Avui fem la desena i darrera sessió d’aquest curs. Crec que és un bon moment per fer un repàs i resum de tot el que hem anat veient al decurs de les sessions anteriors i aclarir els dubtes que encara, de ben segur, tenim.

També és el moment d’avaluar i avaluar-nos i de tractar de conèixer de quina manera ens pot ajudar a millorar la nostra pràctica educativa i el clima de treball propi i de l’alumnat el que hem anat treballant en aquestes sessions.

Us adjunto una proposta que pot resultar engrescadora per a dur a terme amb els alumnes, especialment per apropar la realitat educativa als alumnes que menys interès hi manifesten. Es tracta de la ràdio a l’escola, recurs que ja hem comentat en alguna de les sessions anteriors.

Aquests links ens serviran per conèixer aquesta realitat que el Departament d’Educació ens ofereix.

http://phobos.xtec.cat/audiovisuals/radio/pdf/xtec-radio.pdf

http://phobos.xtec.cat/audiovisuals/radio/

Una altra estratègia que funciona molt bé amb aquests alumnes és el teatre. En l’enllaç següent podeu veure algunes mostres de teatre d’institut que es fan a casa nostra.

http://blocs.xtec.cat/secundarialegria/

http://www.calafell.org/4_0/NOTICIES/detall.cfm?ID=00000002IA&IDIOMA=CAT&IDIOMA_ID=1

En aquestes activitats es treballa la llengua, l’expressió i es fomenta la convivència i la relació de l’alumnat.

Bé i que més podem dir, doncs que quedo a la vostra disposició per qualsevol dubte que tingueu el l’elaboració del vostre projecte o en la vostra pràctica educativa.

us recordo el meu correu fbarri@xtec.cat i el meu telèfon 620 489 332.

En aquestes sessions hem vist alguns plans de convivència de centres docents, els hem analitzat i comentat i hem valorat la possibilitat de fonamentar-nos en alguns dels aspectes aportats per aquests plans per tal de de desenvolupar el pla de convivència del nostre centre.

Seguidament us oferim alguns documents i plans de convivència que ens poden resultar interessants:

http://www.xtec.cat/centres/a8046682/documents/Convivencia.pdf

http://www.xtec.net/innovacio/convivencia/pdf/mediacio_2003_2004/experiencies/barcelona/tarradell/res_confl.pdf

http://iespuigcastellar.xeill.net/activitats/projectes/convivencia-i-mediacio-escolar/convivencia-i-mediacio-escolar/

http://dewey.uab.es/jornadesdcs/V_jornades_2008/power-points_2008/IES%20Lluis%20de%20Peguera.pdf

http://www.fapaes.net/pdf/PWP.pdf

http://iesjalcover.org/normes/convivencia.html

http://www.iesvalledelalberche.com/Documentos/Plan%20de%20Convivencia.pdf

http://www.politecnicocartagena.com/IMG%20INICIO/Plan%20de%20convivencia.pdf

http://www.stes.es/documentacion/PlanConvivenciaDef.pdf

Un altre tema tractat en aquestes sessions han estat els sociogrames com a eines per conèixer relacions internes del grup que de vegades ens poden passar desapercebudes en l’observació directa. La recomanació, passar el sociograma dues o tres vegades per curs.

 Des d’aquí podem accedir a un sociograma on line.

http://www.xtec.net/~dfortuny/projecte/educatiu/ksociograma.htm

La setmana passada vàrem veure que hi havia un seguit de problemàtiques de comportament de baixa intensitat, però d’elevada freqüència que malbaraten la convivència i que en moltes ocasions no permeten l’exercici de la tasca docent amb la qualitat que desitjariem.

Per això veiem necessari treballar molt a fons la convivència i elaborar un pla que impregni totes i cadascuna de les nostres intervencions com a docents.

Com elaborar un pla de convivència?

Les necesitats educatives dels centres docents acuals, les expectatives socials respecte el nostre Sistema Educatiu i els canvis que s’han produït a la nostra societat i que han trascendit als nostres comunitats educatives fan imprescindible un nou plantejament organitzatiu de les nostres escoles i instituts.

En aquest sentit es fa necessaria la inversió en recursos per part de l’Administració i una nova organització horaria del personal adscrit als diferents centres docents.

