VOLTANT PER PICAMOIXONS

Cicle Mitjà i Cicle Superior de l’Escola Rocabruna

Arxiu de 21 de/d' gener de 2009

EDAT CONTEMPORÀNIA

Publicat per Rocabruna el 21 de/d' gener de 2009

1789                                                                          2009

LA REVOLUCIÓ  FRANCESA                                                           ACTUALITAT

L’edat contemporània comença amb la Revolució Francesa i el seu crit d’ IGUALTAT, FRATERNITATI LLIBERTAT.

S’acaben els privilegis per a la noblesa: TOTHOM ÉS IGUAL DAVANT LA LLEI.

El segle XVIII és un segle de revolucions, com la revolució Industrial amb la invenció de la màquina de vapor.

Amb la seva aplicació a la indústria i al ferrocarril, Catalunya reprèn l’activitat econòmica, l’activitat política i l’activitat artística: LA RENAIXENÇA.

 L’any 1848 es fundà el primer ferrocarril  de la península: Barcelona – Mataró.

El segle XIX fou dolent perquè va arribar una malaltia per a les vinyes: LA FIL·LOXERA. Portà un declivi econòmic molt important.

Picamoixons va participar activament de la vida política durant els segles XIX i XX, però l’aixecament o insurrecció militar del 18 de juliol de 1936 per part del general Franco i les tropes franquistes, portà a l’estat espanyol i a Catalunya a una guerra civil que acabà amb la democràcia durant molts anys.

El  1976 començà de nou una nova època democràtica, la qual cosa ha permès a Picamoixons organitzar-se en una Entitat Municipal Descentralitzada de Valls des del 1996.

Picamoixons en l’actualitat :

A Picamoixons, actualment, hi ha una Escola Pública, un Bar “Societat Recreativa”, un restaurant “L’Esportell del Bou”, l’església , una pista poliesportiva descoberta, amb una magnífica piscina, una tenda de queviures, un forn de pa, una farmaciola, una caixa d’estalvis i dues perruqueries.  La cooperativa agrícola i la paperera catalana, són dos eixos vertebradors del poble. Al llarg de cada any és celebren dues Festes Majors, diversos actes culturals com ara teatre, sessions de cinema a la fresca, la pedalada (gener), etc.. i grans menjades populars com ara La Paella (1 maig), Conill amb Samfaina a l’agost, la Sardinada Popular per la festa major d’estiu. L’ EMD (Entitat Municipal Descentralitzada), més o menys i en paraules planeres ve a ser una mena d’independència administrativa de Valls, que és d’on realment depèn. Però bé, els picamoixonencs no s’hi capfiquen gaire.
L’ EMD o ajuntament actual, està format per cinc persones, després de les eleccions celebrades.

LA PAU I L’ECOLOGIA

Durant tot el segle XIX, que comença l’edat contemporània, es van viure moltes vicissituds internes en tot el país (revolucions, conflictes armats, aixecaments militars…) i es va viure molta inestabilitat política i social, la qual cosa tingué com a conseqüència, que no poguéssim seguir el ritme del progrés dels altres països d’Europa occidental.

Catalunya, però, obria les bases del catalanisme amb LA RENAIXENÇA.

Ja en el segle XX, totes les tensions acumulades, van esclatar en una guerra civil molt cruenta. Quan va acabar, els vencedors van governar sobre els vençuts que havien lluitat per la democràcia i la república, i el país va viure en la pobresa i l’escassetat.

Finalment, la recuperació econòmica dels anys setanta i la retrobada democràcia en acabar-se la dictadura, ha permès un millor benestar social dels ciutadans.

És per això que durant el segle XX s’ha vist una nova manera d’entendre el món: donar resposta als conflictes sense necessitat d’arribar a utilitzar la violència: el pacifisme.

 L’ecologisme va néixer com a resposta als problemes que ha anat creant i encara continua creant arreu del món, el desenvolupament industrial. L’esgotament dels principals recursos naturals, la contaminació de l’atmosfera i de les aigües, la desforestació i la destrucció de la capa d’ozó, entre d’altres són les principals preocupacions dels ecologistes, i proposen mesures alternatives que no impliquin la destrucció del medi ambient.

