LA MEDIACIÓ
Tot seguit algunes de les coses que vàrem parlar a la segona sessió.
De vegades, quan ens trobem en una situació de conflicte que sembla irresoluble, podem ser capaços de veure una llum, petita potser, però que ens permeti una certa capacitat de fer marxa enrere sense quedar com a covards o perdedors davant els ulls dels altres i així evitar acabar en una resolució violenta del conflicte. De vegades una frase, una expressió que pogués justificar una certa interpretació inadequada del que s’ha dit per l’altra part. Si l’altra part afluixa una mica i ens dóna certes explicacions que poden significar donar un altre pas enrere per la nostra banda i així successivament, la situació tibant i violenta que va créixer de forma ràpida i desproporcionada es va enfonsant de la mateixa manera com si d’un castell de cartes es tractés.
Però no sempre som capaços de fer marxa enrere i el conflicte continua present. En aquests casos la presència d’un amic comú, una figura d’autoritat o reconeguda per les parts, pot fer que siguem capaços de controlar-nos i reconduir la situació mitjançant la intervenció d’aquesta tercera persona. En definitiva la mediació consisteix en això. Aquesta mesura per a la conciliació de les parts pot resultar molt útil per a resoldre certs conflictes, sobretot els que responen a l’existència d’una disputa o xoc d’interessos i quan el problema sorgeix per que no es disposa d’estratègies i habilitats per a la resolució pacífica dels conflictes.
En aquest procés es compta amb la presència de persones que tracten de resoldre el conflicte sorgit entre dos o més persones de manera que tots cedeixin en part a les seves pretensions però que de cap manera hagi vencedors o vençuts, sinó que tots surten beneficiats si desapareix el conflicte i es guanyi en convivència. Perquè la mediació sigui efectiva s’han de donar una sèrie de circumstàncies que permetin una correcta intervenció i resolució del conflicte:
§ Partim de la idea que els conflictes que es resolen en el lloc més pròxim on sorgeixen i impliquen a menys persones i més properes als litigants, presenten una major possibilitat de solució i aquesta sol ser més duradora, ja que neix del compromís i participació activa de les parts en la seva resolució i no com imposició externa. § La figura del mediador l’ha d’exercir una o més persones que gaudeixin de certa autoritat moral, reconeixement o prestigi per les parts litigants.§ El mediador ha d’estar en una posició d’imparcialitat total i ser percebut així per totes les parts. § La persona que intervingui ha de ser coneixedora dels processos de gestió de conflictes per a interactuar de forma adequada entre les parts.§Aquest mediador ha de ser coneixedor dels processos de dinamització de les parts per a poder-les implicar en el procés resolutiu. §Qui intervingui haurà d’estar informat de la situació que s’ha produït i conèixer el major nombre de detalls sobre la generació del conflicte. § El mediador avaluarà les possibilitats reals de resolució del conflicte per aquest procediment a tenor del tipus de conflicte sorgit i la disponibilitat i capacitat de les parts per a sotmetre’s al mateix. § Partirem de la base que no hi haurà guanyadors ni perdedors, sinó que tots sortirem reforçats del procés. §S’evitarà culpabilitzar les parts i es buscaran solucions abans que sancions. § S’implicarà a les parts perquè proposin aquestes solucions. §Es demanarà als litigants que assumeixin compromisos realistes que puguin ser assolits. § S’establirà un procés de seguiment del compliment dels acords als quals s’ha arribat
En molts dels conflictes sorgits en els nostres centres docents es pot intervenir de forma satisfactòria mitjançant processos de mediació. Ens preguntem quan és efectiu aquest tipus d’intervencions i quan no. La mediació serà efectiva quan es produeixin conflictes entre els alumnes o entre aquests i el professorat que es deguin a pugnes, disputes, rivalitats, xocs d’interessos, etc. que sorgeixin de forma espontània entre els mateixos, que no se sàpiguen resoldre de forma pacífica per part dels propis implicats i no siguin deguts a causes atribuïbles a una forma relacional basada en la dominació d’uns altres, en la manipulació de les persones o a altres característiques de la personalitat, fins i tot les de caràcter patològic.
Una situació que no es pot resoldre només amb la mediació, l’assetjament escolar o bullying. Es tracta d’una relació desigual i amb desequilibri de forces que requereix un abordatge múltiple. La mediació pot ajudar, però no es pot emprar com a únic recurs.
Vegem algunes característiques de l’assetjament escolar:
L’assetjament escolar, també conegut com bullying, es produeix quan una o més persones sotmeten de forma reiterada i sistemàtica a una altra o altres, de manera que van destruint la seva integritat psicològica i moral davant un grup que roman expectant o que, d’alguna manera participa també en major o menor mesura d’aquesta situació. Les causes de l’assetjament escolar hem de buscar-les més en les característiques personals dels assetjadors que en les dels assetjats, sent aquells persones que solen tenir baixa autopercepció i autoestima, però que són hàbils manipuladors i en l’ús de les relacions de dominació-submissió. La seva víctima pot ser qualsevol, si bé per la seva covardia, els assetjadors solen fixar-se en persones que no els plantin cara, físicament o psicològica, per por de quedar en ridícul davant el grup en cas de fracassar en l’intent. Aquestes persones han après a relacionar-se d’aquesta manera per diferents motius. Potser van ser víctimes d’assetjament en un altre moment i van deduir que aquesta forma de relació era socialment acceptada en els grups d’iguals i que, d’alguna manera, els assetjadors eren reconeguts per aquests. En altres casos, possiblement van rebre una educació en valors distorsionada en el sí familiar, en altres grups on es van relacionar o, van rebre una influència negativa procedent de determinats films o videojocs inadequats.Tampoc és estrany que se de una combinació de totes o vàries d’aquestes situacions.