subministra amb una bomba elèctrica.
L’orgue es toca amb mans i peus, la qual cosa fa que sigui un dels instruments musicals més complexos de tocar, tant a nivell de coordinació i agilitat com de lectura, ja que sovint les partitures d’orgue estan escrites en tres pentagrames.
Flauta de pan(bufacanyes, flabiol de set forats o flabiol de canon)
Aquest és el video: http://www.youtube.com/watch?v=ejbWlc0FJ6o
-El que més m’ha sorprès d’aquest instrument és que al escoltar-lo et donen ganes de relaxar-te i que convida a la tranquilitat.
-El so d’aquest instrument és un dels que he escoltat que més m’agrada, perquè és molt tranquil i no posa et nerviós; és molt bonic.
-Pertany a la família d’ instruments de vent, ja que és un conjunt d’instruments d’aquest tipus.
-Es diu que Hermes la va crear, tot i això a mi em sembla que he escoltat que es originària als Andes.
-La flauta de pan és un conjunt d’instruments de vent compostos per tot un seguit de tubs buits tapats per un extrem.
-Curiositats:
·Explica la llegenda que el déu Pan es va enamorar de la nimfa Siringa que passejava pels boscos. Un dia, Pa la va perseguir fins que el riu Ladó es va interposar en el seu camí. La nimfa veient-se amenaçada, va demanar auxili a les nàiades, els qui la van transformar en canya. Pa, molt desolat, va observar que el vent xiulava en passar per la canya i va pensar que eren els laments de la nimfa. Va decidir tallar la canya i unir els trossos. Així va crear la flauta anomenada siringa en record de la nimfa. Conservada a la caverna de Diana, després de la mort de Pa, aquesta flauta podia provar la virginitat d’una noia pel seu so.
·S’han trobat sovint flautes costat de mòmies o esquelets, col.locades allí molt probablement com un amulet de resurrecció. També es relaciona la flauta amb l’amor. Els joves indis tocaven les flautes al galanteig. A Europa, quan els nois donaven una serenata, només la flauta estava prohibida perquè era dolent per les noies sentir el seu so durant la nit. En molts llocs es relaciona les flautes de pa amb encanteris d’amor.
·Per als Inques la música era molt important. Totes les cerimònies religioses estaven acompanyades pel so que produïen instruments com les flautes de pa-anomenades també “sicuts”-, sonalls, cargols, cascavells i campanetes tubulars.
Bé, espero que ha tothom li agradi tant el seu instrument com m’ha agradat a mi el meu.
http://www.youtube.com/watch?v=g16ml7dW8aA&feature=related
A mi m’ha sorprés el so que té, perqué es bastan peculiar, encara que es un instrument que s’assembla a la guitarra, perqué els dos son de corda i tenen la caixa de resonnancia i es toca de la mateixa forma, el seu so no s’assembla tan com jo m’esperava. Pot tenir quatre, cinc, sis o deu cordes, el banjo procedeix de l’Àfrica occidental i va ser introduit en el segle XIX a Estats Units. S’utilitza en les bamndes de Country i Jazz
Hola
El meu instrument que és la Gimbanda no surt a ningun lloc. Em podries dir a quina pàgina web surt? GRACIES
VIOLONCEL
No m’ha sorprès gaire perquè el violoncel es un instrument que ja s’aviem.El seu to m’agrada molt perquè la seva musica es molt tranquil·la i relaxada. La seva família a la que pertany es als instruments de corda.En el pais que toco el violoncel es en Italia.
INFORMACIÓ I CURIOSITATS:
Les parts del violoncel són pràcticament les mateixes que les de la resta d’instruments de corda fregada. La caixa de ressonància, o cos del violoncel, està formada per una tapa superior, una tapa inferior i una “faixa”, que és una secció de fusta que uneix les dues tapes, creant una caixa buida. A l’interior d’aquest cos es troba el bastidor, que és una estructura de reforç per a les tapes i serveix per a controlar la vibració, i l’ànima, una barreta transversal de fusta uneix les dues tapes del violoncel a la part mitjana, i serveix per a que el violoncel entri en ressonància amb les cordes.
A la tapa superior, s’hi troben dos orificis per on hi surt el so, anomenats “efes” (per la seva forma semblant a aquesta lletra). Als dos costats del cos hi ha dues escotadures, que tenen una forma còncava als dos costats del cos, que en permeten la seva millor subjecció de l’instrument amb els genolls, i, sobretot, permet que hi passi l’arc i no topi amb el cos quan es toquen les cordes més laterals, en aquest cas, el do i el la. És al voltant d’aquesta caixa on es troben la resta d’estructures.