De totes maneres les prioritats dels centres han de conduir a donar importància als plans de convivència que s’han d’estructurar dins la documentació i la vida del centre.

Vegem quin seria l’ordre lògic d’actuació:

1. Detecció de necesitats subjectiva.

2. Assessorament tècnic.

3. Detecció de necessitats objectiva: creació d’instruments de detecció.

4. Anàlisi de resultats.

5. Propostes de treball: creació d’una Comissió de Convivència.

   1. 1. 1. Plantejament d’objectius.

         2. Plantejament d’estratègies per a l’assoliment dels objectius.

         3. Presentació de la proposta dels objectius, línies de treball i responsables de les actuacions al Claustre i al Consell Escolar. Discussió i presentació de propostes i esmenes.

6. Aprovació de les línies de treball i assumpció de responsabilitats.

7. Treball de cada sector i/o responsables. Supervisió de la Comissió.

8. Presentació de propostes, discussió i aprovacions parcials.

9. Reorganització dels materials i proposta final.

10. Aprovació pel Claustre.

11. Aprovació pel Consell Escolar.

12. Posada en funcionament i difussió.

 

 

 

Hem comentat la pràctica sobre mediació i hem vist que habitualment som massa “directius” a l’hora de mediar. Provem de aportar solucions i prendre un paper massa de protagonistes a l’hora d’actuar, és a dir som una mica massa intervencionistes.

Vegem quin ha de ser el rol del mediador.

La persona mediadora facilita la trobada entre els protagonistes del conflicte i vetlla per la creació d’un clima apropiat
i confidencial, on tothom pugui manifestar les seves inquietuds.
La persona mediadora no influeix sota cap concepte en les decisions que prenen els protagonistes, no aconsella ni
té cap poder per fer complir els possibles acords. També resulta igualment important que, sense decantar-se per
ningú, equilibri l’intercanvi comunicatiu, mostrant un respecte profund per les persones.
L’actitud personal del mediador és essencial a l’hora de crear confiança envers el procés de mediació.
El mediador treballa per tal de:
• crear un ambient relaxat,
• obrir canals de comunicació,
• explorar les posicions inicials de cada persona,
• fomentar el pensament creatiu,
• aportar criteris de realitat,
• valorar les manifestacions de reconeixement d’una part envers l’altra,
• atorgar autonomia als protagonistes del conflicte,
• dirigir els protagonistes cap a l’ús cooperatiu del poder,
• enfortir les relacions afectives i d’interrelació,
• aprendre a generar mecanismes d’afrontament dels conflictes,
• preparar els participants per a un món divers i multicultural.

Pràctica sobre les habilitats cognitives i el desenvolupament moral, discussió dels problemes que plantegen i de l’adequació per a treballar amb els adolescents.

Valoració molt positiva de treballar amb els nostres alumnes a la tutoria i per a la futura creació d’un crèdit de formació per a futurs mediadors.

Materials recomanats:

• Habilitats cognitives I cicle ESO http://www.xtec.cat/innovacio/convivencia/pdf/decideix/Competencia_social_1r_cicle_eso.pdf
  
• Habilitats cognitives II cicle ESO http://www.xtec.cat/innovacio/convivencia/pdf/decideix/competencia_social_2n_cicle_eso.pdf

Contenen tota una seqüenciació d’activitats adequades per als nois i noies dels nivells corresponents.

Filmografia:

Cobardes. FILMAX. Corbacho y Cruz

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/TUjY-KIYTJQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

El Bola. Director: Achero Mañas.

    "El Bola es un chaval de 12 años que vive una atmósfera violenta y sórdida. Su situación
    familiar, que oculta avergonzado, le incapacita para relacionarse y comunicarse con otros
    chicos. La llegada de un nuevo compañero al colegio, con quien descubre la amistad, y la
    posibilidad que ello le brinda de conocer una realidad familiar distinta por completo, le
    darán fuerzas para aceptar y finalmente ser capaz de enfrentarse a la suya".

En aquesta sessió hem parlat dels conflictes.

D’entrada els conflictes no són negatius. El que moltes vegades passa és que no sabem resoldre els conflictes i acabem amb una resolució violenta d’aquests conflictes. Això és el que passa en la major part de casos amb els nostres alumnes.

