És un diumenge, com cada diumenge vaig a casa la iaia. Avui se m’ha acudit pujar a les golfes. A les golfes hi ha un balanci i un munt de mobles vells, m’hi vaig assentar, semblava còmode.

 Al cap d’una estona que descansava sobre el balanci de fusta vella i olorava aquella olor d’humitat, vaig sentir una veu que em deia:

-Estàs avorrida?

Em vaig sorprendre, d’on venia aquella veu?  Aleshores vaig començar a mirar per tots els llocs, i vaig veure que queia pols d’una prestatgeria de còmics de quan el meu pare era petit. Finalment decidida li vaig contestar:

    -La veritat és que sí…

Les golfes es van quedar en silenci. I després aquell munt de personatges, que semblaven haver sortit d’aquells còmics em van explicar:

– Doncs nosaltres també. Abans ens llegien molt. Però ara fa anys que estem aquí plens de pols, i esperant que torni aquell nen petit, que ens feia disfrutar d’aquelles petites estones de les tardes. Aquell nen que quan arribava de jugar del carrer tot suat i nerviós, pujava les escales ràpidament i finalment s’assentava en aquest balanci tan vell, agafava un còmic i el llegia fins que el cridaven per sopar…

Em vaig quedar pensativa, no recordava aquells personatges petits que em parlaven. Pensant, pensant, em va venir  a la memòria una vegada quan era petita mirant el televisor…  Anava a dir-ho, però ells em van dir:

-Laia, som els barrufets, quan erets més petita ens miraves per la televisió cada matí, abans d’anar a l’escola. Llavors quan arribaves a l’escola explicaves tots els capítols a les teves amigues, i totes t’escoltaven i rèieu juntes.

Quan va acabar de dir-ho, vaig recordar que era així.  Sempre quan arribava a l’escola, m’esperaven totes les meves amigues perquè expliqués el que havia passat al capítol dels barrufets.

Aleshores jo vaig dir:

 -A partir d’avui no estareu tan avorrits, cada dia vindré una estona a veure com esteu.

Aquella tarda em va passar rapidíssima.

Ara, cada tarda vaig a explicar-los com m’ha anat el dia, i així penso que durant el dia passen alguna estona més divertida.

Laia Ferrús Vicente

Primer premi Concurs Sant Jordi 2CSB

Betty Boop

Un dia, a Estats Units, el president no parava de penjar cartells, cartells i més cartells fins que una dona que passava per allà li va preguntar:

-Què hi diu al cartell?

El president ràpidament li va contestar:

-No pot ser, ha desaparegut Betty Boop!

La dona es va quedar amb la boca oberta.

-L’estem buscant i no la trobem.

La busquem pels bars, restaurants, hotels de cinc estrelles…. I no la trobem.

La dona com que era una seguidora de Betty Boop es va oferir a ajudar-lo.

Mentrestant en un petit poble de Finlàndia, entre la neu i els boscos, tota la gent del poble es reunia per rebre la nova veïna que estava a punt de venir.

Ningú sabia qui era, havia reservat una casa rural del poble.

Quan va arribar, anava tapada amb una caputxa i vestida amb un xandall i amb bambes d’esport.

Al cap del temps tothom s’havia acostumat a la nova noia i ella també al poble, pasturava les ovelles, donava menjar als animals, i sobretot anava a passejar al seu gos Booby cada dia. Era molt bona noia, simpàtica, amable i va caure molt bé a tothom.

I un dia una senyora del poble que era molt xafardera, li va dir:

-Hola, bon dia , sóc la senyora Íngrid, la teva veïna. Com et dius?

-Em dic Betty i vinc dels Estats Units.

Vaig marxar, perquè allà tothom em coneixia, i aquí no em coneix ningú i per això puc fer una vida normal, com la de tothom.

Ainhoa Pérez Lazcano

Primer premi Sant Jordi 2CSA

En la mitologia romana, Minerva és la deessa de les ciències i la saviesa. El seu equivalent en la mitologia grega és Atena. Els orígens del seu culte semblen haver estat a Etrúria des d’on va ser introduït a Roma en temps del rei Numa Pompili. Va formar junt amb Júpiter i Juno l’anomenada triada capitolina, que tenia el seu temple al cim del Capitoli. Posteriorment va ser identificada amb Atena i en va prendre els atributs, com el casc i la llança. Com a deessa de l’activitat intel·lectual el seu culte es va relacionar amb el món de l’ensenyament. La seva festa, les Quinquatries, era el 19 de Març, dia en què totes les escoles romanien tancades.