BIBLIOGRAFIA

. Rius i Jové: Aproximació a la història i a la toponímia de Picamoixons. Ed. Cossetània. Col·lecció: Rocabruna, Picamoixons 1997.

Publicat a HISTÒRIA | Sense comentaris

EDAT MODERNA

Publicat per Rocabruna el 21 de/d' gener de 2009

1492                                                        fins                                                                                             1789

DEL DESCOBRIMENT D’AMÈRICA                                                               A LA REVOLUCIÓ FRANCESA

LA GUERRA  DE   SUCCESSIÓ

A Catalunya esclatà una guerra molt important perquè el rei Carles II (1700) va morir sense tenir fills i va heretar la corona Felip de Borbó que procedia de França.

Les institucions catalanes havien recolzat a l’arxiduc Carles d’Àustria per a que fos el rei, mentre que les castellanes a Felip de Borbó.

Com que l’arxiduc Carles va haver de marxar per ser emperador d’Àustria en morir el seu oncle Josep I d’Àustria, va guanyar la guerra Felip de Borbó.

Comença per a Catalunya, a partir de l’ 11 de setembre de 1716 (S. XVIII) un nou sistema de govern amb el decret de Nova Planta. És per aquest motiu que se celebra la diada nacional de Catalunya.

I DE QUAN SÓN LES PRIMERES NOTÍCIES DE PICAMOIXONS?

Les primeres notícies de la població de Picamoixons són del 1496 (s. XV), on hi ha documents que diuen “ Pichamoxons, terme de Valls ” tres fogatges.

A l’edat mitjana un foc volia dir una casa, un habitatge.

PICAMOIXONS: 3 FOCS

 MASMOLETS: 5 FOCS

 FONTSCALDES: 3 FOCS

 VALLS: 234 FOCS

 ALCOVER: 107 FOCS

 ALIÓ: 16 FOCS

 LA MASÓ: 6 FOCS

 EL ROURELL: 7 FOCS

 EL MILÀ: 4 FOCS

 FARENA: 5 FOCS

 LA RIBA: 7 FOCS

 

L’any 1553 (s. XVI) i només 57 anys més tard, hi ha un canvi important en la demografia de la comarca:

 

PICAMOIXONS: 45 FOCS (225 persones)

 MASMOLETS: 6 FOCS

 FONTSCALDES: 5 FOCS

 VALLS: 609 FOCS

 ALCOVER: 221 FOCS

 ALIÓ: 33 FOCS

 LA MASÓ: 7 FOCS

 EL ROURELL: 8 FOCS

 EL MILÀ: 5 FOCS

 FARENA: 7 FOCS

 LA RIBA: 9 FOCS

 

L’any 1787, a les acaballes de l’edat moderna, Picamoixons tenia una població de 277 persones.

EL BANDOLERISME

         Què és ?

Bandolerisme : Activitat feta per bandes de bandolers contra persones, propietats, etc. El bandolerisme expressava el malestar econòmic i social, que tenien a veure amb la política, la religió sobretot amb la misèria.

Aparegué en l’antiguitat a l’imperi romà i reaparegué durant la Baixa Edat Mitjana com a conseqüència de la crisi social. Fou a l’Edat Moderna, però, on prengué una gran força.

    ELS BANDOLERS

  Quins foren els més populars ?

A Catalunya el bandolerisme comença amb l’Antoni Roca i Mateu Cisteller en el s. XVI i s’acaba amb el Joan Serrallonga en el s. XVII, tot passant per el Bartomeu Camps, el Perot Rocaguinarda i els germans Margarit.

Però a casa nostra també en tenim alguns de ben nomenats:

CLAUDI “EL MOLINER”

Un dels més cèlebres bandolers amb els quals, en principi, van haver de lluitar els Mossos d’Esquadra, a més de Carrasclet i que es veuria obligat a abandonar el país fugint dels seus persecutors, va ser Claudi “el Moliner”, la vida del qual reuneix tots els requisits d’autèntic fulletó. Aquest famós bandoler, la vida del qual comença al ser abandonat, nounat, a la porta d’un molí de Pont de Goi, amb una nota en la qual es promet una forta recompensa per a qui li reculli i atengui.

