HISTÒRIA: Capítol 1

Capítol I

“L’inici d’una aventura”

.

Tot va començar un mes d’octubre, el temps ja havia canviat i l’estiu havia deixat pas a la tardor. Aquell matí bufava un vent gelat que feia moure les fulles de les branques dels arbres del carrer. El sol ja feia una bona estona que havia sortit però la boira l’amagava. Pel carrer van aparèixer un grup de cinc nens que anaven ben abrigats i amb les seves motxilles cap al col·legi.

L’Oriol anava donant xuts a la pilota, era un gran aficionat al futbol i mai es separava d’ella. Al seu costat anava el Miquel que no parava de fer bromes a l’Arnau, el qual estava molt concentrat llegint un llibre molt gruixut.

–      Ei Arnau, què llegeixes amb tant interès? – va preguntar la Paula. La Paula és una nena molt llesta i sempre s’interessava pel que feien els seus amics i tenia moltes idees de jocs per jugar a l’hora del pati.

–       És un llibre nou que m’han regalat els pares i tracta de monstres, vampirs i fantasmes. És una passada! – va respondre l’Arnau.

–       Mmmm… jo no hi crec pas amb aquestes coses! – va dir la Paula, encara que per dins no li feien gracia les històries de fantasmes.

Mentre anaven caminant pel carrer l’Oscar va decidir que passessin per una drecera, per tal d’arribar aviat al col·legi. Ell no volia tornar a arribar tard a classe, ja que l’últim dia es va entretenir jugant amb un gos al camp del costat de seva casa i el mestre s’havia enfadat moltíssim.

Mentre pujaven pel turó van veure a la Debora aturada sota un arbre. Ella al veure’ls els va saludar i ells es van acostar per parlar-hi.

–      Hola Debora, com estàs? Que fas aquí sola? – va dir l’Oscar.

–      Hola! Estava mirant el vell casalot, cada dia que passo m’intriga més, hi ha tantes histories, que em pregunto si és veritat tot el que conten.

Tots es van quedar en silenci mirant el vell casalot. Una vella casa enmig d’un camp, on la herba havia crescut tant que ja no es veia el caminet per poder entrar. La tanca que envoltava la casa era de fusta però la herba també l’havia amagat i el poc que es veia estava en molt mal estat. La casa era de fusta, de construcció estreta amb tres plantes, dalt de tot hi havia una petita torre on devia haver una petita habitació. Segur que en la seva època havia tingut de ser una casa molt bonica amb un gran jardí, però ara estava tota descuidada, vella i atrotinada. Els vidres de les finestres estaven bruts i encara es podien veure les cortines al seu interior. Tenia un aspecte molt terrorífic i tots sis van notar una esgarrifança que els va pujar per l’esquena.

De cop, l’Oriol va exclamar:

–       Eh, nois que fem tard! Anem ràpid que sinó el mestre s’enfadarà!

Tots sis van començar a córrer sense parar fins arribar a l’escola, on es van trobar la resta dels seus companys que ja entraven cap a classe.

.

.

CONTINUARÀ

(Recordeu que podeu deixar comentaris e idees del que pot passar, personatges…) A més, si us animeu també podeu provar d’escriure algun capítol)


Accions

Informacions