Júlia Renedo ICS

Fantasia amb l’ordinador

Arribo a casa mig morta de gana pensant amb l’entrepà que em menjaré per berenar. A l’obrir la porta sento un soroll particular: CLIC ,CLIC! que em fa anar a l’habitació. En obrir la porta, una llum blanca m’enlluerna i sento volar cada cop més de pressa fins que caic en un lloc desconegut i una pluja de lletres van caient al meu voltant.
– Qe cntes..? Puc llegir.
– Qui ets? On sóc?
Seguia desconcertada pel grapat de lletres que estaven caient a prop meu.
Vaig intentar escapar-me però, de sobte, vaig caure en un calaix ple d’icones: unes rient, les altres plorant…
Com vaig poder, vaig sortir del calaix i vaig notar que el ratolí em seguia intentant clicar sobre meu. Jo cridava, corria…
L’ull de la Webcam anava seguint tots els meus passos. Era un ull gran, estava allà dalt. Com vaig poder vaig aconseguir arribar-hi i entrar-hi dins.
Un altre cop la llum blanca m’enlluernà. Al mateix temps em sentia volar cada cop més de pressa.
De sobte: FLOP! … On sóc?. Estava asseguda davant de l’ordinador amb l’entrepà a la mà.
Això sí que és navegar per Internet!

Núria Sabaté Burillo 2CS

L’ocell que no tenia amics.

Hi havia una vegada un ocell que no tenia amics perquè no sabia volar. Un bon dia d’estiu, es va trobar una bruixa. L’ocell estava plorant i la bruixa li va preguntar que li passava:
– Què et passa ocellet?
– Doncs que no tinc amics perquè no ser volar!
La bruixa va rumiar si tenia algun encanteri per a ell…
– Sí, ja ho tinc! Però m’hauràs de portar una cua de ratolí, un cap de granota, plomes d’ocell i un tros de cervell.
L’ ocellet va anar content a buscar tot el que li havia demanat la bruixa. Al cap del dia ja ho havia aconseguit tot i va anar a trobar a la bruixa.
– Ja ho tinc! M’ha costat, però, ja ho tinc!
– D’acord comencem a fer la poció:
Cua de ratolí
cap de granota
que es tira pel trampolí
i es trenca una pota,
plomes d’ocell
amb un tros de cervell.
I a partir d’aquell moment l’ocell ja va poder volar i va tenir amics.

Pau Munté Sesé 2CS

Aquesta tarda ha sigut magnífica. El pati era ple de nens i nenes nerviosos, perquè havien d’actuar ballant el ball de la castanya,el ball de gitanes, la jota de Flix i finament cançons que havíem triat.

El ball  de la castanya ens el interpreta els grallers de Sol a Sol. Mentre tot això passava se sentia el flaire de les castanyes torrades, les torraven uns mestres eixerits i trempats.Tres noies voluntàries van ajudar als mestres a torrar castanyes. Feia  una mica de vent i un bon sol. Tot i que a mi no m’agraden les castanyes, alguns nens i nenes es pinten la cara amb la seva pell torrada i jo en sóc una. Balla que ballaràs es va fer l’hora de marxar, i la festa de la castanyada es va acabar.

Laia Ferrús Vicente

El dia 31 d’octubre vam fer la castanyada a l’escola! Al dematí la classe era normal però d’ 11 a 12 van venir els monstres i les castanyeres a recollir les castanyes. A la tarda cadascú havia d’anar vestits amb roba de diferents colors, les nenes de la meva edat havíem de portar camiseta taronja i pantalons texans, i els nens camiseta blau marí i pantalons texans. Els mocadors també eren de diferent color vermells i blancs. Hi havia un ambient de festa! La temperatura era molt bona, una calor forta i un aire agradable. Després vam ballar el ball de gitanes tots els cursos de l’escola. Al ballar es veien molt bonics els colors lluents dels mocadors. Quan ens va tocar a nosaltres estava molt preparada per fer-ho força bé.

A continuació del ball de gitanes vam menjar castanyes i també diferents balls: Batuka, Paquito el xocolatero…

El tacte de les castanyes amb la paperina era molt suau, estaven molt calentes perquè estaven acabades de fer al foc. La música se sentia molt bé però estava una mica forta pel meu gust. Amb nosaltres van ballar els de 1r d’ESO i els de 2n d’ESO i tots junts ens ho vam passar molt bé. Fins que és van ser les 5 de la tarda i tots vam haver de marxar cap a les nostres cases, però ens ho vam passar súper bé!!! Va ser una tarda molt divertida.

Irene Sabaté Torreblanca