Benvinguts/des al Bloc del Curs Adolescència i Mediació. Aquí hi trobareu un resum del que hem parlat en la darrera sessió i els links a pàgines web, blocs i altres materials que us poden ésser d’utilitat.

Començarem amb un resum del que vàrem parlar aquest dimecres .

Les idees principals que van sortir de la posada en comú són les següents:

– Actualment hi ha una manca de respecte al professorat, al centre educatiu i fins i tot vers  les pròpies families per part d’un petit percentatge d’alumnes (5-10%), però que distorsionen continuadament i reiterada la convivència al centre.

– Es dóna una actitud de passotisme perpart d’aquests alumnes, que es concreta en no voler fer res, no portar material per treballar, qüestionar l’autoritat del professorat, etc.

– La major part d’actituds, valorades de forma aïllada, no són greus en excés, però la seva reiteració fa que acabin dificultant el treball dels docents i perjudicant els altres companys.

– Es fa difícil controlar aquests alumnes, atès que no responen a les reflexions que se’ls fa i tampoc hi ha receptivitat familiar a les demandes del professorat.

– Es més, les famílies d’aquests alumnes, freqüentment, qüestionen les intervencions dels docents. No hi ha un reconeixement social del professorat.

– Darrera les actituds d’aquests alumnes sol haver la manca d’autoestima i autoconcepte, inhabilitat en les relacions interpersonals i, en algunes ocasions, problemes familiars.

– El Sistema Educatiu, excessivament intel.lectualitzat i uniformador, no dóna sortides alternatives a alguns alumnes amb inadaptació escolar.

– Cal acceptar l’autoritat dels docents, entesa com una autoritat moral, fonamentada en la delegació de funcions que la societat en diposita. Diferenciar autoritat (moral i per delegació) de l’autoritarisme (autoritat per imposició).

– Cal acceptar l’existència de normes que regulin la convivència, consensuades socialment i acceptades pel conjunt de la societat.

– La transgressió de la norma ha de tenir conseqüències. En tot cas la correcció de les conductes contràries a les normes ha de tenir un tractament positiu, per la qual cosa el possible règim disciplinari ha de tenir les característiques següents: ha de ser contingent en el temps, proporcionat, reparador dels danys causats, reeducador de conductes.

– Actualment els Reglaments de Règim Intern, derivats del  Règim Sancionador del Decret de Drets i Deures dels Alumnes, són excessivament judicialistes.

– En concret les expulsions no solucionen els problemes de convivència, al contrari, els alumnes solen retornar més descontrolats que abans de l’expulsió, atès que el centre educatiu sol ésser l’únic lloc on s’exigeix la contenció dels alumnes.

– Hi ha una manca de cultura de l’esforç i de l’assumpció de responsabilitats dels nostres adolescents, tolerada per uns pares excessivament permissius que justifiquen, fins i tot, les actituds inadecuades dels seus fills.

– Socialment s’ha donat un canvi de rols familiars i dins la institució escolar. Fa uns anys teniem un règim familiar paternalista, on el progenitor masculí era el que aportava els ingressos econòmics, la mare representava l’autoritat en l’àmbit domèstic, que s’encarregava de la educació i cura dels fills i en el que les normes i la informació paterna no es discutien, per manca d’informacions provinents d’altres fonts que permetessin l’argumentació crítica i per una dualitat entre respecte i por, característics d’aquest règim vertical. Actualment hi ha un regim horitzontal fonamentat en un nucli familiar amb igualtat entre els rols econòmics i domèstics entre home i dona, amb uns progenitors que passen moltes hores fora de casa treballant i que deleguen en terceres persones la cura i l’educació dels seus fills. Uns pares que, de vegades, valoren més la funció parking de l’escola que no pas la educativa i que els costa controlar les relacions amb els seus fills i sobre tot la regulació de determinades conductes contràries a la convivència, per que no disposen dels recursos per a fer-ho o per un excés de permissivitat. A l’escola ha passat quelcom semblant. Fa un temps, un sector docent va anar de col.legui dels seus alumnes i, per altra banda, molts docents no disposem dels recursos normatius, humans i formatius necessaris per a reconduir determinades actituds.

Fins aquí una mica de resum del que vàrem parlar aquest dimecres passat. Podeu fer els comentaris que creieu, tant al propi bloc com per mail.

Espero que hi hagi participació, discusió i, per què no, una certa polèmica que ens serveixi de motor de reflexió.

P.S. Teniu als ordinadors de la sala de profes els materials que voldria que miressiu per al proper dimecres.

Salutacions, Ferran