Començant des de dalt, primer es troba el cap (amb la voluta i el claviller, on hi estan inserides les clavilles que serveixen per a subjectar les cordes, el màstil i el diapasó (sense “trastes”, com tots els instruments de la família del violí, a diferència de la guitarra). Des de la meitat de l’instrument, es troba el pont i una mica a sota del cordal (que aguanta les cordes i ajuda a afinar el violoncel ja que es troben allà incloses les claus, petites peces metàl·liques amb la mateixa funció de les clavilles).
A la seva part inferior encaixat el botó, d’on hi surt la pica, una peça metàl·lica la funció de la qual és subjectar l’instrument al terra i regular-ne la seva alçada per a la comoditat del violoncel·lista.
Encara que la mida estàndard professional del violoncel és el de 4/4, existeixen instruments d’altres mides més petits, com 3/4, 1/2, 1/4 o 7/8. Els violoncels barrocs són més petits que els moderns.
Pont
El pont és una peça de fusta situada cap a la meitat superior del violoncel i sobre la qual si recolzen les quatre cordes. Ha d’estar en posició perpendicular al pla del violoncel i a la mateixa distància de les efes. No està enganxat ni clavat a la tapa, sinó que és subjectat gràcies a la pressió que exerceixen les cordes. La seva part superior està corbada, fet que fa que les quatre cordes al llarg del màstil i el diapasó no es trobin al mateix pla. Els ponts dels violoncel·listes barrocs eren més petits i tenien la part superior molt menys corba, el que feia que totes les cordes estiguessin al mateix pla. El principal inconvenient d’això és que al tocar una corda, podrien tocar-se sense voler les cordes adjacents.
Hola Albert, et deixo amb el meu intrument, el contrabaix.
http://www.youtube.com/watch?v=w–RVCKdho0
El que mes m’ha sorprès es el seu tamany, es molt gran. El seu so m’ha agradat, ve de la familia de corda. Es un instrument universal es toca a totes les parts del món. Es el segon major mes greu dels instruments cordófons.
PETITA EXPLICACIÓ
El clavicordi és un instrument musical europeu de teclat, de corda percudida.
Les tecles del clavicordi són senzilles palanques que quan una d’elles s’enfonsa percudeix la corda amb una petita pua de metall que té inserida a l’extrem contrari de la tecla. Aquesta pua determina la jubilació de la corda al dividir-la a la seva longitud. La longitut entre el pont i la pua determina l’altura (afinació) del so.
CLAVICORDI
http://www.youtube.com/watch?v=zTyVFaKikSs
És un instrument de corda percutida, és a dir produiex un so a causa d’un mecanisme que consisteix en que un martell golpeja a les cordes i aquestes vibren. El que més m’ha sorprés ha sigut el seu so, que no he acabat de definir era com una barreja entre l’arpa i el piano i a més al costat esquerra tenia com un aparell. El seu so no es pot ven be definir pero no m’ha acabat d’agradar. Pertany a la família de corda paercutida i el país en concret no ho sé però crec que es toca a tota Europa. Una curiositat és que es antecedent del piano i les seves cançons soen expresar sentiments
Espero que agradi, GUILLERMO
http://www.youtube.com/watch?v=ZT-saY6alEI&feature=related
M’ha sorprés la seva boca tan oberta. M’agrada el seu so,és molt agradable.Pertany a la família de vent-fusta.És utilitzada al folklore català i als castellers.Hi ha diferents tipus de gralles com:la gralla seca,la gralla dolça,la gralla baixa i la gralla cromàtica.La persona que toca la gralla s’anomena graller o grallaire encara que en les Caramelles el que tocava aquest instrument se’l solia anomenar grall o grai.
ALBOKA
http://www.youtube.com/watch?v=W-oH3TuWSZM&feature=related
El que mes m’ha sorprès es que esta fet amb un corn de bou.El seu so m’agrada molt,es un instrument de vent propi del Pais Basc.
Tot i que és de llarg identificat amb el poble basc, segons alguns estudiosos musicòlegs l’instrument va ser originalment nadiu d’Àsia i va poder haver estat portat a Ibèria per la conquesta àrab d’Hispània
http://www.youtube.com/watch?v=4uHTXGKHyRE&feature=related
Aquesta es la trompeta
M’ha sorprès el seu so i també m’ha sorprès que aquest noi toqui tan ràpid la trompeta i molt bé.
El seu so m’hagrada perquè es molt bonic i molt divertit.
La trompeta pertany a la família de vent.
La trompeta és molt coneguda i jo crec, que es toca en quasi tots els països.