Els conflictes són posicions enfrontades vers algun fet important per nosaltres i que considerem que cal resoldre de forma satisfactòria per a nosaltres.

La mediació representa un enfoc diferent del que representa el conflicte. Considerem que el conflicte pot representar el punt de partida per a una resolució satisfactòria per les parts litigants i a la vegada un procés “instructiu” que ens permetrà anar resolent en el futur els nostres conflictes de forma pacífica.

Que comporta la mediació:

En termes generals, la mediació és un procediment per arribar a acords voluntaris entre les persones implicades en
un conflicte, que coresponsabilitza tothom en el manteniment d’un clima positiu de treball i de relació.
Entre els seus trets característics podem destacar els següents:
• La persona mediadora reuneix els protagonistes del conflicte i els explica que treballaran per canviar la situació.
• La participació és sempre voluntària, i allò que es diu és confidencial.
• La persona mediadora no jutja, no dóna consells, ni pren decisions: no té poder.
• Les persones protagonistes del conflicte decideixen la manera de restablir la bona convivència.
• El servei de mediació constitueix una acció educativa i preventiva davant dels conflictes.
• El servei de mediació pot oferir-se a tots els membres de la comunitat educativa.
La mediació contribueix a millorar la convivència, ja que educa en valors i, alhora, permet gestionar els conflictes que
es produeixen. Per aquest motiu la formació de persones mediadores:
• No pren temps: en dóna. Els conflictes són canalitzats positivament i no interfereixen en l’activitat acadèmica
del centre.
• No treu autoritat: fa innecessari l’ús de poder. L’accés voluntari al servei de mediació afavoreix la presa de
decisions lliure i els acords es fan efectius sense necessitat de recórrer constantment a la imposició de
sancions.
• No substitueix el reglament de règim interior: actua preventivament. Introduir la mediació en un conflicte
permet tractar-lo des que comença a gestar-se.
• No pressuposa que el centre sigui conflictiu: valora la convivència. En els contextos més sensibles a la
implicació de totes les persones en la millora de la convivència és on la mediació adquireix un sentit ple.
La formació en mediació s’orienta als col·lectius següents:
• Membres dels equips directius, en concret caps d’estudis i coordinadors i coordinadores pedagògics.
• Docents particularment vinculats a l’educació en actituds, valors i normes, sobretot tutors i tutores.
• Alumnes amb capacitats de lideratge positiu, sobretot delegats/ades de curs.
• Personal de l’administració i serveis.
• Familiars de l’alumnat.

Habilitats cognitives (Gardner) 

Pensament causal:

–         Permet diagnosticar la situació i determinar la causa dels problemes.

–         Qui no el poseeix fa una atribució externa dels problemes. 

Pensament alternatiu:

–         Permet buscar el màxim nombre de solucions als problemes. 

Pensament conseqüencial:

–         Preveu les conseqüències de les nostres accions. 

Pensament de perspectiva:

–         Ens permet posar-nos en el lloc dels altres. Empatia. 

Pensament de mitjans/fins:

–         Permet plantejar objectius i preveure els recursos i valorar si són assumibles o no..   

Desencolupament moral (Kohlberg) 

Estadis d’assoliment progressiu. L’assoliment d’un estadi significa haver assolit prèviament els anteriors. 

–         Heteronòmia:

§        Propi dels nens petits.

§        No distingeixen el que està bé i el que està malament.

§        Van aprenent pel mètode de recompensa-càstig.

§        L’únic fre a les conductes desadaptades és el càstig i la por a patir-lo.

§        Alguns delinqüents no han superat aquest estadi. 

–         Egoisme mutu/individualisme:

§        És propi de la infantesa.

§        Es descobreixen les regles del joc .

§        Les complim per que cal complir-les i per que volem que els altres ho facin.

§        Pensament inflexible, Llei del Talió. 

–         Expectatives interpersonals:

§        Fem el que s’espera de nosaltres per complir les expectatives que els altres tenen de nosaltres (quedar bé).

§        Això abasta l’entorn proper.

§        Comporta l’acceptació i pertinença al grup.

§        És propi de l’adolescència. 