Creix Claudi a cura de l’amo del molí, Antoni Pujol, i la seva esposa, qui contínuament el maltractaven, mancats de tot afecte cap al nen, al que van recollir creient certa la recompensa oferta. De qualsevol forma, sempre podria treure-se-li rendibilitat utilitzant-ho com criat gratuït. Sembla ser que  l’any 1706  el noi va anar a Valls amb uns sacs de farina carregats en una cavalleria i es va extraviar a la tornada a causa d’una forta tempesta. La cavalleria es va espantar i mai més es va saber d’ella, Claudi va poder arribar fins al molí i en adonar-se de la pèrdua de la seva cavalcadura a els moliners, el van copejar fins a deixar-ho sagnant. Va ser l’última pallissa. A la primera oportunitat i amb l’ajuda d’un criat del molí, cridat Pepus, qui sempre li va demostrat deferència i que ara li lliurà diners perquè pugues alimentar-se els primers dies, Claudi desapareix del que fins  aquí ha estat la seva llar.

A Reus es col·locà com “lazarillo” d’un cec  que resulta lladre de molta vista. La seva ceguesa és un ardid útil per a pidolar durant el dia i preparar els seus robatoris nocturns. Claudi aprèn a la velocitat que li permet la seva natural intel·ligència, i no triga a donar amb els seus ossos a la presó, capturat amb motiu de l’incendi d’un mas, prèviament robat del que es acusat. El fals cec, expert i astut, aconsegueix escapar. Els pares adoptius del petit lladre acudeixen a la presó reclamats per les autoritats per a ser interrogats. En lloc d’ajudar a Claudi li acusen de ser noi de dolents instints del que tot es pot esperar. No necessiten més els jutges per a condemnar-lo i enviar-lo a la presó de Tarragona, on rebrà sustanciosas lliçons sobre ardits, trucs i ardides comuns en el món de la delinqüència. Té 17 anys quan es posa en llibertat. La seva primera cura és dirigir-se al molí de Pont de Goi, carregat de records sobre maltractaments i acusacions . El moliner i la seva esposa aquesta nit estan escalfant-se al foc de la llar. Amb ells es troba Pepus, el criat, que vol intervenir per a evitar el que s’endevina en els ulls encesos de Claudi. Aquest al tira a un costat, treu un ganivet de la seva cintura i escomet, primer, al moliner; després, a la seva esposa, i ambdós queden al terra sagnants i sense vida.
La guerra de successió es troba en el seu període final. Un grup de nobles catalans, quan ja tot sembla perdut, decideixen continuar la lluita contra Felip V. Tota Catalunya aparagué  plagada d’escamots.
El de menys en aquests dies és la persecució de criminals, doncs tot el Principat viu obstinat en la guerra. Claudi s’allista en un dels escamots utilitzant el nom d’Ernest Grau i es lliura completament a una vida d’aventures, emboscades i sorpreses contínues. La lluita es perllonga gairebé dos anys, fins que pren Barcelona el duc de Berwick, amb la qual cosa cessa la resistència i tot el territori català queda sotmès a Felip d’ Anjou. Si a molts altres, al llarg de la història, el final d’una guerra els ha dut a un bandidatge forçat, com millor alternativa que la de lliurar-se a l’enemic, a Claudi “el Moliner” -a partir d’ara se li coneixerà per aquest sobrenom- li durà a la vida de bandoler per la seva predisposició innata. No se sent forçat per ningú ni per no-res, sinó que segueix una resolució meditada i que assumirà amb decisió. No es limita a formar una quadrilla amb els homes que té al voltant, units per unes mateixes circumstàncies, sinó que busca als millors, és a dir els de més sanguinaris instints, a “el Pigot”, “el Gravat”, “el Bardassa”, “el Pages”, “el Llarc”… a qui convenç perquè el segueixin a les muntanyes. Amb els anomenats,  està Pepus, l’antic criat dels moliners, qui des del dia de l’assassinat d’aquests segueix a Claudi com criat fidel.

BIBLIOGRAFIA

. Rius i Jové: Aproximació a la història i a la toponímia de Picamoixons. Ed. Cossetània. Col·lecció: Rocabruna, Picamoixons 1997.

. BTT LA PERA

Publicat a HISTÒRIA | Sense comentaris