La trompeta és un instrument musical de vent, pertanyent a la família dels instruments de vent-metall o metalls, fabricat en un aliatge de metall. El so es produeix mitjançant la vibració dels llavis de l’intèrpret en l’embocadura a partir de la columna del aire (flux d’aire), embocadura que està acoblada a un tub corbat que acaba en un pavelló. El músic que toca la trompeta rep el nom de trompetista.
curiostetat- Quasi tan antiga com la flauta com l’instrument més antic i generalitzat, van haver de ser la trompeta i la corneta, derivades de la banya de bou que encara pot servir com a trompa de caça. Per tant, les primeres trompetes van ser fabricades amb banyes d’animals cuits, canyes de bambú, tubs vegetals buits o petxines i eren emprades pels homes primitius per a diverses qüestions com eren els enterraments, rituals per espantar els mals esperits, per a la caça o transmetre senyals. [5
1)que quan toca sembla un trompa
2)si, m’ha agradat
3)es de la familia del trombó
4)crec que es toca a Filipines
5)es un instrument de vent, normalment es de coure amb perforació que es fa especialment ampla cap a la part del pavelló.També és durant el segle XIX que es construeixen els sausofons.
Es una combinació d’un piano amb una tuba.
http://www.youtube.com/watch?v=Y75ryZC8LB0
Hola Albert .
Posaré videos de cadascun dels tipus de guitarra , tant de eléctrica , com de acustica , com de flamenca. Després contestaré a les preguntes i afegiré una miqueta més d’informació sobre aquest instrument.
-GUITARRA ELÈCTRICA :El primer video és dels 10 millors solos de guitarra , amb els artistes que la toquen http://www.youtube.com/watch?v=IY27gj11eaU&feature=related
-GUITARRA ACÚSTICA :és un tipus de guitarra amb cordes de metall, el so es genera mitjançant la vibració de les cordes que es amplifiquen en una caixa acústica de fusta o algun acrílic.
http://www.youtube.com/watch?v=Zo_NL_OqyRY&feature=related és la cançó de titanic amb la guitarra , tocada per un nen d’uns 16 o 17 anys .
-GUITARRA FLAMENCA: Varia el seu so per una construcció lleugerament diferent i l’ús de diferents tipus de fustes. La guitarra flamenca té un so més percussiu, la seva caixa és una mica més estreta, i generalment les cordes estan més a prop del diapasó.
http://www.youtube.com/watch?v=GO2kR5l9CFM&feature=related és l’unic video de cançó que he trobat , ja que la guitarra flamenca no és tan famosa.
Jo no sabia que hi havia tres tipus de guitarra , només sabia la eléctrica y la acustica , així que m’ha servit per saber alguna cosa més . El so que més m’agrada és el de la guitarra acustica , ja que es el més bonic i amb millor ritme . Aquest instrument pertany a la família de corda , compost d’una caixa de fusta , , amb un forat circular en el centre de la tapa, sis cordes i un mànec, damunt el qual hi ha el diapasó, dividit en dinou compartiments o trasts , jo crec que la guitarra és coneguda mundialment i és un dels intruments més coneguts i amb més videos al youtube.
CURIOSITATS :
Les guitarres del Renaixement i Barroc són ancestres de les guitarres clàssiques. Són més delicades i produeixen un so més feble. Són més fàcils de distingir d’altres guitarres, ja que el seu cos és més prim i plànol. A partir d’aquí existeixen diversos tipus bàsics de guitarra.Hi ha la guitarra acústica, es podria dir que és la versió nord-americana de la guitarra clàssica, ja que en el seu disseny original no es van emprar les innovacions d’Antonio Torres Jurado, sinó les de C.F. Martin. La diferència fonamental és que porta cordes de metall en lloc de cordes de budell o niló. Sol ser més gran i el seu disseny és molt més variat que el de la guitarra clàssica.
També cal considerar la guitarra elèctrica, inventada als Estats Units, de cos sòlid, semi o de caixa de fusta, caoba, auró, freixe, etc. i el so es produeix a causa de la ressonància del cos que s’amplifica a través d’un sistema alimentat per energia elèctrica (pastilles elèctriques).
D’altra banda, hi ha una gran diversitat de guitarres segons entorns culturals tradicionals:
Les guitarres russes, que contenen set cordes en comptes de sis. L’afinació d’aquesta guitarra és completament diferent a la clàssica, ja que no és simplement una guitarra acústica amb una corda afegida. Tradicionalment, s’utilitza una afinació oberta en Sol major. També existeix la balalaica.
L’ukelele.
El charango.
Aquí acaba el meu comentari , espero que us agradi .