–         Responsabilitat i compromís:

§        Actuar bé com a compromís social.

§        Fem les coses bé per que som responsables.

§        Fem el que toca però no més.

§        Abasta l’entorn proper.

§        La resta del món no és el nostre problema.

§        Ex. Treballem per un sou, complim però no fem més del que hem pactat. 

–         Contracte social:

§        Tothom té dret a aspectes vitals bàsics.

§        Rebutgem la injustícia. 

–         Principis universals. Tots som iguals:

§        Es fonamenta en el ple respecte mutu.

§        Actuem per aconseguir fites per a tothom.

§        El bé de la majoria està per damunt de l’individual.

La mediació.

-Partim de la idea que els conflictes que es resolen en el lloc més pròxim on sorgeixen i impliquen a menys persones i més properes als litigants, presenten una major possibilitat de solució i aquesta sol ser més duradora, ja que neix del compromís i participació activa de les parts en la seva resolució i no com imposició externa.

-La figura del mediador l’ha d’exercir una o més persones que gaudeixin de certa autoritat moral, reconeixement o prestigi per les parts litigants.

-El mediador ha d’estar en una posició d’imparcialitat total i ser percebut així per totes les parts.

-La persona que intervingui ha de ser coneixedora dels processos de gestió de conflictes per a interactuar de forma adequada entre les parts.

-Aquest mediador ha de ser coneixedor dels processos de dinamització de les parts per a poder-les implicar en el procés resolutiu.

-Qui intervingui haurà d’estar informat de la situació que s’ha produït i conèixer el major nombre de detalls sobre la generació del conflicte.

-El mediador avaluarà les possibilitats reals de resolució del conflicte per aquest procediment a tenor del tipus de conflicte sorgit i la disponibilitat i capacitat de les parts per a sotmetre’s al mateix.

-Partirem de la base que no va a haver guanyadors ni perdedors, sinó que tots sortirem reforçats del procés.

-S’evitarà culpabilitzar les parts i es buscaran solucions abans que sancions.

-S’implicarà a les parts perquè proposin aquestes solucions.

-Es demanarà als litigants que assumeixin compromisos realistes que puguin ser complerts.

 -S’establirà un procés de seguiment del compliment dels acords als quals s’ha arribat

LA MEDIACIÓ 

 Tot seguit algunes de les coses que vàrem parlar a la segona sessió.

    De vegades, quan ens trobem en una situació de conflicte que sembla irresoluble, podem ser capaços de veure una llum, petita potser, però que ens permeti una certa capacitat de fer marxa enrere sense quedar com a covards o perdedors davant els ulls dels altres i així evitar acabar en una resolució violenta del conflicte.     De vegades una frase, una expressió que pogués justificar una certa interpretació inadequada del que s’ha dit per l’altra part. Si l’altra part afluixa una mica i ens dóna certes explicacions que poden significar donar un altre pas enrere per la nostra banda i així successivament, la situació tibant i violenta que va créixer de forma ràpida i desproporcionada es va enfonsant de la mateixa manera com si d’un castell de cartes es tractés. 

   Però no sempre som capaços de fer marxa enrere i el conflicte continua present.     En aquests casos la presència d’un amic comú, una figura d’autoritat o reconeguda per les parts, pot fer que siguem capaços de controlar-nos i reconduir la situació mitjançant la intervenció d’aquesta tercera persona.   En definitiva la mediació consisteix en això. Aquesta mesura per a la conciliació de les parts pot resultar molt útil per a resoldre certs conflictes, sobretot els que responen a l’existència d’una disputa o xoc d’interessos i quan el problema sorgeix per que no es disposa d’estratègies i habilitats per a la resolució pacífica dels conflictes. 

