Habilitats cognitives (Gardner) 

Pensament causal:

–         Permet diagnosticar la situació i determinar la causa dels problemes.

–         Qui no el poseeix fa una atribució externa dels problemes. 

Pensament alternatiu:

–         Permet buscar el màxim nombre de solucions als problemes. 

Pensament conseqüencial:

–         Preveu les conseqüències de les nostres accions. 

Pensament de perspectiva:

–         Ens permet posar-nos en el lloc dels altres. Empatia. 

Pensament de mitjans/fins:

–         Permet plantejar objectius i preveure els recursos i valorar si són assumibles o no..   

Desencolupament moral (Kohlberg) 

Estadis d’assoliment progressiu. L’assoliment d’un estadi significa haver assolit prèviament els anteriors. 

–         Heteronòmia:

§        Propi dels nens petits.

§        No distingeixen el que està bé i el que està malament.

§        Van aprenent pel mètode de recompensa-càstig.

§        L’únic fre a les conductes desadaptades és el càstig i la por a patir-lo.

§        Alguns delinqüents no han superat aquest estadi. 

–         Egoisme mutu/individualisme:

§        És propi de la infantesa.

§        Es descobreixen les regles del joc .

§        Les complim per que cal complir-les i per que volem que els altres ho facin.

§        Pensament inflexible, Llei del Talió. 

–         Expectatives interpersonals:

§        Fem el que s’espera de nosaltres per complir les expectatives que els altres tenen de nosaltres (quedar bé).

§        Això abasta l’entorn proper.

§        Comporta l’acceptació i pertinença al grup.

§        És propi de l’adolescència. 

–         Responsabilitat i compromís:

§        Actuar bé com a compromís social.

§        Fem les coses bé per que som responsables.

§        Fem el que toca però no més.

§        Abasta l’entorn proper.

§        La resta del món no és el nostre problema.

§        Ex. Treballem per un sou, complim però no fem més del que hem pactat. 

–         Contracte social:

§        Tothom té dret a aspectes vitals bàsics.

§        Rebutgem la injustícia. 

–         Principis universals. Tots som iguals:

§        Es fonamenta en el ple respecte mutu.

§        Actuem per aconseguir fites per a tothom.

§        El bé de la majoria està per damunt de l’individual.

La mediació.

-Partim de la idea que els conflictes que es resolen en el lloc més pròxim on sorgeixen i impliquen a menys persones i més properes als litigants, presenten una major possibilitat de solució i aquesta sol ser més duradora, ja que neix del compromís i participació activa de les parts en la seva resolució i no com imposició externa.

-La figura del mediador l’ha d’exercir una o més persones que gaudeixin de certa autoritat moral, reconeixement o prestigi per les parts litigants.

-El mediador ha d’estar en una posició d’imparcialitat total i ser percebut així per totes les parts.

-La persona que intervingui ha de ser coneixedora dels processos de gestió de conflictes per a interactuar de forma adequada entre les parts.

-Aquest mediador ha de ser coneixedor dels processos de dinamització de les parts per a poder-les implicar en el procés resolutiu.

-Qui intervingui haurà d’estar informat de la situació que s’ha produït i conèixer el major nombre de detalls sobre la generació del conflicte.

-El mediador avaluarà les possibilitats reals de resolució del conflicte per aquest procediment a tenor del tipus de conflicte sorgit i la disponibilitat i capacitat de les parts per a sotmetre’s al mateix.

-Partirem de la base que no va a haver guanyadors ni perdedors, sinó que tots sortirem reforçats del procés.

-S’evitarà culpabilitzar les parts i es buscaran solucions abans que sancions.

-S’implicarà a les parts perquè proposin aquestes solucions.

-Es demanarà als litigants que assumeixin compromisos realistes que puguin ser complerts.

 -S’establirà un procés de seguiment del compliment dels acords als quals s’ha arribat