SEGLE I fins SEGLE V
EL MÓN IBER
Vivien en llocs elevats. La unitat d’organització dels ibers era el poble o tribu. Cadascun d’aquests pobles habitava un territori força ampli.
Les cases eren de planta quadrada amb una porta d’ entrada i no tenien finestres.
El sostre el feien amb bigues farcides de fullatge, hi havia un foguer, bancs de pedra i dormien al terra.
El poble iber d’ aquesta zona eren els cossetans.
Com que Picamoixons està molt ben situat geogràficament, la seva ocupació s’intensificà en aquesta època.
La localització al Pont de Goi de quatre zones arqueològiques, una de les quals és dins el terme de Picamoixons, ens porta a la segona meitat del segle II a.C. Entre les restes ha aparegut ceràmica comuna ibèrica.
Enterrament ibèric
El llibre dels ibers. Viatge il·lustrat a la cultura ibèrica
La societat ibera va anar canviant amb la influència dels primers colons, els fenicis i els grecs que mercadejaren amb tota seguretat al llarg de les nostres costes des de finals del s. VII a. C.
Amb l’arribada dels romans que comença amb el desembarcament d’Escipió l’any 218 a.C. A Empúries, comença una assimilació gradual dels models romans per part d’aquesta societat ibera, que havia estat independent i havia desenvolupat una cultura pròpia i que havia assolit el màxim esplendor el segle III a.C.
Com a resum, es pot dir que els ibers van manifestar-se plenament al llarg de 500 anys, i si no ho van poder continuar fent va ser perquè els romans els ho impediren anul·lant lentament la seva forma característica d’entendre la vida i el món, fent que abandonessin els seus poblats per incorporar-se a les vil·les i a la civilització romanes.
Sembla que l’escriptura es creà al sud-est peninsular cap el segle VI a.C. i perdurà fins entrat el segle I d.C. en què fou substituïda pel llatí.
Constava de 28 signes alfabètics i sil·làbics, la major part copiats del grec o del fenici, però dotats de valor fonètic diferent i amb gran varietat cal·ligràfiques.
S’escrivia d’esquerra a dreta i actualment es comença a entendre, encara que d’una forma rudimentària.
EL MÓN ROMÀ
A partir del segle II a.C. els poblats ibèrics enturonats es van anar despoblant i, per contra, naixien noves ciutats plenament romanes.
A poc a poc, les inscripcions en llengua i alfabet ibèric, i la ceràmica ibèrica, van anar esdevenint cada vegada més escasses.
L’home iber i la dona ibera, sense quasi adonar-se’n, s’havien transformat en homes i dones romans.
A l’Alt Camp s’hi ha trobat restes de vil·les romanes (explotacions agràries) propietat de les grans famílies de terratinents de Tarraco a: Vila-rodona, Aiguamúrcia,
Vilabella, Bràfim, Vilardida, Alcover, Vilallonga, Valls, Montferri.
La ocupació continuada de Picamoixons per l’home prehistòric es sistematitza en l’època romana, ja que s’ha trobat restes de ceràmica itàlica i púnica. Aquestes troballes a la partida del mas de Roma es poden situar cronològicament entre els segles III a.C. i el V d.C.
COMUNICACIONS
L’actual Alt Camp era atravessat per una via romana principal que venia de Tarraco (Tarragona) i vorejava el riu Francolí i passava per Valls.
CANALITZACIONS I AIGÜES
Tarraco patia manca d’aigua perquè no en tenia prou, per això la dugueren de lluny, del riu Gaià, a 4 Km del Pont d’Armentera i van fer una canalització fins a Tarragona. També en feren del riu Francolí (Francolinus) des del poble de Puigdelfí cap a l’aqüeducte de les Ferreres (Pont del Diable).
FINAL DEL DOMINI ROMÀ
A mitjans del segle V d.C. l’imperi romà es va afeblint i es produeix una crisi econòmica i política. No se sap quin va ser l’esdevenir de les vil·les romanes, algunes van sobreviure (com la de Centcelles a Constantí o la de Cavalleries a Vallmoll), d’altres sofriren la ruïna, per l’entrada dels pobles g
ermànics pels Pirineus.
No hi ha troballes arqueològiques fins al segle XI-XII, moments que apareixen els castells de defensa cristians al llarg del riu Gaià, enfront dels sarraïns que estenent-se per la península, havien arribat fins a Catalunya establint-se a Lleida, Tortosa i a les places fortes de La Mussara, Prades i Siurana.
CANÇÓ
ELS AVANTPASSATS
Per allà la Prehistòria vam
tenir uns avantpassats,
que es van cobrir de glòria
tot pintant retrats.
Ficats dins una cova
Vinga guixar les parets !
No tenen foc ni roba
i es pelen de fred.
Tot això `passava abans
que fóssim catalans,
i pels boscos i pels prats
trobaves quatre gats.
La mar era més blava,
la ginesta feia olor
i encara no es parlava de televisió.
Amb quatre barques velles
vénen de la mar enllà
uns grecs vius i trapelles
cap a l’Empordà.
Si són com unes fures
tot regatejant els preus,
també fan escultures
pels nostres museus.
Al cap de poca estona
els romans s’han presentat
i al camp de Tarragona
fan una ciutat.
Per tot inventen regles
i xerren tots en llatí
que es tornarà amb els segles
el parlar d’aquí.
D’aquella gent antiga
us diré què n’ha quedat:
l’instint de la botiga
i el pagar al comptat
i un xic de fantasia
i el deler i la voluntat
de fer la nostra via
amb el cap alçat.
BIBLIOGRAFIA
. Fabra Salvat, Ester; Cunillera i Miquel, Josep i Robusté i Claravalls, Montserrat: Els Orígens . Ed. IEV, Col·lecció Per conèixer L’Alt Camp, Valls.
. Rius i Jové: Aproximació a la història i a la toponímia de Picamoixons. Ed. Cossetània. Col·lecció: Rocabruna, Picamoixons 1997.
. Fabra Salvat, Ester i d’altres: Les arrels de Valls. Dels Ibers als Romans. Ed. IEV. Valls, 2003.
. Gracia, Francisco i d’altres: El llibre dels ibers. Viatge il·lustrat a la cultura ibèrica. Signament edicions i Edicions El Mèdol. Tarragona, 2000.
M´AGRADA LA CANÇÓ