   En aquest procés es compta amb la presència de persones que tracten de resoldre el conflicte sorgit entre dos o més persones de manera que tots cedeixin en part a les seves pretensions però que de cap manera hagi vencedors o vençuts, sinó que tots surten beneficiats si desapareix el conflicte i es guanyi en convivència.    Perquè la mediació sigui efectiva s’han de donar una sèrie de circumstàncies que permetin una correcta intervenció i resolució del conflicte: 

§ Partim de la idea que els conflictes que es resolen en el lloc més pròxim on sorgeixen i impliquen a menys persones i més properes als litigants, presenten una major possibilitat de solució i aquesta sol ser més duradora, ja que neix del compromís i participació activa de les parts en la seva resolució i no com imposició externa. § La figura del mediador l’ha d’exercir una o més persones que gaudeixin de certa autoritat moral, reconeixement o prestigi per les parts litigants.§ El mediador ha d’estar en una posició d’imparcialitat total i ser percebut així per totes les parts. § La persona que intervingui ha de ser coneixedora dels processos de gestió de conflictes per a interactuar de forma adequada entre les parts.§Aquest mediador ha de ser coneixedor dels processos de dinamització de les parts per a poder-les implicar en el procés resolutiu. §Qui intervingui haurà d’estar informat de la situació que s’ha produït i conèixer el major nombre de detalls sobre la generació del conflicte. § El mediador avaluarà les possibilitats reals de resolució del conflicte per aquest procediment a tenor del tipus de conflicte sorgit i la disponibilitat i capacitat de les parts per a sotmetre’s al mateix. § Partirem de la base que no hi haurà guanyadors ni perdedors, sinó que tots sortirem reforçats del procés. §S’evitarà culpabilitzar les parts i es buscaran solucions abans que sancions. § S’implicarà a les parts perquè proposin aquestes solucions. §Es demanarà als litigants que assumeixin compromisos realistes que puguin ser assolits. § S’establirà un procés de seguiment del compliment dels acords als quals s’ha arribat  

   En molts dels conflictes sorgits en els nostres centres docents es pot intervenir de forma satisfactòria mitjançant processos de mediació. Ens preguntem quan és efectiu aquest tipus d’intervencions i quan no.       La mediació serà efectiva quan es produeixin conflictes entre els alumnes o entre aquests i el professorat que es deguin a pugnes, disputes, rivalitats, xocs d’interessos, etc. que sorgeixin de forma espontània entre els mateixos, que no se sàpiguen resoldre de forma pacífica per part dels propis implicats i no siguin deguts a causes atribuïbles a una forma relacional basada en la dominació d’uns altres, en la manipulació de les persones o a altres característiques de la personalitat, fins i tot les de caràcter patològic.

Una situació que no es pot resoldre només amb la mediació, l’assetjament escolar o bullying. Es tracta d’una relació desigual i amb desequilibri de forces que requereix un abordatge múltiple. La mediació pot ajudar, però no es pot emprar com a únic recurs. 

Vegem algunes característiques de l’assetjament escolar: 

 L’assetjament escolar, també conegut com bullying, es produeix quan una o més persones sotmeten de forma reiterada i sistemàtica a una altra o altres, de manera que van destruint la seva integritat psicològica i moral davant un grup que roman expectant o que, d’alguna manera participa també en major o menor mesura d’aquesta situació.   Les causes de l’assetjament escolar hem de buscar-les més en les característiques personals dels assetjadors que en les dels assetjats, sent aquells persones que solen tenir baixa autopercepció i autoestima, però que són hàbils manipuladors i en l’ús de les relacions de dominació-submissió.  La seva víctima pot ser qualsevol, si bé per la seva covardia, els assetjadors solen fixar-se en persones que no els plantin cara, físicament o psicològica, per por de quedar en ridícul davant el grup en cas de fracassar en l’intent.   Aquestes persones han après a relacionar-se d’aquesta manera per diferents motius. Potser van ser víctimes d’assetjament en un altre moment i van deduir que aquesta forma de relació era socialment acceptada en els grups d’iguals i que, d’alguna manera, els assetjadors eren reconeguts per aquests. En altres casos, possiblement van rebre una educació en valors distorsionada en el sí familiar, en altres grups on es van relacionar o, van rebre una influència negativa procedent de determinats films o videojocs inadequats.Tampoc és estrany que se de una combinació de totes o vàries d’aquestes situacions.  

Benvinguts/des al Bloc del Curs Adolescència i Mediació. Aquí hi trobareu un resum del que hem parlat en la darrera sessió i els links a pàgines web, blocs i altres materials que us poden ésser d’utilitat.

Començarem amb un resum del que vàrem parlar aquest dimecres .

