Monthly Archives: maig 2009

El conflicte irlandès: un llibre i una pel·lícula

blacks-and-tans

 

M’agradaria recomanar-vos un llibre i una pel·lícula sobre el conflicte irlandès. El llibre és Els nois de Dublín, de l’escriptor francès Jean-Claude Alain i la pel·lícula The wind that shakes the barley (El vent que agita l’ordi), del director Ken Loach.

Tots dos passen a l’Irlanda dels anys vint del segle passat. Concretament, la història dels nois de Dublín es trasllada a la capital irlandesa  l’any 1919. Uns nois adolescents viuen al barri dels pobres d’aquesta ciutat (slums), on viuen els irlandesos,  i pateixen directament el conflicte amb els anglesos. Al final hauran de prendre partit en la dura lluita per la llibertat del seu país.

En el pròleg l’autor ens diu que aquest llibre és trist i seriós i que la seva temàtica és la lluita començada pels irlandesos, fa sis segles, per reconquerir la independència i refer la  unitat del seu país.

Ens diu que el motiu pel qual el va escriure és el profund amor que sent per aquell país. Cal recordar que ell no és pas irlandès sinó francès.  A l’autor li interessa bàsicament el paper dels més joves en aquest conflicte, un paper decisiu i de vital importància. Molts d’aquests joves van morir perquè pogués renéixer la república d’Irlanda.

Els protagonistes d’aquesta història són imaginaris, però els fets que s’expliquen són històricament reals (guerra d’alliberament d’Irlanda  contra Anglaterra pels volts de 1921-1922).

Pel que fa a la pel·lícula, ens narra també la guerra per la independència dels anys 20 a Irlanda. La pel·lícula comença amb una duríssima escena en què els “Black and Tans”  (les tropes enviades pels britànics) maten un noi per dir el seu nom en gaèlic irlandès i no pas en anglès. La pel·lícula és especialment crua,  quan, després d’aconseguir la independència d’una part d’Irlanda (una part encara continua sent britànica en l’actualitat) , una part de l’IRA continua la guerra però ara contra els seus propis companys, perquè considera que s’han fet massa renúncies (com, per exemple, el tema d’Irlanda del Nord) i que no s’ha fet la necessària reforma social per la qual s’havia estat lluitant. Una pel·lícula que fa pensar i molt…

En la fotografia una placa que vaig trobar a la ciutat irlandesa d’An-Gaillimh (Galway en anglès) i que recorda una part de la història que ens explica aquesta pel·lícula.

Petit Atles Lingüístic del Domini Català

petit-atles-linguistic.jpg

A qui interessi aprofundir en la dialectologia, una bona eina per fer-ho és la consulta d’aquest Petit Atles lingüístic del Domini Català. Cal recordar que aquest és el volum primer i que la intencio del seu autor, Joan Veny, és arribar a fer-ne nou. El seu propòsit és fer un atles amb mapes de síntesi, enriquit amb mapes lingüístics, sense aprofundiment d’alta filologia, però bastit sobre una base de rigor científic, de consulta còmoda, destinat a universitaris, a alumnes de batxillerat i a diletans de la llengua.

En l’atles, hi trobareu la classificació dialectal del català amb les característiques de cada dialecte i subdialecte, un vocabulari de terminologia lingüística i un seguit de mapes a tot color distribuïts entre els fenòmens de fonètica (vocalisme, consonantisme), fonosintaxi, morfologia i lèxic.

Qui tingui curiositat per saber de quantes maneres es pot dir esternut, gargall, dit petit, singlot… en la nostra llengua, ha de consultar ràpidament aquest petit diccionari, editat per l’Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 2008, i que és a la biblioteca del nostre centre.

Us dic els geosinònims d’esternut: eixavuiro, uís, atxem, atxim. Recordeu que totes són igual de correctes i totes, evidentment, són catalanes.