Betty Boop

Un dia, a Estats Units, el president no parava de penjar cartells, cartells i més cartells fins que una dona que passava per allà li va preguntar:

-Què hi diu al cartell?

El president ràpidament li va contestar:

-No pot ser, ha desaparegut Betty Boop!

La dona es va quedar amb la boca oberta.

-L’estem buscant i no la trobem.

La busquem pels bars, restaurants, hotels de cinc estrelles…. I no la trobem.

La dona com que era una seguidora de Betty Boop es va oferir a ajudar-lo.

Mentrestant en un petit poble de Finlàndia, entre la neu i els boscos, tota la gent del poble es reunia per rebre la nova veïna que estava a punt de venir.

Ningú sabia qui era, havia reservat una casa rural del poble.

Quan va arribar, anava tapada amb una caputxa i vestida amb un xandall i amb bambes d’esport.

Al cap del temps tothom s’havia acostumat a la nova noia i ella també al poble, pasturava les ovelles, donava menjar als animals, i sobretot anava a passejar al seu gos Booby cada dia. Era molt bona noia, simpàtica, amable i va caure molt bé a tothom.

I un dia una senyora del poble que era molt xafardera, li va dir:

-Hola, bon dia , sóc la senyora Íngrid, la teva veïna. Com et dius?

-Em dic Betty i vinc dels Estats Units.

Vaig marxar, perquè allà tothom em coneixia, i aquí no em coneix ningú i per això puc fer una vida normal, com la de tothom.

Ainhoa Pérez Lazcano

Primer premi Sant Jordi 2CSA