Fantasia amb l’ordinador

Arribo a casa mig morta de gana pensant amb l’entrepà que em menjaré per berenar. A l’obrir la porta sento un soroll particular: CLIC ,CLIC! que em fa anar a l’habitació. En obrir la porta, una llum blanca m’enlluerna i sento volar cada cop més de pressa fins que caic en un lloc desconegut i una pluja de lletres van caient al meu voltant.
– Qe cntes..? Puc llegir.
– Qui ets? On sóc?
Seguia desconcertada pel grapat de lletres que estaven caient a prop meu.
Vaig intentar escapar-me però, de sobte, vaig caure en un calaix ple d’icones: unes rient, les altres plorant…
Com vaig poder, vaig sortir del calaix i vaig notar que el ratolí em seguia intentant clicar sobre meu. Jo cridava, corria…
L’ull de la Webcam anava seguint tots els meus passos. Era un ull gran, estava allà dalt. Com vaig poder vaig aconseguir arribar-hi i entrar-hi dins.
Un altre cop la llum blanca m’enlluernà. Al mateix temps em sentia volar cada cop més de pressa.
De sobte: FLOP! … On sóc?. Estava asseguda davant de l’ordinador amb l’entrepà a la mà.
Això sí que és navegar per Internet!

Núria Sabaté Burillo 2CS

L’ocell que no tenia amics.

Hi havia una vegada un ocell que no tenia amics perquè no sabia volar. Un bon dia d’estiu, es va trobar una bruixa. L’ocell estava plorant i la bruixa li va preguntar que li passava:
– Què et passa ocellet?
– Doncs que no tinc amics perquè no ser volar!
La bruixa va rumiar si tenia algun encanteri per a ell…
– Sí, ja ho tinc! Però m’hauràs de portar una cua de ratolí, un cap de granota, plomes d’ocell i un tros de cervell.
L’ ocellet va anar content a buscar tot el que li havia demanat la bruixa. Al cap del dia ja ho havia aconseguit tot i va anar a trobar a la bruixa.
– Ja ho tinc! M’ha costat, però, ja ho tinc!
– D’acord comencem a fer la poció:
Cua de ratolí
cap de granota
que es tira pel trampolí
i es trenca una pota,
plomes d’ocell
amb un tros de cervell.
I a partir d’aquell moment l’ocell ja va poder volar i va tenir amics.

Pau Munté Sesé 2CS