Les idees principals que van sortir de la posada en comú són les següents:

– Actualment hi ha una manca de respecte al professorat, al centre educatiu i fins i tot vers  les pròpies families per part d’un petit percentatge d’alumnes (5-10%), però que distorsionen continuadament i reiterada la convivència al centre.

– Es dóna una actitud de passotisme perpart d’aquests alumnes, que es concreta en no voler fer res, no portar material per treballar, qüestionar l’autoritat del professorat, etc.

– La major part d’actituds, valorades de forma aïllada, no són greus en excés, però la seva reiteració fa que acabin dificultant el treball dels docents i perjudicant els altres companys.

– Es fa difícil controlar aquests alumnes, atès que no responen a les reflexions que se’ls fa i tampoc hi ha receptivitat familiar a les demandes del professorat.

– Es més, les famílies d’aquests alumnes, freqüentment, qüestionen les intervencions dels docents. No hi ha un reconeixement social del professorat.

– Darrera les actituds d’aquests alumnes sol haver la manca d’autoestima i autoconcepte, inhabilitat en les relacions interpersonals i, en algunes ocasions, problemes familiars.

– El Sistema Educatiu, excessivament intel.lectualitzat i uniformador, no dóna sortides alternatives a alguns alumnes amb inadaptació escolar.

– Cal acceptar l’autoritat dels docents, entesa com una autoritat moral, fonamentada en la delegació de funcions que la societat en diposita. Diferenciar autoritat (moral i per delegació) de l’autoritarisme (autoritat per imposició).

– Cal acceptar l’existència de normes que regulin la convivència, consensuades socialment i acceptades pel conjunt de la societat.

– La transgressió de la norma ha de tenir conseqüències. En tot cas la correcció de les conductes contràries a les normes ha de tenir un tractament positiu, per la qual cosa el possible règim disciplinari ha de tenir les característiques següents: ha de ser contingent en el temps, proporcionat, reparador dels danys causats, reeducador de conductes.

– Actualment els Reglaments de Règim Intern, derivats del  Règim Sancionador del Decret de Drets i Deures dels Alumnes, són excessivament judicialistes.

– En concret les expulsions no solucionen els problemes de convivència, al contrari, els alumnes solen retornar més descontrolats que abans de l’expulsió, atès que el centre educatiu sol ésser l’únic lloc on s’exigeix la contenció dels alumnes.

– Hi ha una manca de cultura de l’esforç i de l’assumpció de responsabilitats dels nostres adolescents, tolerada per uns pares excessivament permissius que justifiquen, fins i tot, les actituds inadecuades dels seus fills.

– Socialment s’ha donat un canvi de rols familiars i dins la institució escolar. Fa uns anys teniem un règim familiar paternalista, on el progenitor masculí era el que aportava els ingressos econòmics, la mare representava l’autoritat en l’àmbit domèstic, que s’encarregava de la educació i cura dels fills i en el que les normes i la informació paterna no es discutien, per manca d’informacions provinents d’altres fonts que permetessin l’argumentació crítica i per una dualitat entre respecte i por, característics d’aquest règim vertical. Actualment hi ha un regim horitzontal fonamentat en un nucli familiar amb igualtat entre els rols econòmics i domèstics entre home i dona, amb uns progenitors que passen moltes hores fora de casa treballant i que deleguen en terceres persones la cura i l’educació dels seus fills. Uns pares que, de vegades, valoren més la funció parking de l’escola que no pas la educativa i que els costa controlar les relacions amb els seus fills i sobre tot la regulació de determinades conductes contràries a la convivència, per que no disposen dels recursos per a fer-ho o per un excés de permissivitat. A l’escola ha passat quelcom semblant. Fa un temps, un sector docent va anar de col.legui dels seus alumnes i, per altra banda, molts docents no disposem dels recursos normatius, humans i formatius necessaris per a reconduir determinades actituds.

Fins aquí una mica de resum del que vàrem parlar aquest dimecres passat. Podeu fer els comentaris que creieu, tant al propi bloc com per mail.

Espero que hi hagi participació, discusió i, per què no, una certa polèmica que ens serveixi de motor de reflexió.

P.S. Teniu als ordinadors de la sala de profes els materials que voldria que miressiu per al proper dimecres.

Salutacions, Ferran